Jordi Bertomeu: “Els laics poden oferir un servei molt valuós en la gestió de la parròquia”

Jordi Bertomeu defensa el paper rellevant dels laics en la gestió parroquial davant la manca de preveres i com a expressió de la seva vocació baptismal

La manca de preveres obliga moltes diòcesis a replantejar l'organització pastoral de les parròquies. En aquest context, Jordi Bertomeu, sacerdot de la diòcesi de Tortosa i oficial del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, defensa que els fidels no ordenats poden assumir un paper més rellevant en la vida parroquial. Ho explica en una entrevista publicada pel Bisbat de Tortosa amb motiu de la publicació del seu nou llibre Parroquias dirigidas por laicos. Configurados bautismalmente con Cristo para el Servicio (PPC Editorial, 2026), una obra que aprofundeix en les possibilitats que ofereix el dret canònic perquè laics i laiques participin en el govern pastoral de les parròquies.

Per a Bertomeu, aquesta reflexió no respon només a una qüestió organitzativa, sinó també a una comprensió més profunda de la vocació baptismal dels fidels. "Els laics i les laiques també representen Crist i l'Església, però pel seu baptisme", afirma. En aquest sentit, recorda que "ordenen les realitats temporals" i que "poden oferir un servei molt valuós en la gestió de la parròquia", una col·laboració que el dret canònic ja contempla de manera ordinària i que, en circumstàncies excepcionals, pot arribar també a l'exercici de la cura pastoral.

El cànon 517 §2, una resposta excepcional a la manca de preveres

L'oficial del Dicasteri explica que aquesta qüestió ja va centrar la seva tesi doctoral, defensada el 2013 a la Universitat Gregoriana de Roma. El seu objecte d'estudi va ser el cànon 517 §2 del Codi de Dret Canònic, una norma introduïda per sant Joan Pau II el 1983 que permet confiar la participació en la cura pastoral d'una parròquia a persones no ordenades quan no hi ha prou sacerdots.

Bertomeu recorda que, quan va estudiar aquesta figura jurídica, va constatar que "havia estat aplicada en alguns pocs llocs de bona fe i 'en mode pastoral', però sense criteris teològics i jurídics prou clars". Aquesta situació, explica, havia provocat "una certa desconfiança envers aquesta solució, quan no una certa hostilitat". Per això, la seva recerca va voler oferir un fonament teològic més sòlid a aquesta pràctica.

Avui, considera que el context és molt diferent. "Els mossens també escassegen a casa nostra i els pocs que hi ha viuen el ministeri pastoral amb un cert estrès, quan aquest només pot ser viscut amb alegria", afirma. En aquest escenari, defensa que el cànon "ofereix un model de gestió parroquial en règim de suplència i excepcionalitat" en què "els laics, les laiques, els religiosos, les religioses o els diaques fan possible una gestió pastoral plena, tot i que no hi hagi un rector parroquial", sempre sota la coordinació d'un sacerdot moderador.

L'experiència d'Amèrica Llatina

Bertomeu recorda que aquesta fórmula va néixer inspirada en l'experiència de comunitats religioses femenines de Veneçuela que mantenien viva la vida parroquial mentre esperaven l'arribada dels missioners. També posa en valor la realitat eclesial de molts països llatinoamericans, on "el teixit eclesial es fonamenta sovint en petites comunitats o capelles gestionades per fidels no ordenats".

Segons explica, aquest model demostra que és possible una organització pastoral en què "no hi ha un rector parroquial, sinó un sacerdot moderador i uns no ordenats que responen directament al bisbe dels serveis pastorals que aquest els encomani". Per això considera que es tracta d'un precedent "molt interessant" davant els reptes actuals de moltes diòcesis europees.

Un camí de discerniment per a Tortosa

Pel que fa a la realitat de la diòcesi de Tortosa, Bertomeu considera que la implantació d'aquest model requereix un procés de discerniment compartit. "No ens ha de fer por emprendre un camí sinodal", assegura, convençut que la situació actual exigeix actuar "sense presses, però sense pausa".

Segons explica, el primer pas és que pastors i fidels prenguin consciència conjunta de la necessitat. Només així, diu, es podrà afrontar "el problema que planteja l'escassetat de mossens amb decisió i de manera articulada". També alerta que "cada any que passa les dificultats s'acceleren exponencialment" i que "seria negligent atrinxerar-nos en solucions estèrils".

Bertomeu aposta perquè els preveres amb més experiència exerceixin de moderadors de diverses parròquies mentre equips formats per laics, religiosos o diaques participin activament en la cura pastoral. En aquest sentit, afirma que "el Bisbat de Tortosa està donant passes decidides en la direcció adequada".

El perfil dels laics que assumeixin aquesta responsabilitat

Preguntat sobre les característiques que haurien de tenir aquests fidels, Bertomeu insisteix que calen persones amb maduresa humana i espiritual. Els descriu com a creients que "han fet una forta experiència de Crist" i que, "sense por, són pioners que obren nous camins".

També els defineix com a persones que "en lloc de veure amenaces pertot arreu, hi veuen oportunitats", compromeses amb una "formació permanent integral" i profundament arrelades a la realitat que serveixen. "En una paraula, són servidors que troben el sentit del seu servei en Crist, apassionat pel servei fins a la Creu", resumeix.

Els preveres continuen essent imprescindibles

Bertomeu rebutja que aquest model impliqui una disminució del ministeri sacerdotal. "El prevere no pot deixar de ser allò que sempre ha estat: un col·laborador del successor dels apòstols", afirma. La seva missió continuarà essent reunir la comunitat entorn de l'Eucaristia, anunciar la Paraula i acompanyar espiritualment els fidels.

Per això defensa que el fet de no exercir com a rector parroquial "no vol dir que siguin preveres disminuïts". Al contrari, considera que "la moderació d'un equip del cànon 517 §2 és una ocasió per renovar en més impuls la seva entrega de sempre". I conclou amb una afirmació que resumeix la seva preocupació: "Tenim molt bons mossens però els hem de cuidar un poc més."

Una oportunitat per renovar la vida de les parròquies

Més enllà de la reorganització pastoral, Bertomeu interpreta l'actual crisi com una oportunitat per recuperar l'essència de la missió eclesial. Segons ell, durant molts anys "hem entès la parròquia com una estació de servei o com un supermercat de la fe", mentre que "els laics i laiques eren sovint simples receptors de sagraments" i els preveres "ens vam professionalitzar en l'oferta de serveis religiosos".

Ara bé, considera que aquest model "està en crisi" i que això pot obrir una nova etapa. "Vivim una nova oportunitat per donar resposta a la set de sentit", afirma. En aquest nou escenari, defensa "repensar i obrir les nostres parròquies a les xarxes, als nouvinguts, als conversos, a les formes associatives i carismàtiques de vida cristiana". Per això conclou que "la participació dels laics i laiques en la direcció potestativa de les parròquies pot ser la clau per habitar el territori des de la proximitat i la caritat".

Les vocacions neixen de comunitats vives

Finalment, preguntat per la manca de vocacions sacerdotals, Bertomeu sosté que la resposta principal no passa tant per noves estratègies organitzatives com per una renovació espiritual. "Crec que és suficient un canvi de mentalitat, una metanoia: una lectura interior de la realitat des de Déu", afirma.

El sacerdot defensa que les vocacions no neixen "d'una necessitat d'autorealització", sinó "de la percepció d'una necessitat que és fora d'un mateix". Per això conclou que "una comunitat viva de fe, en què la inquietud vocacional és compartida per tots, fa possible aquest seguiment radical de Crist", una realitat que considera imprescindible per afrontar el futur de l'Església.