A Joan Roig se’l van carregar perquè mai va deixar d’anar a les esglésies

(Miquel Àngel Pérez) Diuen que era bon noi, una mica apassionat. Al cementiri de Santa Coloma li van ficar quatre trets al pit i un al cap, tenia 19 anys. Quan van cometre l’assassinat, sembla que els sicaris es van discutir entre ells, alguns no ho veien clar. Ell no s’havia ficat en problemes, i sembla que els va caure simpàtic. A sobre abans de carregar-se’l, ell els va perdonar.

Joan Roig vivia al Masnou, treballava en una botiga, a les nits intentava tirar endavant amb els estudis. Estava molt implicat en la seva parròquia, i era monitor d’un grup de nens i joves. Sembla que la política no li interessava, encara que sí la situació social de país, molt deteriorada. Ell creia que en l’Evangeli hi havia els pilars d’una societat més justa, i ho transmetia amb passió. Li va tocar viure una mala època, en un mal lloc, l’Espanya dels anys trenta; anys d’il·lusions frustrades i crims imperdonables.

Els que el van matar també tindrien els seus ideals, però el clima de violència i descontrol s’ho menjava tot. A ells també els van matar després, amb la mateixa impunitat que havien actuat ells.

A Joan se’l van carregar, segurament, perquè mai va deixar d’anar a les esglésies, ni quan cremaven. I visitava als que, amagats, tenien por.

Quan el portaven a matar, els va parlar de la seva fe en Jesús als seus executors; això els va impressionar i ho van recordar després. Les seves últimes paraules van ser: “Que Déu us perdoni, com jo us perdono”.

Quan va acabar la guerra, els vencedors van presumir del seu catolicisme, però els va faltar el manament cristià del perdó. Aquells milicians de Badalona van voler eliminar el seu cos, i els vencedors, el seu esperit.

El 7 de novembre el beatifiquen a la Sagrada Família. Que el seu bon cor sigui un lloc de trobada.

Miquel Àngel Pérez és rector de la parròquia de Santa Coloma de Gramenet i de Sant Miquel Arcàngel de Singuerlín.