Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri-CR) Si hi ha un català amb una visió universal de l’Església, aquest és Josep Maria Abella. Lleidatà, amb poc més de vint anys va anar a com a missioner claretià al Japó. El 1991, després de gairebé vint anys inserit en la cultural oriental, va tornar a Europa quan va ser elegit membre de l’equip general dels Claretians. I el 2003 va ser escollit superior general, fins aquest estiu que finalitzats els dos mandats torna a casa seva, al Japó. L’orígen català, la inculturació al Japó, i l’experiència universal li donen una àmplia visió dels reptes eclesials i mundials. Com a representant de la Unió de Superiors Generals també ha participat en tres sínodes de bisbes. 

En aquesta entrevista parla d’aquestes dues etapes. I com a coneixedor de la realitat romana valora l’esperit reformista del papa Francesc. La vida al Japó, on el cristianisme és una petita minoria, li va canviar la seva visió sobre la presència missionera. Allà ets “un més” i “no vas a sembrar, sinó a ajudar a fer créixer la llavor que despunta”. També la seva experiència l’ha portat a concloure que “has de buscar sempre l'equilibri entre la visió universal i un compromís molt concret d'inculturació al lloc on estàs”. Per Abella “la universalitat no et dispensa mai d'inculturar-te i de prendre't molt seriosament la situació de la gent del lloc on estàs”. 

Abella també valora el programa reformista de Francesc on una de les claus és la descentralització en un camí de sinodalitat i de col·legiat. Una dinàmica que pel claretià Josep Maria Abella es desprèn de l’experiència del papa com a jesuïta:  “En les congregacions religioses estem molt habituats als processos participatius de discerniment”. Però això, també “demana temps”.

L’exsuperior general dels claretians va intervenir la setmana passada en un acte a la Llibreria Claret sobre els cristians al Japó, conjuntament amb Marcel·lí Fonts, un altre claretià català que viu al Japó des del anys 70.