Joan-Enric Vives recorda el “testimoniatge de llibertat i dignitat” de Jacint Verdaguer

Bisbat d'Urgell El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) ha inaugurat l'exposició 'Al voltant de Verdaguer', on diversos autors contemporanis reinterpreten la vida i obra literària del poeta Jacint Verdaguer. Un dels participants d'aquestes reinterpretacions és l'arquebisbe Joan-Enric Vives que ha escrit un text en conversa amb el llibre Excursions de Verdaguer. En el seu escrit, Vives agraeix al poeta el seu "testimoniatge de llibertat, de coratge i dignitat".

L'exposició, que es pot veure a la seu del CEC de Barcelona, s'ha inaugurat aquest dijous amb motiu del 120è aniversari de la mort de Jacint Verdaguer. Des de la poesia, les arts visuals, la pintura, la intel·ligència artificial, el text i la paraula, la instal·lació i la música, els diferents autors proposen fer una revisió i una nova mirada a un dels llibres de mossèn Cinto Verdaguer. Vives ha participat també en aquest acte inaugural que ha comptat amb un concert de Roger Mas.

Joan-Enric Vives, en el seu escrit, recorda el sacerdot i poeta que va mostrar "la riquesa del Creador". "Mai ningú no hauria d'haver gosat limitar-te d'alçar el calze de la salvació", escriu Vives. També subratlla les excursions pel bisbat d'Urgell que va deixar escrites el poeta: "Descripcions esplèndides que ens atreuen encara avui".

Sobre el paper de Verdaguer en la cultura catalana, l'arquebisbe demana ajuda per "perseverar en l'amor compromès per la llengua i la cultura catalana". Una llengua que mossèn Verdaguer va fer "gran i poderosa, universal i concreta".

A més de Vives amb el llibre Excursions, a l'exposició hi ha participat Lluís Calvo amb el llibre Canigó; Cristina Curto amb L’Atlàntida; Anna Dot amb Aires de Montseny; Marta Lluvich amb Pàtria; Perejaume amb Al cel; i Pilar Rosado amb Montserrat.

Podeu llegir el text íntegre de Joan-Enric VIves a continuació:

Mn. Cinto Verdaguer als 120 anys del seu “dies natalis”, amb admiració i agraïment.
Rellegint les seves “Excursions” de 1882 i 1883 (ed. 1904) pel llarg i ample del Bisbat d’Urgell i el Principat d’Andorra

Fores sacerdot i poeta, caminador incansable i servidor del Verb, que viu en totes les paraules de totes les llengües, mostrant la riquesa del Creador.

Afaiçonares amb amor i destresa la nostra llengua catalana que feres gran i poderosa, universal i concreta, depurada, rica, dolça i lluminosa…

Ningú com tu no ha descrit amb mots tan precisos, cisellats i musicals el nostre Pirineu. Rere teu tot canta i es revelen els misteris de la natura, que solament tu vas desentranyar.

Passejares a peu per tot el nostre gran Bisbat d’Urgell, de cap a cap, resseguint-ne valls i muntanyes, llacs i rius, carenes i congestes. I ens vas llegar amb les teves “Excursions” descripcions esplèndides, que ens atreuen encara avui.

Amb ànima excursionista ens has llegat els teus camins amb la precisió i la dèria de fer-los immortals en el teu immens poema “Canigó”. A peu, amb la sotana, el paraigua, el barret de capellà i una maleteta austera amb el breviari i l’indispensable paper i llapis, per extreure notes de les Excursions que enriquiren les teves vivències tan úniques i tan immortals.

A voltes, potser et vas sentir incomprès pels de dalt, a voltes menyspreat pels de baix, i segurament enganyat pels qui estimaves. Has de perdonar la miopia que no deixava veure a alguns el gegant amb qui convivien. Però el poble t’adorava i el teu cor d’infant sense malícia, no et deixava captar les moltes trampes de la condició humana. Perdona la nostra mesquinesa. Mai ningú no hauria d’haver gosat prendre’t la música de la teva lira o limitar-te d’alçar el calze de la salvació.

Els d’Urgell i els d’Andorra, amb tots els catalans, t’agraïm les teves 'Excursions' per la nostra geografia, que tu has fet universal, plasmades en aquell llibre breu, editat humilment en el n. 26 de la Biblioteca popular de l’Avenç. Elles són a l’arrel de la millor prosa romàntica i la construcció del català modern, gràcies a la teva obra literària i periodística.

Gràcies benvolgut Mossèn Cinto per la teva immortal obra i pel teu testimoniatge de llibertat, de coratge i de dignitat. Ajuda’ns a perseverar en l’amor compromès per la llengua i la cultura catalana, i per l’atribolada pàtria que ens ha fet el que som.

Joan-Enric Vives