L'abat Soler glossa el català com a llengua de pregària

(Bisbat d'Urgell) El pare abat de Montserrat Josep M. Soler va ser l’encarregat de proclamar l’homilia “religiosa” en les “Homilies d’Organyà” contemporànies, acte que se celebra dins de la Fira del Llibre del Pirineu a Organyà. Enguany s'ha celebrat aquest dissasbte i ha arribat a la 21ena edició.

Josep M. Soler va iniciar la seva “Homilia 2017” citant la Carta als Filipencs de Sant Pau (5,11): “I que tota llengua proclami que Jesucrist és Senyor per a glòria de Déu Pare”, “també en català”, i va anar recorrent a través d’aquest verset la importància de la llengua en la transmissió de la fe, i també la importància del català com a llengua amb la qual nosaltres entrem en contacte amb Déu. “La Paraula de Déu s’expressa en un llenguatge humà”, va dir referint-se als ensenyaments de les Sagrades Escriptures, assenyalant que la llengua forma part de les limitacions que Déu va assumir per comunicar-se amb els homes”, i va afegir que parlem d’una llengua viva, inspirada per l’Esperit Sant, que Déu utilitza per posar-se al nostre abast, i a través de la qual nosaltres ens hem d’obrir a Déu.

L'abat va glossar àmpliament la importància de la Bíblia no només per als cristians, sinó també per a d’altres religions, i també agnòstics i ateus perquè és l’arrel de la nostra cultura occidental i de la societat actual, en la qual es poden reconèixer els trets de la saviesa i de les respostes que necessita la societat contemporània. Va parlar del català com la llengua que des dels inicis ha estat la llengua de la pregària: la pregària en el culte a Déu i també la pregària íntima i privada de les persones; “Perquè a Déu res no li és indiferent, Déu es preocupa amb amor del que ens passa individualment i col·lectivament”. Per a ell, l’assentament en els valors de l’amor és “l’actitud de construir una societat més fraterna” i és en aquesta actitud “que trobem les persones creients”, en l’actitud d’estimar els altres, “perquè Déu és amor”.

L'abat de Montserrat va llegir la seva homilia a l’església col·legiata de Santa Maria, en el mateix lloc on es van escriure les còpies de les “homilies d’Organyà”, el primer document literari escrit totalment en català que es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

L’homilia “laica” del 2017 va ser llegida pel poeta i narrador Vicenç Llorca uns minuts abans en l’escenari del carrer del Sol. En els dos indrets, el públic va omplir a vessar els espais, remarcant la importància de l’acte cultural, el de més envergadura que es porta a terme a la comarca de l’Alt Urgell, no només pel nivell literari i la personalitat dels homiletes, sinó també per la nombrosa assistència de públic, que ve d’arreu de la comarca i d’Andorra.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, va presidir l’acte a l’església, acompanyant el pare abat, i el conseller de Cultura Lluís Puig i l'alcalde Celestí Vilà. Tots ells juntament amb altres autoritats van fer entrega dels diversos Premis Literaris “Homilies d’Organyà”, que es van lliurar després de la lectura de l’Homilia religiosa a l’església i que reuneixen una gran quantitat de treballs originals en concurs cada any. El Conseller de Cultura, Lluis Puig, que va adreçar unes paraules als assistents valorant l’alt nivell dels homiletes, i la significació de la Fira del Llibre i dels Premis que reflecteixen un gran nivell cultural al Pirineu: “Si no existís, l’hauríem de crear”, va concloure.

Als actes van ser presents els regidors del consistori, l’alcalde i diputat de La Seu d’Urgell, Albert Batalla i representants del Consell Comarcal i de poblacions veïnes, així com la Directora General de Cultura del Govern d’Andorra, Montserrat Planelles.

La Fira del Llibre dels Pirineus que se celebra a Organyà el primer cap de setmana de setembre, marca l’inici del curs i porta a editorials i llibreries pirinenques a mostrar la quan quantitat de productes que es “fabriquen” a la contrada. Amb espais per als infants, la lectura compartida, les entrevistes amb autors i el contacte entre les persones interessades en la cultura, durant tres dies, el poble bressol del català es converteix en un indret de gran intensitat cultural.