La personalitat d’en Josep A. Rom tenia diverses facetes difícils d’encabir en els estrets límits d’una nota necrològica. Tenia una vocació-passió pel dibuix i el disseny que el va portar a exercir un veritable mestratge des de les aules de Blanquerna i ser el creador d’innombrables logos i imatges corporatives de moltes institucions cristianes i d’altres. Dibuixar el que tenia davant era la seva peculiar manera de poder concentrar-se per a seguir amb atenció un discurs o un recés. Fins i tot va fer un dibuix de la darrera audiència del Papa amb motiu del jubileu de l’educació cristiana, dibuix que va poder entregar a Lleó XIV en el moment de saludar-lo personalment.
Les circumstancies el van portar a ser rector de la Universitat Ramon Llull, càrrec que no va buscar i que va acceptar a contracor per un sentit de responsabilitat i de servei a l’Església i a la societat. En Josep, amb ànima d’artista, no estava fet per al mon de la gestió ni de les àrdues i pesades reunions de negociació. Exercir aquest càrrec li va comportar disgustos i tensions, que finalment sembla que ja havia après a viure amb més bonhomia.
Aquesta forma d’assumir el servei als altres des de les institucions educatives no s’entén sense conèixer la seva forta vivència cristiana. Per les arrels familiars i per la seva forta vinculació a Montserrat, ja en aquells anys 70 i 80 del segle passat, en què l’atmosfera sociopolítica impregnava els nostres projectes pastorals d’una forta connotació operativa i activista, en Josep, esperit lliure i independent, reclamava una mica més d’espai per a la dimensió mística que avui, gràcies a Déu, hem recuperat tots plegats.
vaig percebre que havia arribat a una síntesi entre exigència i misericòrdia
I per últim, però no menys important, queda el seu testimoni d’espòs, pare i avi. Els qui vàrem assistir a la celebració conjunta del 60è aniversari d’ell i de la seva esposa Eulàlia, vàrem poder percebre, en els parlaments finals, la contrastada complicitat entre ambdós i, a més, el reconeixement entre humorístic i entranyable del seus fills Joaquim, Joan i Eugènia que denotava un fort vincle d’amor més enllà de les divergències generacionals.
En algunes darreres converses amb ell vaig percebre que havia arribat a una síntesi entre exigència i misericòrdia, una no fàcil síntesi amb un dring d’autenticitat i de gran profunditat humana i cristiana. Crec que som molts els qui ara, que ha traspassat, tenim la impressió d’haver estat a la vora d’una gran persona. Gracies Josep.
Xavier Morlans, prevere a la parròquia de Santa Anna de Barcelona, és un dels capellans que més ha tractat amb Josep Rom i amb la seva família els darrers anys.
