(Glòria Barrete –CR) Fa dos-cents anys que Marcel·lí Champagnat posava la primera pedra de l'Institut Marista. En un indret aïllat i petit de França la voluntat era oferir una educació a tots aquells infants i joves més vulnerables. En aquell moment aquesta voluntat es materialitzava en la creació d'escoles, necessitat important de l'època. Avui, dos segles més tard, l'Institut Marista s'ha diversificat i estableix projectes d'educació formal i d'acció social per atendre la realitat i necessitat d'aquest temps. Aquest divendres una de les seves obres socials, el Centre Residencial d'Atenció Educativa -CRAE- d'Igualada ha celebrat vint anys.
El Superior General de l'Institut Marista, el català Emili Turú, coneix bé el CRAE d'Igualada. En el moment del naixement del projecte, l'any 1997, Turú era l'encarregat d'educació dels Maristes i va portar la negociació amb Benestar Social per a la seva creació, "el vaig veure néixer", afirma Turú a Catalunya Religió. "Ja teníem alguns Centres Oberts però el CRAE va significar entrar de ple en aquest món més especialitzat de l'educació social", recorda, "era una clara opció per remarcar que les escoles estaven molt bé però calia diversificar-se".
L'Obra Social Marista
El Centre Residencial d'Atenció Educativa es va ubicar a l'antiga comunitat de germans a Igualada, té espai per acollir catorze infants i joves i ofereix una alternativa al medi familiar inexistent, deteriorat o en greu dificultat. El CRAE d'Igualada que celebra enguany vint anys és una de les catorze obres socials que l'Institut Marista té a Catalunya.
Catorze obres socials que atenen al voltant d'un miler d'infants i joves i les seves famílies en a través de diferents projectes com Centres Oberts, Associacions, pisos d'atenció educativa o inclús un club de futbol sala. Anna Clotet, coordinadora de l'Equip Social de Maristes Catalunya, explica que "Marcel·lí Champagnat sempre deia que calia atendre aquell qui més ho necessita i ser al lloc on altres no hi serien i en situacions difícils".
És per això que l'Institut Marista a Catalunya compta amb l'Associació Compartir de Rubí, l'Associació Gabella al barri de Ciutat Vella a Barcelona, el Centre Obert Calidoscopi, el Centre Obert Municipal Pas a Pas i el Centre Obert Municipal Gínjol, tots tres a la ciutat de Lleida, el Centre Obert Rialles a Santa Coloma de Gramenet, el Club Futbol Sala Compartir al barri de Ciutat Vella de Barcelona, el CRAE d'Igualada, tres llars Champagnat, pisos per joves tutelats i ex tutelats a Barcelona, Rubí i Santa Coloma, el centre Paidós a Badalona i a Santa Coloma, i l'Associació Saó Prat al Prat de Llobregat, un projecte intercongregacional junt amb Teresianes i Congregacionistes.
Perifèries existencials i geogràfiques
"Són aquestes perifèries geogràfiques i existencials que diu el papa Francesc", afirma Emili Turú. En alguns casos és geogràfica, com per exemple començar el bicentenari a Bangladesh tal com va fer ell mateix, i en d'altres s'ajunten les dues coses. "A Igualada es donen els dos casos", explica Turú, "són nois d'aquí però que es troben a les perifèries existencials per les condicions socials d'abandonament en què viuen".
I és que, tal com recorda Anna Clotet, "el que es coneix més de Maristes és la part d'escoles, l'educació formal", però l'acció social té "un pes cabdal en l'Institut". L'acció social Marista neix "de la preocupació per atendre aquelles situacions d'infants i joves amb més dificultats i trobar projectes que els ofereixin les mateixes oportunitats que a la resta". Oportunitat que ha tingut en Max, per exemple, jove extutelat del CRAE d'Igualada que ha ofert el seu testimoni durant la celebració dels vint anys. En l'acte de celebració han intervingut també Cesc Elías, director del CRAE La Llar d'Igualada, Araceli Lázaro, qui era responsable dels centres a la província de Barcelona quan es va crear La Llar i persona vinculada durant molts anys amb la DGAIA, i Joan Beumala, referent del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil Anoia.
Els beneficiaris, el centre de l'acció
Els ponents s'han plantejat els reptes de futur dels CRAE i han coincidit a dir que la gestió "s'ha de centrar molt més en l'atenció personalitzada a les persones i no en un sistema tecnòcrata, heretat del passat, complicat per uns protocols carregosos i centrat més a complir amb la burocràcia que a atendre les necessitats reals de les persones reals".
Per a Clotet l'acció social Marista té com a repte continuar "donant comptes a la nostra tasca". Sovint en el món social, ha expressat, "anem fent i no ens adonem que també cal avaluar la tasca que fem". Clotet aposta per pensar en els infants i joves, "els nostres beneficiaris, per donar qualitat al servei", i a partir d'aquí adaptar-se al que pugui venir. "Si en algun moment no es necessita el que estem fent sinó una altra cosa, caldrà ser àgils per poder adaptar-se".
L'objectiu de fons, explica Emili Turú, "és marcar la diferència a cada infant i jove de les nostres obres". Pel CRAE d'Igualada han passat "grans educadors i educadores que han deixat una empremta important". Turú afirma que des de fora es pot pensar 'són un grupet petit, només catorze nanos', "preguntem a cada un d'ells què ha significat ser allà o no ser-hi, només que toqués una persona ja seria importantíssim haver-ho fet".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.