Joan Planellas: "La cultura religiosa a l’escola pública no ha de fer por a ningú"

Glòria Barrete –CR Davallada d’alumnes que escullen la classe de religió a l’escola pública, analfabetisme religiós, secularització social, o espiritualitats difuses. Aquest és el context en què els mestres i professors de religió treballen sovint l’assignatura. Tasca àrdua que en molts casos podria significar pessimisme del col·lectiu, negativitat o manca d’entusiasme. Res de tot això s’ha viscut en la 17a trobada de mestres i professors de religió de Catalunya celebrada aquest dissabte a Montserrat. Al contrari, l’acte ha posat en relleu la importància dels mestres i professors de religió i, sobretot, com l’assignatura i la cultura religiosa són essencials per als infants i joves d’avui.

“Gràcies per la feina que feu cada dia”, ha remarcat el delegat d’Ensenyament del bisbat de Sant Feliu, Manel Duaso, a l’inici de la Jornada. Una jornada que posava de manifest que “val la pena viure en cristià” i, sobretot, que els infants i joves “ho coneguin”.

En la mateixa línia s’ha expressat la secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Meritxell Ruiz. Ruiz ha valorat la figura dels professors de religió equiparant-los a la terra ferma en un naufragi. “Els joves d’avui són diferents, però continuen tenint molta necessitat de mirar endins, de buscar el sentit de la vida, de ser escoltats i de mirar l’altre en majúscules”. Ruiz ha afirmat que “posant Jesús en el centre, segur que els joves troben les seves respostes”.

I és que en un context d’analfabetisme religiós, el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Carles Armengol, ha defensat la contribució dels professors i mestres de religió per a la cohesió social. “Feu moltes coses, però la més elemental és la contribució a pal·liar l’analfabetisme religiós, que és un risc per a la cohesió social i per a la convivència”. Armengol ha relatat com, socialment, es va interioritzant el discurs que les religions han de desaparèixer. “El fet religiós s’ha fragmentat i també la seva vivència”, ha recordat.

Per a l’abat de Montserrat, Manel Gasch, el cristianisme és absolutament vigent i necessari avui dia. “Estem convençuts que el cristianisme orienta per anar pel món, com deia Lluís Duch”. Una orientació que, reconeix Gasch, “els joves d’avui dia necessiten molt”. El cristianisme, doncs, té una oportunitat. “La concepció que neix del cristianisme sobre el lleure tecnològic, sobre l’ésser humà, o sobre la vida, és molt important”.

I l’agraïment als mestres i professors de religió ha continuat en les paraules de l’arquebisbe de Tarragona i responsable de les delegacions d’ensenyament, Joan Planellas. La felicitació, però, ha anat especialment pel col·lectiu de professors que treballen a l’escola pública. “Sovint heu de donar raó del que sou i feu, i ho feu amb respecte”. En el seu discurs Planellas ha parlat sobre el nou currículum de religió de la Conferència Episcopal Espanyola, i sobre l’atenció educativa als alumnes que no cursen la classe de religió a l’escola pública.

Sobre el nou currículum l’arquebisbe ha recordat que “calia reformar-lo” i que és per això que es va dur a terme la renovació amb la participació de tota la comunitat educativa implicada. Un procés que va finalitzar el gener de l’any 2022 i que intentava donar resposta a la crida del papa Francesc de l’any 2019 en què demanava un Pacte Global d’Educació. El nou currículum reformula metodologia i eines de treball, però no dilueix els continguts essencials de la fe cristiana, ha reconegut Planellas. “M’agradaria que el currículum es vegi com una oportunitat nova, unitària i conjunta de la nostra Església”, ha demanat.

Pel que fa a l’atenció a l’alumnat que no cursa religió a l’escola pública, Planellas ha estat contundent. “Demano que s’inclogui la cultura judeocristiana en l’atenció que s’ofereix, ja que la història dels nostres pobles no es pot silenciar, i cal una cultura judeocristiana per entendre el nostre país”. Planellas ha expressat que “la cultura religiosa a l’escola pública no ha de fer por a ningú”. “No es diu que la persona és lliure quan més en sap?”, ha qüestionat l’arquebisbe.

El desconeixement de cultura religiosa, afirma Planellas, “ignora l’origen de la nostra societat occidental”. Una ignorància que comporta en molts casos “fer el ridícul quan no sabem d’on venim”, o inclús “faltar al respecte”.

I en aquest context difícil i complex en què es troben els mestres i professors de religió, com es podria aplicar el Pacte Global d’Educació del papa Francesc? El jesuïta i antic responsable de la FECC, Enric Puig, ha estat l’encarregat de discernir sobre el tema. Puig ha analitzat com avui s’han trencat els tres ponts per a la transmissió de la fe, com són la família, l’escola i la parròquia. “Avui dia han estat substituïdes per la televisió i les xarxes socials”. Puig reconeix que avui “no és fàcil pel jove un creixement harmònic de la fe”, i és per això que el jesuïta ha basat la seva proposta d’acció en tres aspectes per dur a terme el camí harmònic.“Formació, vivència i celebració”, i, sobretot, treballar els tres àmbits conjuntament.

Una tasca, la dels mestres i professors de religió, que és vigent i més necessària que mai avui dia. La Jornada ha clos amb un manifest, llegit pel cap de Pastoral de la Fundació Escola Cristiana, Eloi Aran, durant l’Eucaristia a la basílica de Montserrat. El manifest afirma la necessària presència de l’educació religiosa d’infants i joves a Catalunya. “Sense la religió a l’escola ens empobrim, no només com a persones, sinó també en la qualitat d’una societat que es vol capaç de diàleg i d’escolta.

També reconeix el compromís del col·lectiu amb el Pacte Educatiu Global fet pel papa Francesc, “que posa en el centre de la nostra tasca la persona i la seva realitat”, i com el testimoniatge del professorat de religió està ple “d’esperança inherent en l’educació religiosa”. Una 17a trobada que ha comptat també amb la participació de la directora del secretariat de la Comissió Episcopal per a l’Educació i la Cultura, Raquel Pérez Sanjuan.