(Claretians) L’Editorial Claret va presentar, ahir al vespre, ‘Tabor. El Déu amagat en l’experiència’, el darrer llibre de Josep Otón. La presentació, que va tenir molt bona acollida entre el públic, es va poder seguir per streaming a través de les xarxes.
Després d’una benvinguda i agraïment que el sacerdot responsable de l’església de Santa Anna, Xavier Morlans, va fer extens a tots els participants, ponents i oients, Bruno Bérchez, delegat diocesà d’anunci de la fe i d’iniciació cristiana, va explicar vàries raons per les quals ell creia que valia la pena la lectura de ‘Tabor. El Déu amagat en l’experiència’. En primer lloc, va subratllar que era un llibre necessari en el moment actual de l’Església a Catalunya: “És un bon moment per repensar la pastoral, per parar-se a reflexionar què s’està vivint, què s’està oferint com a església” i va afegir que “és un llibre molt necessari per la gent que està treballant a la pastoral de futur”.
Una altra raó important per llegir el llibre, va dir, és que es tracta d’un llibre molt dialèctic, amb molt de diàleg. “M’imaginava a l’autor dialogant amb dos personatges: una persona intel·lectual i una persona angoixada que treballa amb joves i vols transmetre’ls la fe”. Una de les conclusions que en treia és que no s’ha de triar: no és una cosa disjuntiva, sinó que és una conjunció. “Són necessàries les dues actituds, també en la vida cristiana, perquè responen a dos moments de fe” va dir. També va definir el llibre com a valent, per parlar d’allò que no es pot parlar, de l’experiència de fe, i pioner, per obrir nous camins: “estem a l’era de l’experimentació” va concloure.
Emili Marlès, vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya, va comentar que, a part de ser un llibre que reflexiona sobre l’experiència, també fa un recorregut per la història, per contextualitzar-ne el contingut. Va destacar una pregunta que es fa l’autor: “Podem fer experiència de Déu?” I va assegurar que la pregunta es va responent a mesura que avancem en la lectura.
Dolors Parellada, directora del secretariat diocesà de pastoral familiar, va afirmar que era molt entenedor l’anàlisi sobre la modernitat i el seu desencantament i l’anàlisi sobre la postmodernitat i el seu reencantament. “Ajuda a entendre el moment que estem vivint. Ajuda a veure els nous reptes pastorals i com son de compatibles i complementàries les propostes pastorals dels diferents grups i moviments dins l’església” i va afegir que “respon a les inquietuds de molts dels reptes que ens plantegem els pastoralistes”. En va destacar tres, basant-se en la seva experiència personal: acollir la necessitat d’experimentar-ho tot i el revifament de l’anhel de transcendència, la necessitat de treballar i acompanyar la interioritat per preparar l’experiència espiritual i, finalment, acollir l’expressió col·lectiva de la fe.
“Aquest llibre condensa 40 anys de la meva vida” va afirmar Josep Otón. L’autor del llibre va explicar que viu integrant l’experiència de la fe i l’experiència mística amb la reflexió: “En aquest llibre he condensat aquestes dues experiències”. En el llibre, l’autor dialoga amb les dues cares d’una mateixa moneda: per una banda, un Josep Otón intel·lectual i per l’altra, un Josep més vivencial i espiritual. El títol del llibre també és una paradoxa: “si està amagat no pot tenir experiència, i si té experiència no està amagat. Com la fe, que té aquestes dues dimensions que es complementen” va afegir. Josep Otón va afirmar que no n’hi ha prou amb l’experiència, no n’hi ha prou amb Tabor. Cal parar i reflexionar sobre què estem fent, com ho estem fent. I va acabar amb una frase de Santa Teresa d’Àvila: “El bien o el mal no esta en la visión, en la experiencia mística, sino en quién la ve, en quien la vive, y si con humildad saca provecho de ella”.
“Els joves ens estan demanant un Déu viu, un Déu que toqui la seva vida” afirmava el bisbe auxiliar de Barcelona, Antoni Vadell, durant la seva intervenció. El bisbe va explicar que la proposta del llibre Tabor és molt valuosa de llegir i rellegir perquè ajuda a posar nom a moltes coses. “És una gran proposta pastoral” va dir. Va convidar a tothom a llegir el llibre per anar descobrint la seva pròpia experiència vital i va acabar la seva intervenció parlant d’experiències personals i anècdotes que l’havien marcat, persones a les quals havia acompanyat a través d’aquesta experiència viva de Déu.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.