(GIEC/CR) El tercer diumenge d’Advent, també conegut litúrgicament com a diumenge Gaudete (“Alegreu-vos”), dia en què a moltes parròquies de les diòcesis catalanes es fa la col·lecta per Càritas i a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya i del Nadal, els bisbes de Catalunya centren els seus escrits a parlar d’aquests esdeveniments, així com de la solidaritat, la postveritat i l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia.
Joan Enric Vives, arquebisbe d’Urgell, és l'únic bisbe que es refereix a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper dijous dia 21 de desembre i convida a participar-hi pel bé del país “en unes circumstàncies extraordinàries”. I demana “exercir el dret al vot amb lucidesa i ponderant amb sentit crític les propostes i les promeses dels partits i coalicions”. Així mateix, afirma que tots els ciutadans “han de contribuir amb el seu vot al bé comú, al bé de la societat amb esperit de veritat, de justícia, de solidaritat i de llibertat”.
Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, parla de dues iniciatives solidàries: Cafè i Caliu, de la Càritas Interparroquial de Tarragona, i la Fundació Privada Bonanit. Ambdues “atenen persones que no tenen recursos per a una alimentació adequada i que, en alguns casos, no tenen un sostre sota el qual poder dormir”. Mons. Pujol fa una crida “als tarragonins perquè ajudin encara més aquestes iniciatives solidàries”.
El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, afirma que “Nadal és la festa de la solidaritat, perquè és la manifestació d’un Déu solidari amb el món” i que “Déu en Jesucrist no només s’ha fet solidari compartint la nostra condició humana, sinó que, a més, ens ha regalat una plenitud existencial que supera totes les nostres expectatives”. I acaba la glossa dient que “l’Advent i el Nadal són una invitació a fer-nos tots més humans, més solidaris amb els qui pateixen fam i set, amb els malalts i els pobres, amb els qui estan sols aquí i arreu del món”.
Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, comenta dues vivències de Charles Péguy: l’experiència d’una decepció després d'uns vint anys de militància per canviar el món en el camp de la política o la cultura i la recuperació de l’esperança, la virtut més estimada per a ell, “arribant a apassionar-se per un demà de plenitud i felicitat. Tot va ser conseqüència de la recuperació de la fe cristiana i de la caritat. Una experiència, que, com un estremiment de gràcia (d'amor gratuït) va canviar de dalt a baix tota la seva manera de veure la vida”.
Josep Àngel Saiz, bisbe de Terrassa, parla de la postveritat, paraula de l’any 2016 escollida pel Diccionari Oxford, i com en temps de la postveritat, “amenaça per a la nostra llibertat”, cal buscar la Veritat i el Bé, el sentit de les coses i sobretot el sentit de la vida i, concretament en aquest tercer diumenge d’Advent, cal fixar-nos en Joan Baptista, “testimoni de la llum, testimoni de la veritat”.
Romà Casanova, bisbe de Vic, afirma que “en el camí de l’Advent se’ns demana viure la caritat per poder experimentar amb més plenitud el misteri d’amor que és Nadal” i que “els sofriments i les alegries dels nostres germans, i de tots els homes, ens pertanyen, també són nostres” i es pregunta “com puc, doncs, tancar el cor al meu germà en aquest Advent i Nadal? Puc no aportar dels meus béns, a fi que per a tots sigui Nadal? Puc tancar els ulls i el cor a aquella persona que en aquest Nadal proper serà sola i no podrà compartir l’àpat de Nadal amb ningú? És ben veritat: sense caritat no hi ha Nadal”.
Enric Benavent, bisbe de Tortosa, recorda que “amb l’Advent hem començat un nou any litúrgic” i que “la celebració del Nadal és una oportunitat per a un nou començament en el seguiment del Senyor”, afirma que “el creient ha de viure amb el desig de conèixer i estimar cada dia més al Senyor; amb la consciència que no és mai un cristià perfecte a la mesura de Crist i que sempre és possible avançar en el coneixement del Senyor”, convida a viure aquest temps de manera autèntica i assegura que “l’Advent serà un temps de gràcia si recuperem la senzillesa i la netedat del cor per poder arribar a veure la grandesa de Déu en el pessebre de Betlem”.
Salvador Giménez, bisbe de Lleida, diu que comprèn que “el missatge del Senyor és exigent o que resulta difícil de complir” i que en aquest temps d’Advent va bé recordar que no hem de fugir “de les nostres responsabilitats” ni buscar “excuses per acceptar les exigències que ens recorden els sants per seguir els passos de Jesús”; alhora demana a tots els cristians “que feu un exercici permanent de comprensió, d’acceptació i de concòrdia amb el que viu al vostre costat a la família, en el cercle d’amistats, amb el veïnat o en la parròquia”.
Francesc Pardo, bisbe de Girona, convida a evangelitzar a través del somriure, a viure, com exhorta sant Pau, “sempre contents”, amb alegria, “una virtut que ha de ser inherent a la vida cristiana”, “una alegria humana, fràgil, imperfecta, però veritable” i acaba suggerint “aprendre a assaborir les múltiples alegries humanes que Déu ens posa en el camí” com ara “l’alegria de l’existència i la vida”, “l’alegria, sovint austera i esforçada, del treball ben fet” i “l’alegria de la puresa de cor, del servei, del saber compartir”.
I Xavier Novell, bisbe de Solsona, inaugura “la reproducció i l’explicació dels criteris diocesans per a l’acolliment pastoral dels divorciats en nova unió civil, a la llum del capítol VIII de l’Amoris Laetitia”, recorda que “el Papa anima a fer un procés de discerniment personal i pastoral” a aquestes persones i concreta que “el primer element d’aquest procés d’acompanyament és que el fidel que es troba en aquesta situació passi del dilema moral a un camí de recerca i seguiment del Senyor”.
Podeu trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.