(Claretians) Celebració a Vic amb un rerefons d’oportunitat i de crida a renovar la missió. La creativitat, la constància i la fe de Sant Antoni Maria Claret perduren 150 anys després del seu exili i mort a Fontfreda. La commemoració d’aquest aniversari ha culminat amb una eucaristia al temple-sepulcre de Vic. Des d’aquí, el superior general dels missioners claretians, Mathew Vattamattam, ha demanat que “l’esperit del Senyor evoqui respostes creatives als desafiaments del nostre temps”.
En acabar l’eucaristia solemne, Vattamattam s’ha fixat en l’espelma encesa del pare Claret. Un símbol que els ha acompanyat aquests dies de celebració. I ha demanat que no s’amagui la seva llum: “La llum del pare Claret s’ha de compartir amb la nova generació d’alegres deixebles de Crist”.
El superior de la congregació ha lliurat l’espelma amb el rostre imprès del pare fundador a dues joves vinculades al Centre Claret de Girona, Laura Masferrer i Estel Puntí. “M’alegra molt lliurar aquesta espelma encesa a joves claretians perquè de manera creativa propaguin la seva flama per on vulgui que vagin i s’esforcin, per tots els mitjans possibles, a encendre a tothom amb l’amor de Déu”, ha dit.
Claret, missioner i pobre
També ha donat les gràcies al pare provincial, Ricard Costa-Jussà, i al bisbe de Vic, Romà Casanova, per la bona acollida. I ha recordat que “la congregació té una relació umbilical, amb la diòcesi de Vic perquè va néixer aquí”.
En l’homilia, el bisbe també s’ha referit a la imatge del foc, que descriu el tarannà missioner del pare fundador dels claretians: “L’espelma que crema, gasta la cera i dona llum fins a la mort”. Casanova ha dit també que “qui és realment pobre, el que només confia en Déu, es llença sense por als camins de la missió”. Ha recordat que el “missioner no busca els propis interessos, sinó els de Crist”. I ha conclòs: “Missioner i pobre, aquest és el resum i la glòria de Sant Antoni Maria Claret”.
Inquietud missionera fins al final
Al matí, el director del Centre d’Espiritualitat Claretiana, Carlos Sánchez, ha impartit una conferència ‘De l’exili fins a la Pasqua final’, sobre els últims mesos de vida del pare Claret. El seu temps d’exili i les xacres prèvies a la mort. En temps de covid-19, la congregació dels missioners claretians no ha eludit les dificultats i el dolor de la mort. Però n’ha descrit els fonaments per a l’esperança. En la sala d’actes de la casa d’espiritualitat, Sánchez ha assenyalat com va ser de “significatiu que al final de la seva vida revisqués el seu esperit missioner”.
“No hem vingut a Vic simplement a venerar un difunt. Claret està viu i en recordar la seva mort, ens ha anunciat l’Evangeli de la vida”, ha dit. Sánchez ha descrit els “cinc pilars sobre els que s’ha de sostenir la nostra vida missionera”. I ha descrit la seva confiança en Déu, l’escolta constant a la seva crida, l’estudi i la formació permanent, l’obertura a la missió universal i el bàlsam de la fraternitat.
Què faria avui el pare Claret?
El director del CESC ha interpel·lat l’audiència preguntant què faria avui el pare Claret davant dels reptes contemporanis: “No ens llençaria també a implicar-nos més en l’evangelització d’una societat secularitzada, a través del món acadèmic, dels mitjans de comunicació i de la cultura en general?”. També ha assenyalat el treball en el diàleg intercultural i interreligiós, la cura de la casa comuna i l’atenció als més vulnerables, als immigrants i als refugiats, com a àmbits on cal una resposta missionera.
També s’ha referit a la darrera encíclica Fratelli tutti, i al paper dels claretians davant de la crida del papa Francesc: “Estem cridats a col·laborar en la construcció d’aquesta fraternitat universal”, ha conclòs.
El pare provincial, Ricard Costa-Jussà, ha expressat que aquest ha estat un acte d’agraïment i de memòria. “Acció de gràcies per la seva vida, obra i anunci d’evangeli i acció de gràcies per la continuïtat fins als nostres dies”, ha apuntat en referència a la presència claretiana arreu del món.
Generositat i disponibilitat
Costa Jussà recordat, en la presentació de l’acte, que la commemoració dels 150 anys de la mort del pare Claret va començar a Xile el gener de 2020. I ha felicitat a la família claretiana d’arreu del món que s’ha sumat a la celebració d’aquesta efemèride.
El provincial ha llegit una carta del pare claretià Josep Maria Abella, bisbe de Fukuoka, al Japó, adreçada especialment per a l’ocasió. Abella ha assenyalat la vida fecunda del pare Claret i la seva confiança en Déu. “En la soledat y senzillesa d’una cel·la del monestir cistercenc de Fontfreda, el pare Claret ens va portar en el seu cor a la casa del Pare”. I ha demanat als missioners claretians “respondre amb la mateixa generositat i disponibilitat amb què el pare fundador ho va fer”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.