Joan Morera, jesuïta: “Ajudeu-me a ser un capellà de davantal”

Jesuïtes Aquest dissabte 17 de setembre s’ha celebrat a l’Església de Santa Maria de Verdú l’ordenació sacerdotal del jesuïta Joan Morera. La celebració ha estat presidida per l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, i concelebrada pel superior provincial dels Jesuïtes, Antonio España, el delegat dels Jesuïtes a Catalunya, Enric Puiggròs, així com companys jesuïtes i sacerdots de diverses diòcesis catalanes. La família de Morera, laics i laiques dels diversos llocs on ha estat i una nombrosa representació de la comunitat cristiana de Lleida, on actualment viu, han volgut compartir la celebració i participar en la preparació dels cants.

Vives ha remarcat els tres eixos que configuren la vida de Morera: la passió per l’Escriptura i el desig que la Paraula de Déu vivifiqui; l'anhel de caminar amb els pobres i exclosos, els menystinguts, tal com Jesús va fer; i finalment, el treball per la justícia des de la construcció de la cultura de la no-violència. L’arquebisbe d’Urgell ha destacat també el testimoni de Pere Claver, fill de Verdú, poble que acollia la celebració, home entregat incansablement al servei dels més desfavorits, esclau dels esclaus negres. En l’homilia, ha definit la vocació cristiana com a crida a la felicitat.

Dos gestos poc comuns s'han vist aquest dissabte al ritual d’ordenació, després de la unció de les mans i l’entrega del pa i el vi, l’ordenat ha rebut un anell com a símbol de compromís amb els oprimits i s'ha descalçat mostrant la cura amb què vol viure i tractar el planeta i totes les criatures de Déu. L’anell és de fusta i fet per comunitats de dones indígenes de l'Amazònia, i l'ha rebut amb el nom que li ha donat la comunitat massai de Tanzània, on Morera va viure durant uns anys: alaretoni, que vol dir "aquell qui defensa els últims".

Ser presència i l'abaixament com a clau fonamental

En les seves paraules d’agraïment, en Joan Morera ha tingut presents els problemes de salut que l’han acompanyat des de fa uns anys, la germana malaltia, com l’ha anomenat. S’hi ha referit per explicar com l’ha ajudat a viure més segons l’estil de Jesús. Destacava de manera especial dos aspectes que la malaltia li ensenya quotidianament: el valor del ser i la presència per sobre del fer i el moviment d’abaixament com a clau fonamental per a tota vida viscuda amb sentit.

I si en força moments de la celebració Morera ha hagut de restar assegut, el bisbe li ha recordat que no és una limitació, tot el contrari, una oportunitat d’estar més a prop dels infants i dels malalts que són al llit, dels exclosos i petits que ell, seguint les passes de Sant Pere Claver, tant desitja servir.

El superior provincial dels Jesuïtes ha agraït al poble de Verdú i als seus habitants l’acollida, recordant la vida de Sant Pere Claver, català universal. Ha desitjat que el ja nou sacerdot pugui ser un bon ministre al servei del poble de Déu. Per la seva banda, el delegat dels Jesuïtes a Catalunya també ha tingut unes paraules per recordar que l’ordenació no és pas cap privilegi i no serveix per a demostrar res, sinó ben al contrari, és un regal, que mostra "l’amor incondicional de Déu".

"Ajudeu-me a ser un capellà estant sempre al servei"

El poble de Verdú ha ofert diversos obsequis a l’ordenat i la celebració ha acabat compartint un àpat al castell de Verdú. Diumenge, Morera ha celebrat la seva primera missa com a sacerdot a la parròquia de Sant Esteve de Tordera, el poble on va néixer i créixer, i on va poder compartir aquest moment amb la família, comunitat parroquial, amics d’arreu, companys jesuïtes, capellans diocesans i el rector de la parròquia. Les autoritats de la ciutat també han estat presents, amb l'alcalde al capdavant.

Aquí Morera ha compartit una reflexió i una petició sobre el sentit de l'ordenació sacerdotal: “En diem ministeri, per tant la cosa va de mini, de petitesa, de servei". "Ajudeu-me doncs a ser un capellà de davantal, estant sempre al servei”, ha dit. S'ha dirigit especialment a la seva mare per agrair-li precisament aquesta actitud d’estar “sempre atenta, sempre disponible, pel que calgui.”

La col·lecta de les dues celebracions ha anat en favor dels projectes en els quals està treballant el jesuïta Àlvar Sánchez a Nador, al Marroc, acompanyant persones refugiades i migrants subsaharianes.