(Jordi Llisterri-CR) Bona notícia per a l’Església catalana. Aquest dissabte la Santa Seu ha fet públic el nomenament del capellà de Girona Joan Planellas i Barnosell com a nou arquebisbe de Tarragona. Planellas és actualment degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i substituirà l’arquebisbe Jaume Pujol que va arribar a l’edat de jubilació el passat febrer. L'entrada de Planellas a Tarragona serà el dissabte 8 de juny.
Tarragona és una de les seus més important de l’Església a Catalunya, seu primada i capital històrica. Planellas també serà el president de la Conferència Episcopal Tarraconense que agrupa els deu bisbats catalans. Un nomenament molt rellevant en temps d’una certa sequera de bisbes catalans i integrats en la vida pastoral de l’Església a Catalunya. I més després de les especulacions dels darrers mesos sobre candidats episcopals de fora de Catalunya. Equilibris de la Santa Seu.
Planellas és un capellà en plena sintonia amb el papa Francesc, amb una trajectòria eclesial molt arrelada a Catalunya, i que creu en el treball conjunt entre els bisbats catalans. Nascut a Girona el 1955 (però criat a Verges), és doctor en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, va ser rector del seminari de Girona (1996-2002) i director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona (1988-1998) en l’época del bisbe Jaume Camprodon. El 2008 el bisbe Carles Soler el va nomenar canonge de la Catedral de Girona. Des de 2010 forma part de l’equip directiu de la Facultat de Teologia de Catalunya, primer com a vicedegà i degà des de 2015.
Un recorregut eclesial idoni per a l’episcopat. A la Facultat de Teologia, d'esperit obert i dialogant amb la societat, es formen els capellans de tot Catalunya. Des d'aquesta talaia, Planellas coneix molt bé la realitat de totes les diòcesis catalanes i del clergat més jove. I, encara que no és habitual que sigui promogut a arquebisbat un capellà que no hagi estat bisbe d’una altra diòcesi, a Tarragona ja va passar el 2004 amb el nomenament de Jaume Pujol.
Teòleg de l’Església dels Pobres
Planellas aporta a l’episcopat català una sòlida formació intel·lectual i una visió social de la teologia que enllaça amb els accents del papa Francesc. A la Facultat de Teologia de Catalunya imparteix les assignatures d’Eclesiologia i de Misteri de Déu (en la que va substituir un teòleg de referència com Josep Maria Rovira Belloso). Un dels seus llibres més destacats és 'L’Església dels pobres’ en el Concili Vaticà II, centrat en la visió social que va aportar el Vaticà II a l’Església i que després va ser una de les frases més celebrades del papa Francesc. Publicat el 2013 ha estat traduït al castellà i l’italià. La seva tesi doctoral també se centra en les reformes del Concili que va portar la renovació de l'Església i al diàleg amb la societat contemporanea. Va ser publicada el 2005 en català i castellà a Bisbes, preveres i diaques. Els ministeris ordenats.
També ha publicat La maternitat de l’Església. Algunes reflexions per a la recuperació d’aquest concepte a l’Església d’avui i els darrers anys ha escrit diversos articles i ponències desenvolupant el concepte de l’Església dels pobres, l’Any de la Misericòrdia convocat pel papa Francesc o l'encíclica ecològica Laudato Si’. El 2013 Planellas va ser distingit pel papa com a Missioner de la Misericòrdia.
A més, s’ha centrat en figures com els papes del Concili, Joan XXIII i Pau V, o del teòleg Josep Perarnau, el primer traductor al català dels textos del Vaticà II, i de Ramon Sugranyes de Franch, auditor laic al Concili. Alhora ha escrit sobre el missioner gironí assassinat fa 25 anys a Rwanda, Joaquim Vallmajor. Juntament amb Armand Puig, va sintetitzar les reflexions del Congrés Internacional sobre la Pastoral a les Grans Ciutats que va promoure el 2015 el cardenal Lluís Martínez Sistach.
Des de 2008 dirigeix la Revista Catalana de Teologia, fundada el 1976 per Josep Rius i Camps. Reconeguda internacionalment, hi han col·laborat els principals teòlegs de Catalunya.
Un rector de poble
Tota aquesta tasca acadèmica l’ha combinat amb l’atenció pastoral a diverses parròquies rurals de Girona. Actualment atenia els nuclis de Jafre, Garrigoles, Colomers, Foixà, Rupià, la Sala, La Tallada d'Empordà i Marenya, al Baix Empordà. Aquí desplegava la seva vocació juvenil pel sacerdoci. De petit ja jugava a fer missa, marcat per l’ambient religiós de la seva família. Del Seminari Menor va passar al Seminari Diocesà i va ser ordenat sacerdot el 1982.
D’aquesta etapa també és coneguda una absurda polèmica sobre la presència d’una estelada en el campanar d’una de les parròquies que atén Planellas però que gestionen els veïns. La dona d’Albert Boadella el va denunciar als mitjans de comunicació, al bisbat i a la Santa Seu.
Els darrers anys un dels temes més delicats que ha hagut d’afrontar és la redacció d’un informe per la Santa Seu sobre el Seminari del Poble de Déu. El cardenal Sistach li va encarregat un estudi sobre les dubtoses doctrines d’aquesta associació canònica fundada a Barcelona i que el finalment el 2017 va ser dissolta pel cardenal Joan Josep Omella.
Joan Planellas va treballar aquest tema amb rigor i discreció. Correspon al seu caràcter de persona que escolta pacientment, reflexiona i després opina pausadament amb un lleuger somriure. Qualitats que li faran servei en la nova etapa episcopal a Tarragona.
(Veure crònica presentació a Girona i Tarragona)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.