Vés al contingut
2 Catalunya Religió dl. 23/01/2023
vedruna-josep-maria-roca
Fotografia: Isaac Pardo (FVCE).
Galeria d'imatges

Vedruna “Moltes hores de dedicació, escrupolosos en la gestió, respecte profund a les persones” i sempre “buscant el màxim bé de cada centre i la millora de l’escola”. Així ha descrit Josep Maria Roca la manera de fer comuna dels patronats de les escoles Vedruna de l’antiga província de Tarragona. Ho ha fet aquest dissabte a l’església de l’escola Vedruna Sagrat Cor de Tarragona en la presentació del llibre que ha escrit i que en recull la seva història.

Publicat per la Fundació Vedruna Catalunya, el llibre Caminant Junts. Fundacions Vedruna de Tarragona (1989-2017) explica la trajectòria de les catorze fundacions que es van crear a l’antiga província canònica de Tarragona. I també el procés de treball corresponsable entre germanes i laics que va permetre donar continuïtat al carisma educatiu Vedruna en un context de manca de vocacions.

MONTSERRAT ESPINALT: “Es podia fer missió compartida amb confiança i respecte”

El director de l’escola Vedruna Sagrat Cor de Tarragona, Josep Nolla, ha donat la benvinguda a l’escola al centenar d’assistents a l’acte, entre els quals antics patrons de les primeres fundacions, membres de la junta de la primera coordinadora per Catalunya i membres de l’actual Fundació, a més a més de germanes Vedruna, directors generals i docents de diverses escoles de la xarxa. 

Nolla ha reconegut que l’autor, Josep Maria Roca està “impregnat del carisma Vedruna fins al moll de l’os”. I ha apuntat “el rigor, la senzillesa i lleialtat” amb què ha escrit el que considera una “memòria viva, gairebé cinematogràfica d’uns fets històrics cabdals per comprendre la realitat Vedruna avui”.

La presidenta de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, la germana Vedruna Montserrat Espinalt, ha agraït a les germanes que van participar d’aquest procés per “tenir la intuïció que es podia fer missió compartida amb els laics amb confiança i respecte, essent tots com som família Vedruna”. I ha refermat l’aposta d’aquesta institució: “Volem continuar contribuint i essent corresponsables de l’educació d’aquest país nostre” com a comunitat educativa Vedruna.

Al llarg de 272 pàgines, l’autor fa memòria des de les primeres fundacions de les escoles del Penedès, el 1990, passant per la creació d’un equip coordinador de Vedruna per tot Catalunya, el 2005, i fins a l’entrada de les escoles a la Fundació Vedruna Catalunya Educació, el setembre de 2017: “Teníem l’encàrrec de millorar les escoles i quan en vam fer entrega a Vedruna Catalunya Educació, totes estaven en molt millors condicions que quan les vam rebre de la Congregació”, ha recordat l’autor aquest dissabte.

Creure en un projecte educatiu pioner i de futur

A la presentació l’han acompanyat la germana Narcisa Fiol, aleshores provincial de la Congregació, i Mar Callau, membre del patronat de l’actual Fundació. Tots tres han compartit records d’aquest procés del qual van ser protagonistes. En un diàleg que ha moderat la responsable de comunicació de la Fundació, Laura Mor, han parlat dels recels, pors i dubtes inicials, de les renúncies particulars que van haver de fer a favor del conjunt, però també de la confiança i l’aposta de donar continuïtat a un projecte educatiu pioner i de futur.

En la conversa la germana Fiol ha apuntat que “qui et creu, et crea”. Així ho va experimentar quan van convertir cada escola en fundació civil amb un patronat que “vetllés per mantenir vivia la seva identitat”. Ha assegurat que va donar molt de fruit i espera que es continuï dient que “l’escola Vedruna, a més a més d’un ensenyament de qualitat, té quelcom de familiaritat, d’humanitat i vivència de valors evangèlics que la fan molt especial, molt pròpia, molt de Joaquima de Vedruna”. 

MAR CALLAU: “Avui les escoles Vedruna són un referent educatiu al nostre país”

Mar Callau, que va ser també patrona de la primera Fundació de l’escola Vedruna de l’Espluga de Francolí, ha destacat l’encert del títol del llibre: “Avui s’ha repetit molt la paraula comunió i ‘Caminant junts’ així ho expressa”. També n’ha parlat l’autor: “Caminant junts, en present, dona una idea d’avançar en comunió amb els altres i també lliga molt amb el pas a Vedruna Catalunya Educació, on seguim caminant igualment”, ha dit Josep Maria Roca.

Com van rebre el seu moment proposta d’unir-se, sota un mateix paraigua, totes les escoles de Catalunya? En el cas de Mar Callau “va ser com quan et demanen matrimoni, que fa molta il·lusió, però també impressiona”, ha dit amb humor. I ha fet un balanç molt positiu d’aquesta aposta de treballar en xarxa: “Avui les escoles Vedruna són un referent educatiu al nostre país”.

Un llibre per les persones que treballen sense fer soroll

Josep Maria Roca va ser mestre de Vedruna durant 39 anys, 36 dels quals docent a l’escola de Sant Boi, a més de director pedagògic, titular i director general, va ser dotze anys president de la Coordinadora Educativa Vedruna i durant cinc, patró de la Fundació Vedruna Catalunya Educació. 

En el seu parlament ha fet un agraïment especial als membres de la junta de la Coordinadora –Roser Galceran, Rosa Bonet, Àngels Guardiet, Josep Nolla, Francesc Recasens i Manel Salas– i ha dedicat el llibre a les “persones anònimes que, sense fer soroll van treballar de manera totalment altruista pel projecte Vedruna, que van sentir i van fer seu”.

Durant l’acte, Victòria Buscail, alumna de Vedruna Sagrat Cor de Tarragona, ha acompanyat amb la guitarra les fotografies que s’han projectat per recordar aquella etapa. “Som una generació que ha plantat un arbre, l’altre en rebrà l’ombra”, ha deixat escrit l’autor en el llibre.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.