(CR) Fuig del llenguatge de la capacitat i aposta pel llenguatge de la vulnerabilitat. El filòsof Josep Maria Esquirol ha parlat aquesta setmana de la fragilitat i la capacitat d’afectació com “una pista” per comprendre “el més nuclear, essencial i profund de la vida humana”. A diferència del pensament que posa per davant el poder i la capacitat de les persones, Esquirol es fixa en allò que ens afecta i ens fereix. Un discurs oportú en temps de pandèmia.
El professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona s’ha preguntat per què és rellevant aquesta pista per comprendre l’ésser humà? L’ha contrastat amb la manera amb què “s’acostuma a definir l’humà”. Habitualment, amb termes de poder o capacitat, sigui la de raonar o tècnica. Sense contradir-les, ha qüestionat si “són les més nuclears” a l’hora de comprendre la persona humana.
Més endins, no més lluny
Interpel·lat en el diàleg amb el públic pel transhumanisme, ha anunciat un llibre que publicarà aviat. Porta per títol Humà, més humà. Una antropologia de la ferida infinita i és un diàleg amb Nietzsche.
“El transhumanisme és una de les evasions ideològiques més subtils del nostre temps; sembla com si el més excel·lent fos el que va més enllà de l’humà”. En canvi, ha descrit com a “més sensat, que té sentit, no l’horitzó que ens porta molt lluny, sinó l’horitzó que ens porta una mica més endins encara”. Això és: “encara més humà, més sensible, amb més capacitat de rebre”.
El primer és rebre
Esquirol ha descrit també com a termes propers la sensibilitat, l’afectabilitat, la passivitat i la passivitat. Ha afirmat que “un no pot parlar si abans no és capaç d’escoltar”. En concret s’ha referit a “l’estructura del subjecte humà: primer es rep i després es dona peu a alguna cosa”.
Sobre la relació de l’ésser humà amb el llenguatge ha dit que “té a veure amb aquest moviment en què el principal i primer és rebre”. I així ha defensat que “la paraula humana més essencial és una resposta”. I en aquest sentit ha parlat no del “vocador” sinó del “vocat, el que rep una vocació, una interpel•lació” i que “després de rebre, respon”.
Millor el llenguatge del sentir
I aquí ha proposat “el llenguatge del sentir” com a “més fonamental”. Ha recordat que “l’ésser humà és susceptible de quedar fondament afectat i tocat”. I que més enllà de la capacitat de “consciència”, “la paraula ‘sentir’ és millor” per definir-lo. I ha argumentat que “a partir del sentir podem saber què és la consciència i no a l’inrevés”.
També ha constatat que “la possibilitat de sentir, de quedar afectat, s’ha incrementat de forma molt extraordinària”. I ha descrit no només “l’altura” del sentir, sinó també la seva “fondària i profunditat”.
El filòsof ha afirmat que “viure per a l’ésser humà és sentir-se”. I ha recordat que José Ortega y Gasset, María Zambrano o Martin Heidegger tenen expressions equivalents. També ha parlat del “trobar-se” i ha reconegut que “a vegades és molt difícil reconèixer com ens trobem”.
En aquest sentit ha dit també que “l’ésser humà és l’ésser afectat per allò infinit”. I ha dit que “la nostra capacitat de sentir, de rebre, de quedar tocats, és tan profunda i tan intensa que no només ens afecta el que és delimitat i finit, fins i tot ens trobem afectats per allò infinit”.
Amb la seva reflexió ha reiterat que “l’esquema de les facultats i capacitats ha de ser repensat” per definir l’ésser humà. Considera que “una intel•ligència freda és una degeneració” i ha defensat que “el sentir és també claredat” i que “el savi, o té una certa calidesa, o no és savi”.
La reflexió ha format part d‘un acte virtual conduit per Marc Illa, secretari del Comitè d’Ètica en Intervenció Social (CEIS), i que ha comptat amb la participació dels coordinadors del llibre Júlia Martín i German Flotats, la presidenta del CEIS, Anna M. Prats, el germà de Sant Joan de Déu José Luis Fonseca, superior provincial; la doctora Margarita Bofarull, religiosa del Sagrat Cor i presidenta del Institut Borja de Bioètica, i el doctor Joan Farré, en representació d’Ediciones San Juan de Dios.
Podeu recuperar la seva intervenció aquí:
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.