"Els joves són essencials perquè l'Església segueixi pelegrinant en aquest món"

(Glòria Barrete –CR) Ariel Beramendi té 43 anys i és de Bolívia. L'any 2006 s'incorpora a la Cúria Vaticana a través de la seva feina al Consell Pontifici per a les Comunicacions Socials, convertint-se així en el primer bolivià en accedir a la Cúria. Des de l'octubre passat treballa a la Secretaria General del Sínode dels Bisbes amb la mirada posada en el proper Sínode sobre els Joves que se celebrarà del 3 al 28 d'octubre a Roma. Beramendi ha estat uns dies a Catalunya convidat per la Fundació Joan Maragall i l'Observatori Blanquerna Comunicació, Religió i Cultura.

En quin punt es troba ara el Sínode sobre els Joves?

Es troba ja a la recta final prèvia a la celebració. Des que va ser convocat fa més d'un any hi ha hagut diferents etapes. La primera correspon a recollir material a través d'un qüestionari que es va enviar a les conferències episcopals i d'allà a les esglésies particulars i locals. Aquest material arribava resumit fins a la Secretaria General del Sínode dels Bisbes, que és ja una Secretaria permanent. La novetat d'aquest Sínode és que a nivell de comunicació es va obrir un qüestionari online pels joves de tot el món per tenir un perfil de la joventut d'avui. Hi va haver més de 150 mil qüestionaris complets. Aquesta va ser una altra font per recollir material.

També s'han fet algunes trobades de joves

Exacte. Les més recents són la del setembre de 2017 en que es va fer un Seminari Internacional sobre la situació dels joves. Es van convidar experts i també joves de diferents continents, per parlar de la situació de la joventut. Al mes de març d'aquest any va tenir lloc la reunió pre-sinodal en que es van reunir tres-cents joves a Roma, representants de tot el món i representants de les esglésies locals i també d'àmbits diversos. Hi havia artistes, polítics, ateus i d'altres religions. Òbviament el 90% eren cristians, tant catòlics com d'altres branques, però allà els joves van elaborar un document en anglès i online que es pot consultar a la web oficial.

Aquest document, quina utilitat tindrà al Sínode dels Bisbes?

Els joves diuen a l'Església què esperen ells de la mateixa Església, què esperen dels seus pastors, quina és la seva situació com a joves, les seves esperances, les seves frustracions... Amb aquest material s'elabora un document de treball, que en argot vaticà s'anomena l'instrumentum laboris. Aquest document de treball s'envia als bisbes delegats, que seran més o menys uns 300. S'ha volgut fer aquesta escolta als joves justament per tenir material de primera mà tot i que cal recordar que el Sínode és dels bisbes.

Després d'aquestes primeres trobades i els qüestionaris, què creu que preocupa als joves d'avui?

El més interessant és que han estat els mateixos joves els qui han fet una radiografia d'ells mateixos. El document pre-sinodal, que convido tothom a llegir, és una radiografia honesta dels joves actualment. Hi ha temes que són transversals i anomenaré alguns tot i que seria imprecís per part meva dir que només són aquests. Apareix el tema del treball, lligat al futur, a tenir un projecte de vida, aquesta és una gran preocupació i els posa davant un gran interrogant. El tema també de la família, del sentit de pertinença, és un altre dels temes cabdals i transversals. També el tema del niu, de l'estructura, són temes que tots van lligats i el document és una excel·lent radiografia, honesta i vàlida sobre els joves d'avui.

Una de les novetats d'aquest Sínode de Joves ha estat la utilització de les xarxes socials com a eina d'escolta per part del Vaticà

Vaig començar a treballar a la Secretaria del Sínode al mes d'octubre i vaig posar en marxa una estratègia digital de comunicació sobretot perquè es pogués conèixer cap enfora que hi havia aquest esdeveniment important per a l'Església Catòlica. Però també sobretot perquè estem parlant de joves, de la seva situació, volem conversar amb ells i el lloc on ells s'hi troben són les xarxes socials, en concret a Instagram, però les xarxes socials són un llenguatge comú per escoltar-los, conversar i interactuar. Per a la reunió pre-sinodal del març va néixer la idea d'involucrar els joves més enllà dels tres-cents que participaven presencialment. Es van obrir grups lingüístics de Facebook i es va convidar als joves que volguessin participar de la trobada.

