(Glòria Barrete –CR) Espanya es troba actualment en les primeres posicions del rànquing de països amb més pobresa relativa i és dels països amb més infants en situació de pobresa, en contextos familiars que es tipifiquen com a pobresa relativa o severa. Els números són esfereïdors. 13 milions de persones a Espanya es troben en context de pobresa i es calcula hi ha 2 milions d'infants i joves menors de 18 anys pobres. Això a Catalunya es tradueix en 350 mil nens. Unes dades que mostren com la pobresa està cronificada i demostren que la manera d'intervenir davant aquesta realitat és equivocada.
Fa deu anys que va néixer el projecte Caixa Proinfància, impulsat per l'Obra Social La Caixa. Fa unes setmanes que han presentat les dades de la seva trajectòria i Catalunya Religió ha aprofitat per parlar amb el seu director científic, en Jordi Riera, responsable del grup de recerca de la Universitat Ramon Llull que col·labora amb Proinfància.
Quan el programa va arrencar l'any 2008 la mateixa Obra Social La Caixa creu convenient fer una reflexió sistemàtica del que estava passant i quins efectes estava generant. Es va fer un concurs obert entre els grups de recerca del sistema universitari català per saber qui podria fer una proposta d'avaluació i posteriorment, si calgués, una proposta de redefinició o millora del programa des de la seva implantació. El grup Pedagogia, Societat, Innovació i Tecnologies de la Informació i Comunicació (PSITIC) de la Universitat Ramon Llull (URL) es va presentar al concurs i el va guanyar. "A partir de l'avaluació del programa implementat feia dos anys a tot Espanya vam fer una proposta, recerca i assessorament, promovent un reenfocament del programa".
Trencar el cercle de la pobresa
La missió del grup de recerca des d'aquell dia fins avui ha estat una constant monitorització, una constant anàlisi i avaluació de la implementació del programa, any a any, una funció avaluativa, i conjuntament anar afegint anualment propostes de millora i assessorament en la línia dels objectius. "La nostra missió seria molt propera al que en el món no tan social s'entén com a departament de I+D+I", explica Riera, "La Caixa ho anomena direcció científica del programa. No ens dediquem a implementar-ho perquè això ho fa tot l'entramat de centres i entitats que col·laboren en el projecte".
Un dels objectius clars del projecte des del seu naixement és el de trencar el cercle de la pobresa. Però, s'ha aconseguit? En Jordi Riera contesta un rotund sí i és que a través de l'avaluació contínua de dades i l'anàlisi any rere any han pogut copsar aquest canvi. El programa neix fa deu anys amb una dotació de 50 milions d'euros l'any. "Els veies excessivament centrats en la cobertura de dèficits, repartien per tota Espanya determinats béns, audiòfons, carteres, motxilles...". En el plantejament, reconeix Riera, "vèiem bona fe però en canvi el que veiem és que calia replantejar el model cap a una mirada de potencialitats, el que calia projectar era un programa que donés suport i promoció integral d'aquests nens, no només en la cobertura de dèficits perquè sinó estem en un règim molt assistencialista". I això és el que el programa ha demostrat.
El que comencen a fer a partir del 2010 és reorientar el mètode de suport dels infants, es deixa de posar tant l'èmfasi en els dèficits i comencen a enfocar l'autonomia personal sense oblidar el context familiar d'aquest infant i que pertanyen a una comunitat. També li sumen l'esforç públic i privat. "Quan el programa comença a buscar ordre, mirada sistèmica, col·laboració de sectors i dimensió territorial és quan les coses funcionen". El que fa el programa, en definitiva, "és ser catalitzador, no està per repartir béns sinó que si en un determinat territori hi ha vulnerabilitat manifesta i es vol treballar d'una determinada manera Proinfància admet la crida i s'alinea amb aquest territori i comença a treballar". Estant demostrant que quan el nucli dur de la mirada és mirar l'infant com a font d'oportunitat, autonomia i de generació d'expectatives, "comencen a variar determinats indicadors".
La promoció de l'infant, la clau de volta
En Jordi explica que al llarg d'aquests anys s'han recollit històries de vida i molt material de diferents llocs d'Espanya. "Emociona veure infants que diuen que mai haguessin pensat arribar a estudiar a la universitat o a cicles de grau superior". Un petit recull d'aquests testimonis es troba en un llibre que han publicat, '10 històries d'èxit'. "Quan hem posat l'èmfasi en el noi i la noia com a font d'oportunitat i expectatives a través de tota la xarxa que hem creat, de tot el sistema, és quan es trenca el cercle de la pobresa".
I és que amb les dades empíriques a la mà tenen clara la convicció que el nucli central de la sortida del cercle "és la promoció, l'educació, de tots aquests infants perquè realment tinguin igualtat d'oportunitats". Per al Jordi Riera, "tot l'esforç que fem perquè aquests nois i noies tinguin èxit educatiu és poc". Cal posar-se tots a treballar plegats, demana, "és la clau", afirma, i és des d'aquesta suma d'esforços que s'han construït 180 xarxes en 135 municipis d'Espanya, "i vam començar sent només vuit". En el món científic es parla de patents, "nosaltres parlem d'un model d'utilitat que s'ha anat replicant arreu del territori".
Com a grup de recerca estant entusiasmats: "No ens esperàvem fa vuit anys que com a grup de recerca tindríem en el Proinfància allò que per a mi és vital en la investigació, que sigui útil". Reconeix que es fan un fart d'investigar i que sovint un diu 'això perquè, o per a qui?'; "aquí veus el benefici social i no imaginàvem formar un departament de I+D+I d'un programa que realment està catalitzant canvis amb uns resultats que són esperançadors". Fins i tot han hagut de crear una xarxa d'universitats perquè el grup a Barcelona no podia abastar tota la magnitud de la recerca. "Actualment comptem amb catorze universitats que presidim nosaltres des de Blanquerna que treballen en això".
Una nova pedagogia de l'esperança
I l'horitzó quin és? "Al final els números globals en aquests deu anys són 280 mil nens que s'han beneficiat d'aquest programa i que cada any representen uns 60 mil infants atesos". Es comença a consolidar la idea que darrere hi ha un model "que hauria de ser d'utilitat per treballar a tot el sector d'infància vulnerable".
"Cal parlar d'una nova pedagogia de l'esperança que posa el focus en una mirada d'expectativa cap a l'infant, de fer-lo sortir d'un cercle de negativitat i aquesta expectativa només la podem generar en comunitat i sense competitivitat".
Tot el treball del grup de recerca de Blanquerna es pot seguir a través de l'espai web Observatori Caixa Proinfància.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.