Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Laura Mor –CR) Neix per encàrrec de la Fundació Pere Tarrés i correspon a la unitat didàctica de fe del curs de monitors. El consultor pedagògic Juanjo Fernández ha escrit i il·lustrat el llibre Animació de la fe en el lleure. Formació per a educadors/es en el lleure, que acaben de publicar conjuntament la Fundació Pere Tarrés i l’Editorial Claret.

Són 28 pàgines il·lustrades que donen raó del sentit d’educar en la fe en esplais, agrupaments i grups d’infants i joves. “L’educació en el lleure és un àmbit privilegiat per poder tractar aquest tema”, apunta Fernández. Es tracta d’un complement al llibre de text Educant en el lleure, formació per a monitores i monitors (Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai). Se n’ha previst una tirada de 3.000 exemplars i es presentarà a la Llibreria Claret el dimarts 2 d’octubre.

Més enllà del respecte actiu

“M’agradaria sobretot que servís per veure la figura de Jesús com un bon monitor”, explica l’autor. N’està convençut: “Jesús és un bon monitor, és un bon educador: el mestre bo i el bon mestre!”. Amb aquesta referència proposa “superar els prejudicis que poden tenir els monitors, que poden ser més catequètiques o que, moltes vegades, no existeixen”.

El llibre compta amb l’apartat dels “ismes” sobre la fe el lleure. Fernández hi presenta vuit arguments per mostrar perquè la fe “hauria d’il·luminar les activitats d’un esplai que forma part del Moviment de Centres d’Esplai Cristians de Catalunya”. I, de retruc, proposa com vetllar per aquesta dimensió.

L’autor demana “tenir més que un respecte actiu” i que els monitors siguin capaços de “posar els nens en el camí de la interioritat” com “un do que et porta a la transcendència”. Defensa així la vinculació d’aquest treball més espiritual amb la resta d’activitats d’un centre d’esplai.

Juanjo Fernández recorda el seu cas personal: “Jo vaig començar a formar part de la comunitat cristiana perquè un monitor, que no era especialment creient, em va dir que estaria bé que m’apuntés a un recés ni anés a un grup de catequesi”. Un camí que ha seguit i l’ha configurat com a persona.

“Vull que la fe sigui un motiu de creació d’activitats, en la línia del que feia Joan Peñafiel”. Tota una referència en la creativitat de jocs i celebracions basats amb la història sagrada i que, en definitiva, serveixen, assegura, “per passar-s’ho bé i educar en el lleure”.

La fe: ornamental o fonamental?

Fernández fa més de quinze anys que treballa al voltant de la idea de Jesús com a bon monitor. Recorda com va proposar per primera vegada la sessió ‘El monitor i la fe’ en un curs de monitors del Centre d’Esplai Joan Suñol –en aquell moment SCV Sant Pere Claver del Clot– que depèn dels jesuïtes.

Durant molt de temps reconeix haver utilitzat els conceptes de “la fe fonamental i no ornamental”, els mites sobre l’educació de la fe en el lleure o el triangle de la fe –que va aprendre del jesuïta, pedagog i secretari general de l’Escola Cristiana de Catalunya, Enric Puig– i que es concreta en la formació, la vivència i la celebració.

El llibre és en blanc i negre. “Em preocupava aplicar color i que les coloraines fessin perdre seriositat”. Una opció amb què l’autor buscava també transmetre austeritat i senzillesa.

Entre d’altres, la publicació compta amb els consells i l’assessorament del coordinador de consiliaris del MCECC Carles Muñiz, la promotora del Moviment Míriam Sanjosé i el jesuïta Roger Torres, consiliari diocesà de Lleida.