Eren grups moderats i amb algun filtre establert?

Havien de tenir entre 16 i 29 anys, la mateixa edat del qüestionari, i havien de respondre tres preguntes per entrar-hi perquè era un grup moderat. Els joves quan estaven a Roma durant el mes de març tenien 15 preguntes de diferents temàtiques i debatien en grup. Aquelles mateixes preguntes van ser debatudes també en els grups de Facebook. Es va dir que durant deu dies els joves podien respondre aquelles preguntes, posant bànners atractius amb la pregunta perquè ells deixessin els seus comentaris. En aquell projecte que comptava amb sis grups de Facebook lingüístics es van inscriure quinze mil joves. Durant la reunió pre-sinodal teníem joves que van resumir totes les respostes i el resum també es va dur al grup de resum del document final. El grup de redacció final del document tenia tres representants de cada idioma i els del grup de Facebook també estaven inclosos en el grup de redacció. Va ser una novetat absoluta perquè per primera vegada la Santa Seu usava Facebook per una raó pastoral formal. També es va obrir un número de whatssapp, que encara funciona, i qui no podia o no volia enviar les seves respostes ens enviava vídeos, i així ens van arribar des de tot el món i es penjaven després a Instagram. El gran concepte és que hi havia una interacció, concretàvem el diàleg amb els joves, els escoltàvem i els hi donàvem veu.

A l'Església hi ha espais perquè els joves puguin donar de veritat la seva opinió més enllà d'aquesta interacció pre-sinodal?

Si parlem de l'Església com a concepte és força complex, però si parlem d'Esglésies locals i concretament de diòcesis hi ha experiències en que els joves són escoltats. No conec massa bé la situació de Catalunya ni Barcelona però si pensem en realitats com la italiana, que conec bé, sé que els joves realitzen sínodes locals, sé que també a Polònia es realitzen trobades i sínodes juvenils, també a Austràlia o a Amèrica Llatina, i es reuneixen els joves amb els seus pastors. Això evidentment depèn de la sensibilitat de cada bisbe o superior. D'espais n'hi ha, i crec que els joves també troben mètodes per fer sentir la veu allà on volen fer-la sentir. El gran problema crec jo és que hi ha indiferència pel fet religiós i no és que no es dialogui sinó que sovint ni es planteja, és aquest el gran repte pel sínode.

Els joves què poden aportar a l'Església?

Una cosa fonamental, la vida mateixa de l'Església. La seva presència és essencial perquè l'Església segueixi pelegrinant en aquest món. Si no hi ha una renovació generacional l'Església pot ser un grapat petit d'ancians venerables, com succeeix ja en alguns poblets on els joves han marxat cap a les grans ciutats. Hi ha allà un buit generacional i això és el que succeiria si l'Església no tingués joves. Aporten la vida mateixa, són una part fonamental i de fet és aquest el motiu del Sínode de Joves, preguntar-se què i com l'Església ha de fer per no perdre el tren.

La voluntat d'escoltar al jove existeix a l'Església, com vèiem, però els joves se senten representats per l'Església jeràrquica i majoritàriament d'edat avançada?

Aconsello que quan vulguem mirar models joves a l'Església mirem localment. El papa Francesc promou constantment la sinodalitat, veure localment l'Església, no necessàriament jeràrquicament. Una de les coses que apareix al document pre-sinodal és que els joves diuen que volen ocupar llocs de decisió però no ho plantegen com a llocs de poder sinó llocs de decisió i sobretot que no siguin considerats com a inexperts pel fet de ser joves. Ens trobem socialment en època de canvis, ja podem veure primers ministres que tenen menys de quaranta anys per exemple, i hi ha espais pels joves, no dins una estructura de poder perquè no s'hauria de concebre l'Església com una estructura de poder sinó un lloc de compromís, i allà segurament hi ha espai de sobres pels joves.