Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Vídeos

(Claret) L’Editorial Claret acabar de publicar ‘Tabor. El Déu amagat en l’experiència’, el nou llibre de Josep Otón, pensador que viu apassionadament la seva missió evangelitzadora. Otón ha escrit  sobre l’experiència religiosa, dialogant des de la tradició espiritual cristiana amb la psicologia, la filosofia, la sociologia i la pedagogia. És doctor en Història, catedràtic d’ensenyament secundari i professor a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Ha estat guardonat amb premis com el d’assaig sobre valors cívics Serra i Moret, el Premi Joan Profitós d’assaig pedagògic, el Premi d’Assaig Bíblic i el Premi d’Assaig Joan Maragall, entre d’altres.  

A ‘Tabor. El Déu amagat en l’experiència’, l’autor reflexiona entorn de la pregunta sobre la “pastoral” que està latent en els nostres contextos eclesials, sobretot en allò relacionat amb la pastoral amb joves. L’autor ens ofereix una mirada crítica i argumentada a la vegada que ens proposa una reposada i profunda reflexió entorn de l’anunci de l’Evangeli als més joves i de les inquietuds i desafiaments que això suscita en la nostra Església.

L’acte de presentació del llibre es farà en format online i comptarà amb la presència del bisbe auxiliar de Barcelona, Antoni Vadell; la directora del secretariat diocesà de pastoral familiar, Dolors Parellada; Emili Marlès, vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya; Bruno Bérchez, delegat diocesà d’anunci de la fe i d’iniciació cristiana i l’autor del llibre.

‘Tabor’ neix en un moment de fragilitat, de vulnerabilitat, just en temps de la pandèmia de la Covid-19, moment en el qual la realitat interpel·la la nostra fe i la nostra pastoral. Josep Otón afirma que “estem en una societat que reclama experiències, no n’hi ha prou amb les formulacions teòriques. Vol vivències. I la religió no es queda al marge d’aquesta tendència. Per això creixen les iniciatives pastorals que fomenten l’experiència espiritual”. I afegeix que és en aquest context que resulta imprescindible trobar un equilibri entre una fe nascuda de l’experiència i una reflexió teòrica que l’articula conceptualment, la insereix en el llegat de la tradició cristiana i la fa dialogar amb el pensament modern.

En el llibre parla de l’experiència religiosa des de la perspectiva de la pastoral, la vida interna de l’Església i la seva relació amb la societat. Otón afirma que veu amb esperança les iniciatives pastorals, sobretot entre joves, que reivindiquen de nou l’experiència espiritual. També admira el treball de tants pensadors cristians que intenten fer intel·ligible el missatge cristià en la societat on ens ha tocat viure. I per conjugar aquestes dues perspectives se serveix de coordenades com modernitat, postmodernitat, gnosticisme, desencantament del món i reencantament. Per articular la seva reflexió, l’autor es basa en els textos de la tradició bíblica i també en el testimoni de Simone Weil, qui va saber compaginar la seva experiència espiritual amb una brillant producció intel·lectual i un ferm compromís social.