(Xarxa Emprèn) Entrevista a Jordi Balsells, tècnic d’emprenedoria de la Fundació Servei Solidari
Quines idees vas emportar-te del viatge a Boston?
La ciutat de Boston té un ecosistema altament dinàmic i innovador. Això ho fan possible, a més de l’atracció de talent internacional a partir dels centres educatius de referència de la ciutat, les fortes vinculacions que hi ha entre acceleradores, empreses, Fab Labs, comunitats sectorials (d’artesania, tecnologia, etc.), centres educatius i administració.
Més que idealitzar o demonitzar les diferències que hi ha entre Boston i Barcelona sobretot pel que fa al model econòmic, migratori i educatiu, veig rellevant la detecció de bones pràctiques que puguin ser adaptades a nivell local dins l’emprenedoria catalana.
L’aprenentatge més gran ha estat en copsar la potencialitat que tenen les sinergies entre les persones emprenedores i les empreses. Les comunitats cooperatives fan possible compartir experiències i coneixement. Els espais socials de Networking permeten trobar nous socis, contactes, clients, proveïdors... En definitiva, els espais de relació entre persones i organitzacions fan més sòlid l’ecosistema i la intercooperació social i econòmica.
I d’aquestes has tingut oportunitat d’aplicar-ne alguna a Catalunya?
El passat 29 de novembre vem organitzar l’Esmorzar Emprèn 2019 a Amics de la UNESCO de Barcelona. Va ser un acte per fomentar el treball en xarxa, l’intercanvi de bones pràctiques i la generació de possibles sinergies entre les persones que acompanyem des del programa i des d’altres entitats socials amb les que treballem en xarxa.
Estem fent esforços perquè des de tots els processos que tenim es potenciïn la xarxa entre persones, des del pla de formació fins a l’organització d’actes.
Quins serveis oferiu a la Fundació Servei Solidari?
A Servei Solidari, que forma part de l’Acció Social de l’Escola Pia de Catalunya, treballem per reduir la injustícia social possibilitant la igualtat d’oportunitats. Acompanyem a persones amb dificultats socials o econòmiques, migrades, refugiades o dones víctimes de violència de gènere. Ho fem de forma holística, posant en el centre la persona. Partint d’aquesta mirada, treballem per la seva plena autonomia social i econòmica.
Ho fem a través de programes de formació en idiomes, alfabetització digital, suport jurídic i de primera atenció, mentoria juvenil, pisos assistits per a joves extutelats, voluntariat i sensibilització, i d’ocupabilitat.
Pel que fa a l’emprenedoria venim treballant des del 2005 amb el programa Espai Emprèn, on donem suport a la creació i consolidació de microempreses. Com a punt diferencial, fa tres anys que tenim un programa de grups solidaris de dones emprenedores migrades, on donem petits crèdits amb la metodologia de comunitats autofinançades “CAF”.
Les persones migrades tenen més dificultats a l’hora d’emprendre?
Les persones migrades solen partir d’una menor xarxa social i menors recursos econòmics que les persones autòctones. Això dificulta les vies de finançament i la xarxa de contactes que possibiliten la creació sòlida de microempreses. Tot i això, pel seu procés migratori són persones amb capacitat de resiliència, de superació davant situacions complicades. Això les fa capaces d’enfrontar-se als límits que troben en el camí d’emprendre, a fer viable el seu projecte amb els recursos socials i econòmics amb els que compten i que poden generar.
Com les ajudeu?
A Espai Emprèn donem un acompanyament tècnic i psicosocial íntegre a les persones emprenedores. Ho fem amb assessorament individualitzat, un itinerari formatiu, la realització del pla d’empresa, la intermediació financera i immobiliària, i la mentoria empresarial. Som un equip de quatre professionals que, a més, comptem amb el suport de 25 persones voluntàries. Amb aquest equip assessorem de mitjana a 300 persones l’any i 25 microempreses són creades amb el nostre acompanyament anualment.
Quina importància té la figura del mentor?
Fem un matching entre la persona o persones emprenedores i la mentora, que les acompanyarà de forma voluntària tant tècnica com emocionalment durant els 6 primers mesos d’emprendre. La mentoria es fa important perquè les persones tinguin un suport en la fase inicial del negoci.
Fins ara, quina tipologia de negoci és la que més demanda té per part de les persones emprenedores?
Els petits negocis de barri són els que més demanda tenen: perruqueries, bars i restaurants, botigues de roba, fleques, etc. Amb els anys, cada vegada treballem més amb iniciatives innovadores, d’economia social i solidària i amb alguns components tecnològics.
Quina relació té Servei Solidari amb Catalunya Emprèn?
Comptem amb el suport i finançament del programa Catalunya Emprèn de la Generalitat de Catalunya des de fa més de cinc anys en la línia d’emprenedoria de petites empreses. També participem a la Xarxa Emprèn on som entitat adherida.
Creus que l’administració pública hauria de posar més facilitats a les persones emprenedores?
Veig que un punt important és el d’estimular les habilitats emprenedores des del sistema educatiu tal com es fa als Estats Units. Habilitats com la tolerància al risc, la resiliència, la proactivitat, l’adaptabilitat, el lideratge, la comunicació, la intel·ligència emocional i la negociació en són alguns exemples. Els joves estan disposats a emprendre, però els falten incentius i competències des de l’escola, instituts i universitats. És un tema prioritari, de la joventut dependrà l’ecosistema emprenedor català.
Emprendre és cada vegada més fàcil. La flexibilització del sistema a l'hora de constituir un negoci requereix l'agilització i actualització de l'administració. Catalunya ha fet grans avenços en això, que no es compatibilitzen amb els escassos avenços que hi ha hagut a nivell estatal. Així mateix, es requereix una política fiscal més amigable en els tres primers anys d'existència dels negocis.
També és important apuntar que, si bé és cert que cada vegada hi ha més persones que emprenen, no és el mateix nombre el que acaba consolidant el negoci. Hi ha programes de creació de negocis a Catalunya, però veig preocupant que no hi hagi programes de consolidació adaptats a cada un dels sectors de negoci. Aquesta és una mancança que arrosseguem des de fa més d'una dècada.
També cal una aposta més forta de l’administració pública pel petit comerç de barri, que s’està perdent amb els anys. Aquest comerç activa la vida dels barris, sobretot en entorns darrerament vulnerabilitzats per la gentrificació. Són necessaris també uns majors incentius per a les iniciatives d’economia social i solidària, les quals generen un alt impacte social i econòmic i construeixen un model cooperatiu i associatiu dins i fora les organitzacions.
En quant a les persones migrades, s’ha de facilitar i agilitzar el tràmit d’alta amb les primeres targetes. Actualment l’alta directa es pot fer quan la persona té la targeta permanent. Les competències que té la Generalitat permeten fer el canvi de targeta. Tot i això, aquest procés es demora entre un i tres mesos, cosa que endarrereix el temps per posar en marxa un negoci o fer un traspàs.
Un altre punt important és l'emprenedoria en persones en situació irregular. Cal que esperin tres anys fins poder-se regularitzar per compte aliè o per compte propi. Aquest període de temps precaritza la vida d’aquestes persones i famílies, generant desgast humà per la impossibilitat de poder formalitzar un contracte o d’emprendre un negoci, un menor benefici econòmic al territori i l’increment de l’economia submergida.
Per tal de progressar social i econòmicament, reclamem solucions concretes que permetin revertir aquests problemes i democratitzar la igualtat d’oportunitats.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.