Joan Martínez: “L’Església ha de ser promotora de la seva pròpia unitat”

(Xavier Memba –CR) D’aquí just un any, pel pont de la Puríssima de 2022, l’Hospitalet de Llobregat acollirà el IV Congrés Protestant de Catalunya. N’hem parlat amb el pastor Joan Martínez Balaguer, que des del 2 d’octubre és el nou president del Consell Evangèlic de Catalunya (CEC). Amb la 42 Assemblea General d’aquesta entitat es va obrir el 12è Cicle Administratiu i l’assemblea va elegir Martínez Balaguer, integrant de la candidatura que es va presentar a la reelecció. Substitueix en el càrrec a Benjamí Planes qui va exercir aquesta responsabilitat durant vint-i-cinc anys –en el darrer temps de forma honorària– fins a la seva mort el 13 d’abril d’enguany.

Joan Martínez ens ha concedit una entrevista per saber una mica més sobre el seu recorregut personal, la seva vinculació al CEC i la tasca que espera poder realitzar des de la seva nova responsabilitat com a president.

Martínez Balaguer està casat amb Sara Martínez, amb qui tenen quatre fills adoptats i 4 nets. Va néixer a la Pobla de Segur, en la demarcació de Lleida, però quan tenia dos anys els seus pares es van traslladar a Barcelona. A l’edat de quinze anys, després d’una crisi espiritual que el va portar a explorar altres religions, va quedar impactat pel missatge de l’evangeli. Segons recorda, “vaig conèixer l’evangeli perquè la meva mare va començar a assistir a una església evangèlica que estava tot just començant en el número 256 del carrer Lepant a Barcelona”. De seguida es va implicar en la vida d’aquella comunitat i, amb el pas dels anys, va anar desenvolupant diferents tasques que el van portar des del departament de joves, passant pel secretariat, la tresoreria, el consell pastoral, fins a acabar sent reconegut com a pastor.

Què és el Consell Evangèlic de Catalunya?

El CEC és una institució pionera en l’àmbit d’Estat per aplegar la Comunitat Protestant no només en la seva relació institucional, sinó en la projecció pública de la nostra fe. Ocupa un espai estratègic en el si del protestantisme a Catalunya i, com a tal, és una ajuda imprescindible en la tasca d’aplegar a les diferents famílies evangèliques. Ens permet una representació institucional i canalitza totes aquelles tasques de testimoniatge i servei que només podem fer si anem plegats.

En temps de desafecció davant d’organismes i estructures institucionals, quina és la importància de tenir una institució com el CEC?

Des d’un punt de vista espiritual, el Consell Evangèlic de Catalunya és la resposta bíblica a la pregària de Jesús quan demanda la unitat de l’Església perquè el nostre testimoniatge sigui creïble en el món actual. Des del punt de vista social, si el món que ens envolta ens dona exemple de la necessitat d’unir-se per aconseguir els seus objectius, l’Església ha de ser promotora de la seva pròpia unitat, no una unitat [necessàriament] orgànica sinó una unitat en l’acció de testimoniatge i servei.

Quina funció i bé aporta el CEC a l’església?

Tal com he apuntat, el principal valor del Consell és l’obediència a la Paraula de Déu seguint les instruccions de la pregària de Jesús. És des d’aquest fonament que es desenvolupen els diferents ministeris d’entre els quals cal destacar: la defensa dels drets humans i de la llibertat religiosa, la defensa dels centres de culte, l’ensenyament de la religió evangèlica, el ministeri evangèlic a les presons, la pastoral hospitalària, dones amb ministeri, el programa ‘Néixer de Nou’ a TV3, les caminades de pregària, l’impuls de la tasca de testimoniatge, el treball entre la gent jove, el Centre d’Estudis Joan Vallès, la participació en el diàleg interreligiós i, per no estendrem, Dignitat, que és la xarxa de serveis socials de l’Església Protestant.

De quina manera específica contribueix el CEC al diàleg interreligiós?

El CEC va ser promotor i pertany com a membre estable del Grup de Treball Estable de Religions (GTER). Actualment, ocupa la presidència d’aquesta organització. L’objectiu d’aquest Consell, entre d’altres, és treballar pel bé de la societat i el de les seves comunitats en tots aquells aspectes comuns en tant que tradicions religioses. La secretaria del GTER és l’encarregada de dur la coordinació, secretaria i portaveu del Consell Interreligiós. Com a CEC aportem la nostra visió bíblica en tots els temes que tractem, referents als problemes socials, morals, ètics i religiosos.

Què significa per a vostè ser el president del CEC?

Per a mi és un honor ser president del CEC perquè em permet continuar la tasca dels qui m’han precedit en el servei no només a la comunitat protestant, sinó des de la comunitat protestant a la resta de la societat catalana. La meva tasca principal com a president és la de formar equip amb el secretari general en totes aquelles qüestions en què sigui requerit.

Com a successor de Benjamí Planes, quin record o paraules li venen a la ment de la seva figura?

De Benjamí Planes voldria destacar la seva perseverança, fortalesa i treball sota la dictadura franquista. Estimava molt Catalunya i volia comunicar l’evangeli a tots els catalans des de la cultura catalana. Va ser un gran emprenedor fins al darrer dels seus dies.

En el passat s’han dut a terme moltes iniciatives a favor de la llengua, com el Nou Testament, la Bíblia Catalana, programes de ràdio i televisió i publicacions vàries. Quina és la visió i pla d’acció actual?

Efectivament, el Consell ha estat, i segueix sent, un gran impulsor de la llengua i la cultura catalana. Segurament la prova més visible és el programa ‘Néixer de Nou’ el segon en audiència en la seva franja horària de totes les televisions que emeten en aquell moment. Darrerament, estem contribuint a difondre ‘El Nou Testament Dramatitzat en Català’ no només des del mateix programa de televisió sinó també des de la pròpia plana web del Consell.

Quines iniciatives actuals del CEC l’engresquen més i en les quals preveu o li agradaria veure més implicació per part de les esglésies i, especialment, el jovent?

En un món dominat per les xarxes socials, seria bo poder comptar amb més joves engrescats en aquest àmbit del testimoniatge de l’Església. Amb tot, el més important és continuar, tal com ja s’està fent, donant oportunitats a la gent jove a preparar-se millor no només per viure una fe més autèntica sinó proclamar l’evangeli de Jesús i estendre les bones noves per saturar Catalunya amb l’evangeli de Jesús. Això és el que més engresca a la nostra gent i serà, de fet, el lema del IV Congrés Protestant de Catalunya que el CEC ha convocat els dies 6-8 de desembre de 2022 a l’Hospitalet de Llobregat.

Quines lliçons ens ha deixat la Covid-19?

Durant aquest temps hem emfatitzat que com a Església hem de ser molt obedients amb les autoritats sanitàries complint les seves normes. Hem après a utilitzar les noves tecnologies per poder mantenir la relació entre nosaltres, però també hem après que podem fer-ho encara millor per contribuir a difondre l’evangeli de Jesús.

Cap on hauria d’anar ara el CEC per continuar sent rellevant a la Catalunya del segle XXI?

Hem de continuar sent un referent tant per les nostres esglésies com per a la resta de la societat. I això ho hem de fer des de la humilitat, el respecte i la unitat amb tot el poble de Déu. No ens podem conformar, ans el contrari, hem de millorar en tots els aspectes que ens ajudin a aconseguir aquest fi incorporant nous projectes que ens obrin les portes del futur tal, com pot ser el IV Congrés Protestant de Catalunya.