Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Laura Mor –CR/Ordino-Andorra) La muntanya li ha forjat el caràcter. Mossèn Joan Fenosa és el rector d'Ordino. Quedem per entrevistar-lo a l'església de Sant Pere del Serrat: “El lloc és idíl·lic”, assegura. Però abans ens passeja en cotxe per la seva parròquia política.

Pugem fins a les pistes d'Arcalís i assenyala l'inici del camí als Llacs de Tristaina, a tocar de la frontera amb França. Com a bon amfitrió, ens explica quins bolets s'hi fan i a cada revolt ens il·lustra amb alguna anècdota de la terra. Visitem també la parròquia de Sant Corneli i Sant Cebrià d'Ordino i Sant Martí de la Cortinada.

Servir també els que no van a missa

“Ser capellà per mi no és res extraordinari ni místic: és una vocació de servei”, explica. La porta a terme amb diligència. Camina ràpid i li agrada molt parlar. Diu que no se sent “un funcionari de la mitra”: el seu servei és a la parròquia i també “a la gent que no en gasta, que no va a missa”.

Defensa l'arrelament a la terra on l'han destinat: “Els mossèns de muntanya o de pagès, que al nostre bisbat en som la majoria, és dedicar-se a la gent pobrement, tal com som la gent de muntanya”. Reconeix les dificultats d'exercir la pastoral en terres andorranes, influenciades per la laïcitat francesa. “Des del punt de vista religiós, es viu en l'anonimat”. Està convençut que cal adaptar-se al lloc i a les persones. I com a membre del clergat, defensa una relació més fraterna entre capellans.

Fill de la Pobla de Segur

Joan Fenosa i Antoni és fill de la Pobla de Segur. Hi va néixer el 2 de març de 1947 i fa 43 anys que és capellà. Format al seminari d'Urgell i a Sant Cugat, forma part de la segona generació de seminaristes que van estudiar amb els jesuïtes a la Facultat. Tenia 18 anys. Al Centre Borja, va conviure amb una comunitat de jesuïtes, i va estudiar Teologia amb d'altres seminaristes de Solsona, Urgell, Tarragona i Menorca.

El pare O'Callaghan, jesuïta i papiròleg, li ofereix anar a Roma. A continuació viatja a Califòrnia, també de la mà de dos jesuïtes, i estudia psicologia. “Allà vaig canviar el xip”, comenta. En va aprendre “la mentalitat americana, la manera de viure en comunitat i saber ser tolerant”. Quan va tornar el van nomenar vicari de Balaguer.

Comença així una etapa important de la seva vida a la comarca de la Noguera. Treballa de professor a dos instituts de la ciutat, sent també rector a les Avellanes Santa Linya o Tartareu. A Balaguer hi viu 25 anys. Després l'envien de vicari a Artesa de Segre i fa de capellà als pobles de Baldomà, Alòs i Alentorn. El llavors bisbe Joan Martí Alanís el nomena vicari d'Encamp i encarregat del Pas de la Casa. “Al Pas de la Casa ningú hi vol anar”, explica. Però reconeix que avui encara en conserva amistats. L'Institut Espanyol d'Andorra és l'últim lloc on va exercir de professor. Es va retirar ara fa tres anys, però la vocació docent encara la manté.