Jordi Bertomeu defensa a Girona un paper més actiu dels laics davant la manca de capellans

Jordi Bertomeu ha defensat a Girona que la manca de capellans obliga a donar més responsabilitat pastoral als laics i ha recordat que el mateix Dret Canònic ja preveu aquesta possibilitat en determinades circumstàncies

La disminució del nombre de capellans no ha de ser vista només com una dificultat, sinó també com una oportunitat per repensar el funcionament de les parròquies i donar més responsabilitat als laics. És el plantejament que ha fet el capellà Jordi Bertomeu, oficial del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe i professor de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, durant dues conferències pronunciades al Bisbat de Girona.

Bertomeu va intervenir divendres 25 de setembre en una jornada de formació per a preveres i diaques a la Casa Santa Elena de Solius i, posteriorment, en una sessió oberta al conjunt de la comunitat diocesana al Casal Bisbe Cartañà de Girona. La conferència portava per títol Parròquies dirigides per laics: configurats baptismalment amb Crist per al servei.

“Estem en un moment clau”, va afirmar Bertomeu, que va defensar la necessitat de “repensar quin és el nostre paper com a Església”. Segons va explicar, la manca de preveres pot obligar les comunitats a buscar noves fórmules organitzatives, però també pot obrir la porta a una major corresponsabilitat dins l’Església. “La crisi que suposa la manca de capellans” pot ser, va dir, “una oportunitat per repensar-nos com una Església en sortida”.

Els laics, més enllà de la col·laboració

Un dels punts centrals de la seva intervenció va ser precisament el paper dels laics en la vida parroquial. Bertomeu va recordar que el mateix Codi de Dret Canònic ja preveu, en determinades circumstàncies, la participació de persones no ordenades en l’exercici de la cura pastoral d’una parròquia.

En concret, va fer referència al cànon 517 §2, que permet que, quan hi ha manca de preveres, el bisbe pugui confiar una participació en la cura pastoral d’una parròquia a un diaca, a una altra persona no revestida del caràcter sacerdotal o a una comunitat de persones, mantenint un prevere com a responsable de dirigir aquesta cura pastoral.

“Ja no es tracta tant de pensar els laics només com a cooperadors, sinó també com a participants en l’exercici de la cura pastoral”, va remarcar Bertomeu. La qüestió és precisament l’àmbit sobre el qual va centrar la seva tesi doctoral, defensada l’any 2013.

Aquest canvi, segons Bertomeu, connecta també amb el procés sinodal impulsat durant el pontificat del papa Francesc i continuat posteriorment, que situa la participació i el discerniment comunitari entre els elements centrals de la vida eclesial.

Repensar també el model de parròquia

La reflexió no es limita, però, a decidir qui assumeix determinades funcions quan falta un capellà. Bertomeu també va posar sobre la taula qüestions com la territorialitat de les parròquies, la manera d’exercir l’autoritat —que va advertir que “no sigui autoritarisme”— i la relació entre les estructures parroquials tradicionals i les noves realitats associatives i carismàtiques.

Tot plegat, en un moment en què moltes diòcesis han d’adaptar la seva organització a la disminució del nombre de preveres i a uns canvis socials que també afecten la manera com les persones es relacionen amb les comunitats religioses.

Bertomeu va situar aquesta transformació en un context encara més ampli, marcat també per l’expansió de la tecnologia i de la intel·ligència artificial. Davant d’aquest escenari, va reivindicar les comunitats cristianes com “un espai de sentit”, capaç d’acompanyar les preguntes profundes de les persones i de preservar allò que considera genuïnament humà.