(Jordi Llisterri-CR) La foto és gairebé la de cada any al mateix lloc, però corregida i augmentada. La XIV Jornada Sant Jordi s’ha celebrat aquest dissabte a l’Hotel Alimara de Barcelona amb gairebé 200 assistents i amb noves entitats convocants. Des de la primera edició de 2004 promoguda des del Grup Sant Jordi pel bisbe Joan Carrera, s’hi ha anat sumant els Equips de Pastoral Política i Comunicació, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, el Consell de Laics dels Caputxins de Catalunya, i Justícia i Pau. La Jornada sobretot ha esdevingut un espai de trobada de diversos sectors de l’Església catalana però també s’hi ha sumat participants del País Basc, de Madrid, de les Balears i, aquest any amb un grup més nombrós, del País Valencià.
El tema d’aquest any era “Política i esperança”. El cardenal Lluís Martínez Sistach va obrir la jornada destacant les “diferents realitats eclesials presents” i recordant com el bisbe Joan Carrera sempre havia promogut la participació dels laics en la política. “Els laics cristians encara estan massa tancats en l’Església i poc presents en el món”, va afirmar el cardenal. La seva presència ha contribuït a fer “una política amb majúscules que sempre va lligada a l’esperança”.
En l’obertura, el filòsof Josep Maria Esquirol va remarcar la importància del testimoni coherent en la societat “que fa lluir una llum en la foscor”. També va destacar la diferència entre poder i autoritat: “El poder te’l dóna el càrrec o els diners. L’autoritat només la té aquell a qui li reconeixen els altres: te la donen els altres”.
Com a consiliari del Grup Sant Jordi, el jesuïta Enric Puig va fer una crida a “no quedar-se en la superficialitat” i va recordar “el paper profètic que ha tingut l’Església”. El director general d’Afers Religiosos, Marcel·lí Joan, també va participar en la inauguració i va recordar els dirigents polítics catalans exiliats i a la presó, especialment aquells que sempre han mostrat les seves conviccions cristianes i implicació en grups eclesials.
L’esperança indispensable
Les dues conferències centrals de la Jornada i el debat del matí el van protagonitzar els teòlegs José María Castillo i Francesc Torralba. Les dues intervencions van posar l’accent en la necessitat de l’esperança per canviar el món i com a condició indispensable dels cristians.
Castillo va reivindicar una Església més fidel a l’Evangeli i centrada en Jesucrist, oposada als episodis en els quals “l’Església ha marginat l’Evangeli”. “A l’Església només hi té lloc l’esperança per la seva fidelitat a l’Evangeli. Una església que no és fidel a l’Evangeli no té dret a l’esperança”, va insistir Castillo. Alhora, va remarcar la centralitat de Jesús perquè “Jesús és el que nosaltres podem conèixer de Déu, del transcendent, d’allò que hi ha al límit del nostre coneixement”.
Francesc Torralba va descriure una esperança no ingènua i que “també contempla la contrarietat”. Va explicar dues condicions necessàries d’una esperança que no sigui ingènua i que ha fomentat l’Església: “L’esperança suposa comunitat i continuïtat institucional: saber que som molts i que no estem sols”. Per això, “un es desespera quan no veu a qui passarà la torxa”. Aquest idea d’esperança comunitària i intergeneracional permet “anar més lluny si ajuntem l’experiència dels qui ens han precedit amb l’empenta i l’energia dels qui van apareixent”. Aquesta “esperança que fa caminar el món” és la que ha d’evitar convertir-nos en “l’espectador que només contempla atònit com es desmunta el món i que, a més, critica el qui prova de fer alguna cosa per evitar-ho”. Una demanda d’implicació que ha accentuat en les seves propostes el papa Francesc.
A la tarda es va fer una taula rodona sobre la imatge pública de l’Església. Es va posar de manifest la dificultat de transmetre una imatge esperançada de l’Església pels seus propis errors i pecats i pels prejudicis amb el que es jutgen moltes de les seves actuacions. Hi van participar Agustín Rodríguez, rector de la parròquia de la Cañada Real de Madrid; Cristina Orduña, delegada episcopal de Mitjans de Comunicació d’Urgell; Jordi Roigé, director d’Animaset; i Gisela Pruna, jove de la Prelatura de l’Opus Dei.
No prescindir de la política
En les conclusions de la Jornada, Carles Armengol, president de la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat, va reconèixer que “hem parlat més d’esperança que de política, però l’esperança també és un missatge polític”. Com han recordat diversos papes, “la política és una de les formes més altes d’exercir la caritat” quan s’enfoca al bé comú i al servei als altres. Per això, Armengol va remarcar “s’ha de canviar la política, però no podem prescindir-ne: el discurs antipolític és molt perillós i llavor dels populismes i la confrontació”.
Com a exemple d’aquest compromís, va recordar la figura de diversos cristians catalans com el cardenal Francesc Vidal i Barraquer i Manuel Carrasco i Formiguera. Armengol, també va destacar la sintonia de les intervencions amb les reformes del papa Francesc, al qual cal reiterar públicament el suport.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.