Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Vic) Des del dia 19 de febrer, Josep Maria Riba i Farrés és el vicari general del bisbat de Vic. Riba té una llarga trajectòria de servei. Nasqué a Vilanova del Camí el 13 d’agost de 1954 i fou ordenat prevere el 27 d’abril de 1980. Va fer els seus estudis eclesiàstics a la Facultat de Teologia de Catalunya.

En l’àmbit diocesà, ha exercit següents càrrecs o serveis: professor del col·legi del seminari, ajudant a la parròquia de Santa Maria de Moià, consiliari diocesà dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, consiliari diocesà de la Joventut d’Osona, delegat episcopal de Pastoral de Joves, membre del Consell Diocesà de Pastoral, vicari episcopal de la zona nord, arxiprest de l’arxiprestat de Vic, vicari de la parròquia de Lurdes de Vic i rector de la parròquia de la Divina Pastora de la mateixa ciutat.

Així mateix, en l’àmbit interdiocesà ha exercit els càrrecs de consiliari general dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, director del Secretariat Interdiocesà de Joventut i coordinador de tres convocatòries de l’Aplec de l’Esperit; ha estat professor de màster de patrimoni cultural a la Facultat d’Història Eclesiàstica Antoni Gaudí.

Actualment exerceix els càrrecs següents: rector de les parròquies de la Pietat i Sant Domènec de Vic i de Sant Julià Sassorba; vicari de la parròquia del Carme de Vic i rector de la residència d’ancians de les Germanetes dels Pobres de Vic; membre del Consell Presbiteral; membre del Col·legi de Consultors; canonge de la catedral de Vic; delegat episcopal per al Patrimoni Cultural; director del Museu Episcopal de Vic; director de L’Albergueria – Centre Cultural del bisbat de Vic, i membre de la Comissió del Sínode Diocesà. Igualment, és director del SICPAS i vocal de la Comissió Executiva de la Junta de Museus de Catalunya, com a representant de la Conferència Episcopal Tarraconense.

Com va rebre el fet que el bisbe el proposés com a vicari general?

La meva primera reacció va ser de sorpresa, poc em pensava que la seva telefonada fos per a una proposta com aquesta. La segona va ser de fer-me molt respecte, en veure la confiança envers mi que la proposta representava, i la tercera va ser la d’acceptar-ho com un nou repte que sacseja tota la meva persona.

Al llarg dels anys, vostè ha ocupat molts càrrecs al bisbat que segur que li proporcionen una visió àmplia de la diòcesi i de l’Església en general. En quin moment som?

És cert que he pogut conèixer, al llarg de la vida, moltes realitats diferents i tinc una visió àmplia del bisbat i l’Església. Ara, però, he de fer una forta immersió en la realitat diocesana, perquè els últims anys he dedicat més temps al Museu Episcopal que a fer un treball territorial. Entre els càrrecs que he tingut i tinc, però, n’hi ha un que és el bàsic: el de ser vicari o rector de parròquia. Aquest és el que m’arrela a la realitat del moment, el que em motiva a escoltar i a focalitzar la mirada per descobrir les inquietuds, per poder afinar en l’encàrrec que com a batejats tenim i que queda molt ben definit en el document del Concili Vaticà II Lumen gentium (núm. 9): “El cap d’aquest poble és Crist, el caràcter d’aquest poble la dignitat i la llibertat de fills de Déu, al cor dels quals hi ha l’Esperit Sant com en un temple. Per llei té el manament nou, el d’estimar com ens ha estimat Crist.” I aquest és el seu intent: eixamplar enllà el Regne de Déu. Això em fa dir que som en un moment molt interessant, un moment de conversió profunda, de situar al centre allò que és cabdal i deixar de banda tot allò de sobrer que al llarg dels temps s’ha anat acumulant. Crec que en la societat hi ha desig de Bellesa, de Saviesa; sabem molt bé que això vol dir desig de Déu.

El bisbe li ha fet cap encàrrec en especial?

Fer de vicari general, que vol dir estar prop d’ell per ajudar-lo en la tasca que com a bisbe li pertoca: ensenyar, santificar i regir. També m’ha encomanat de ser el moderador de la cúria. Això vol dir procurar que aquest equip de persones que hi ha a les oficines del bisbat estiguin prou ben organitzades per a donar servei a totes les comunitats de la nostra diòcesi, per a facilitar la feina dels preveres i ajudar a fer que l’Església particular de Vic sigui amb normalitat present en aquest territori.

Quins projectes vol encetar? Quins són els principals objectius que s’ha proposat?

Procuraré centrar el meu treball en tres eixos: la centralitat del Crist, en aquesta església diocesana concreta, i convertint la confiança recíproca en el motor de la feina.

Com juga el Sínode en el futur de la diòcesi?

El Sínode ha fet aflorar la sinodalitat i aquest ha de ser el motor d’aquest treball coral. Soc molt conscient que això no és fàcil; però amb serenor i amb passió ho hem d’afrontar, si és que volem ser fidels a la proposta que portem “en vasos de terrissa”: la proposta del Ressuscitat.

S'ha accentuat la manca de clergat, per falta de vocacions i per avançada edat. Com s'ha de situar el bisbat en aquest moment?

Ens pertoca a tots que sigui motiu de reflexió i també de pregària. Personalment em fa pensar aquella pregunta que uns grecs fan a Felip: “Senyor, voldríem veure Jesús.” Crec que quan en les nostres comunitats es traspuï la vitalitat de Jesús, sentirem com ens diran: “Senyora, senyor... què hem de fer per a viure la proposta de Jesús?” I, com Jesús, a aquells deixebles tafaners de Joan els haurem de dir: “Veniu i ho veureu.” I aquest aire ens ajudarà a situar de nou el ministeri ordenat.