Jordi-Xavier Romero: “Sempre que enfoco la meva vida hi veig l’estiu de 1987 a Montserrat”

Ramon Bassas –CR | Quan vaig conèixer en Jordi-Xavier Romero em vaig pensar que era el rector. Era a Sant Pau del Camp, aquell preciós monestir romànic prop del Paral·lel que ara manté la parròquia i algunes delegacions diocesanes. “No”, em va dir, “jo només ajudo”. Avui em confirma que va ser postulant a monjo de l’Abadia de Montserrat. “Ah, doncs quien tuvo, retuvo”, li dic.

Aquest estiu hem demanat a unes quantes persones vinculades d’una manera o altra al món religiós que ens diguin quin és "l’estiu de la seva vida”. El que els ha marcat i el que desitgen. Ja ho veureu: ho hem demanat a homes i dones que són al peu del canó però poc sovint al peu de cap foto. És ben bé el cas d’en Jordi-Xavier.

—Si hagués de destacar-ne un seria el de 1987, té a veure amb això de Montserrat. Em va marcar molt profundament —comença.

—Què va passar?

Després d’un temps de recerca, vaig confiar la meva inquietud espiritual al pare abat, al mestre de novicis i al seu ajudant, i als formadors de la comunitat d’aquell moment per tal de discernir si la meva vocació era ser monjo benedictí del monestir.

—A què et dedicaves, aleshores?

Jo treballava, en una entitat bancària. Ara, per cert, amb 64 anys, estic jubilat degut a l’aplicació d’un “expedient de regulació d’ocupació” d’aquesta entitat. Bé, el cas és que aprofitava els caps de setmana i les vacances per anar a Montserrat, on la comunitat ja em va assignar una cel·la i unes senzilles tasques.

—I què va passar que et marqués tant?

—L’estiu del 1987 vaig descobrir la riquesa de la Bíblia, de la litúrgia, de la patrística, de la vida comunitària amb persones de diverses edats, orígens i maneres de pensar. També vaig viure el contacte amb la natura d’aquella espectacular muntanya d’una manera molt diferent.

—I com vas seguir?

—Després d’aquell mes vaig començar el noviciat i per circumstàncies familiars no el vaig continuar. Hi ha, per tant, un abans i un després d’aquell estiu, doncs. Crec que aquell temps tan intens em va marcar decididament. Sempre que enfoco la meva vida hi veig l’ombra d’aquella fantàstica experiència.

—Com va ser que volguessis fer-te monjo?

—Malgrat que els meus pares no eren catòlics practicants, ja de ben petit vaig sentir una forta necessitat de recerca espiritual dins de l’Església. Així és com vaig anar a picar a les portes del Monestir benedictí de Santa Maria de Montserrat.

Actualment, en Jordi-Xavier passa unes temporades a Barcelona i d’altres en un poblet de la província de Terol, Josa, “bressol dels meus avantpassats materns”, precisa. Com hem dit, col·labora a la parròquia de Sant Pau del Camp del barri del Raval de Barcelona, l’antic monestir benedictí declarat “monument nacional” el 1879, on dirigeix el cant de la missa dels diumenges, hi fa visites guiades del conjunt monàstic i ocupa el càrrec de secretari del Consell Pastoral.

—Ostres, veus com és fàcil confondre’t amb el rector?— ric.

—Sí, no sé què és l’avorriment. Pensa que a Josa sóc el president de l’associació cultural del poble i col·laboro amb el rector de la parròquia, que ho és alhora d’altres vint comunitats. Quan ell no pot anar a algun poble a celebrar la missa, hi vaig jo a fer una “Litúrgia de la Paraula”.

—Va, ara digue’m quin seria “l’estiu de la teva vida” que et queda per complir.

—Quan vaig entrar a Montserrat em van deixar triar un nou nom, seguint una antiga tradició monástica. I vaig escollir el de Sergi, en honor a Sant Sergi de Ràdonezh (segle XIV), un dels pares de l’espiritualitat i monaquisme rus, venerat per les esglésies catòlica i ortodoxa. Se li atribueix la fundació de prop de 400 monestirs i va ser enterrat en el de la Santíssima Trinitat de la ciutat de Sérguiyev Posad (anomenada Zagorsk entre 1930 i 1991). Ell n’era un gran devot i, precisament un deixeble seu, Andréi Rubliov, va pintar entre 1422 i 1428 la icona de la “Trinitat” de l’Antic Testament, que es troba a la Galeria Tretiakov de Moscou, i que s’ha fet també molt famosa en el catolicisme.

—Ja veig per on va la cosa, doncs.

—Sí, un dels estius que m’agradaria poder experimentar seria el de visitar la tomba de Sant Sergi, així com alguns dels monestirs que ell va fundar. Independentment de l’actual situació política que està vivint Rússia després de la invasió d’Ucraïna, sempre m’ha semblat una fita difícil de complir per diferents motius: no seria un viatge turístic, això vol dir que les empreses del sector no contemplen aquesta possibilitat, i hauria d’organitzar-ho pel meu compte. Tinc entès, però, que les comunitats monàstiques ortodoxes no estan massa predisposades a rebre estrangers i menys tractant-se d’un catòlic. L’idioma seria un altre dels inconvenients. I finalment l’apartat econòmic. Tot i això, és un somni que no descarto que algun dia es pugui fer realitat.

Organitzant-ho pel teu compte, Jordi-Xavier, estic segur que ho aconseguiràs