(Glòria Barrete –CR) S'imaginen un grup de rock, o de trash metal o un grup de jazz reivindicant el cant gregorià com a base musical de totes les seves composicions? No seria tan estrany, de fet seria just i necessari fer-ho ja que no hi ha cap nota musical que no provingui del gregorià.
L'any 1962 el Concili Vaticà II determina la seva preferència per usar la llengua materna dins la litúrgia, deixant el llatí en un segon terme i provocant que canviés el tipus de música dins les esglésies. Fins a aquell moment el cant gregorià havia gaudit del monopoli musical durant segles. Però com neix la música polifònica que coneixem avui dia?
En un moment determinat les notes gregorianes es posen sobre una pauta, en un tetragrama, de quatre línies. Se li dona nom a l'escala, i va derivant en tota una música posterior, començant pel cant pla i seguint per l'escola de Paris que comença a posar per sobre i per sota de la base gregoriana algunes veus, convertint-se en la polifonia.
Per tant, explica Josep Quintana, cap del departament de cant gregorià de la Federació Catalana d'Entitats Corals, que és necessari recordar que "qualsevol peça per moderna que sigui, tant sigui rock and roll o més bàsica, depèn de les notes gregorianes". Unes notes que un monjo, Guido d'Arezzo, es va inventar i col·locar dins d'aquest tetragrama i que va permetre cantar el gregorià amb més facilitat perquè fins aleshores es feia per intuïció, d'oïda. Diuen els historiadors que costava deu anys aprendre's el repertori gregorià que existia en el seu moment perquè s'havia de memoritzar tot. "Quan Guido d'Arezzo ho va fixar sobre el tetragrama es va aconseguir reduir la quantitat d'anys per aprendre les peces".
El Concili Vaticà II va posar fi així a segles de monopoli del cant gregorià. "Això comporta que hi ha una generació i escaig que no ha sentit mai el gregorià". No l'ha sentit a les seves parròquies on abans existia a cada temple una escola cantorum, i ha quedat reduït a grups que han volgut mantenir el gregorià i seguir cantant-ho.
És el cas del departament de gregorià de la FCEC que capitaneja Quintana i que té onze anys d'història. La situació actual del cant gregorià a casa nostra, reconeix, "és força diferent a la de fa onze anys quan va començar el departament". Han desaparegut algunes corals per raó d'edat perquè la gent és molt gran i no hi ha relleu de cap manera. I tot i que realitzen molts cursos i tallers amb un gran èxit de participació després no hi ha gent que s'apunti a cantar-ho periòdicament dins algun grup.
Tot i així, durant aquests anys han aconseguit crear un parell o tres de grups nous. Existeix actualment l'Schola Gregoriana de Catalunya, l'Schola Gregoriana Ut Mi Fa de Tarragona, així com l'Schola Cantorum dels Amics de la Catedral de Tarragona, que animen cada diumenge i solemnitats la Missa conventual de les 11, la de Lleida, el cor femení Audite Exaudi, i la represa a Sitges a través del Cor dels Amics de l'Orgue de Sitges. "Hem perdut més que hem guanyat en aquests anys", explica.
El gregorià el canten sempre en llatí perquè "és la llengua del gregorià i si la traduïssin perdria tot el sentit que té". Un gregorià on la música sempre està al servei de la paraula, extreta de la Bíblia, de les Sagrades Escriptures, o dels Llibres dels Sants Pares. I ho fan amb notació quadrada. "Seguim les notes gregorianes, no les que nosaltres coneixem del solfeig, sinó amb la gregoriana que requereix també un cert coneixement, però sense grans dificultats, perquè la gent als tallers la segueix força bé".
Quintana afirma que "la gent té un cert interès en gregorià". Els tallers tenen èxit, amb una mitjana de participació d'unes 35 persones per cada activitat que organitzen. Realitzen tallers diversos i molt actuals com el proper que faran sobre la influència del gregorià en la cançó tradicional catalana, o sobre les Antífones de la Missa.
També intenten organitzar el màxim d'audicions de gregorià possibles i ja estan organitzant una trobada per a finals d'any de tots els grups de gregorià que existeixen a l'actualitat. Es fa cada dos anys i enguany se celebrarà a Igualada. Ja s'han fet set edicions, inclús van ser abans aquestes trobades que la constitució del departament de gregorià.
I per què si el gregorià és la base de tota la música que avui coneixem no s'engresca més gent a cantar-ho? Quintana no té la resposta, tot i que apunta que "hi ha un gran desconeixement del cant gregorià i saber que el gregorià és la base de tota la música occidental queda diluït, no es coneix".
Des del departament continuen la tasca de donar a conèixer el gregorià. La propera audició de gregorià que faran serà el diumenge 20 de gener a la parròquia del Patriarca Abraham de Barcelona, i el 24 de gener oferiran a Martí Codolar el taller sobre les Antífones.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.