Joan-Carles Mèlich i Jaume Flaquer reflexionen al Monestir de Pedralbes sobre la transmissió de la fe

En els entorns cada vegada més secularitzats d’Occident, la transmissió de la fe i de les formes tradicionals de religió sembla afeblir-se. Tanmateix, molts ciutadans continuen buscant i integrant pràctiques espirituals, ja sigui a través de les vies religioses clàssiques o mitjançant noves expressions d’espiritualitat. Aquest és el punt de partida del diàleg “Transmissió de la fe, desercions i conversions en les religions: els reptes del cristianisme, del judaisme i de l’islam”, celebrat el dijous 23 d’octubre al Monestir de Pedralbes, dins del cicle Pedagogies de l’espiritualitat, organitzat amb la col·laboració del diari ARA i sota la direcció i moderació de Maria del Mar Rosàs i Tosas.

La directora del cicle destaca la riquesa de mirades que el programa proposa: “Els ponents que intervenen en aquest cicle procedeixen de disciplines i enfocaments diversos, i tindrem dues aproximacions diferents però complementàries amb Joan-Carles Mèlich i Jaume Flaquer”. Aquesta complementarietat es va fer palesa en un diàleg que va navegar entre la reflexió filosòfica sobre la noció mateixa de “transmissió” i l’anàlisi sociològica de les causes i conseqüències de la secularització contemporània.

Per a Joan-Carles Mèlich, doctor en filosofia i professor titular de filosofia de l’educació a la UAB, la transmissió és una qüestió central però sovint desatesa dins el pensament filosòfic. “La filosofia, almenys la que a mi m’interessa, sobre la qüestió de la transmissió —especialment la filosofia de l’educació— la tracta com a tema fonamental. És curiós que la filosofia s’hagi ocupat tant d’alguns temes al llarg de la història, com què és l’ésser, i no de la qüestió de l’ètica en la transmissió, a nivell educatiu i religiós”.

Amb la seva habitual lucidesa, Mèlich va recórrer a la tradició clàssica per mostrar la complexitat del concepte. “Hi ha un diàleg de Plató, El banquet, molt interessant perquè té un entorn que cal destacar. En general, els diàlegs de Plató tenen entorn, on Sòcrates diu que tant de bo la transmissió fos com quan agafem dos gots d’aigua i posem un fil de llana, i l’aigua passa d’un lloc a l’altre. Tant de bo fos això, però no ho és”. Per a Mèlich, en aquesta escena platònica hi ha una intuïció fonamental: la saviesa, la fe o l’espiritualitat no es poden transmetre com qui aboca un líquid d’un recipient a un altre. Sempre hi ha un buit, una impossibilitat, un fracàs. “Sòcrates no diu què és la transmissió. L’escena del diàleg acaba aquí. La filosofia, tot sovint, sap el que les coses no són, però no sap el que les coses són”. D’aquí la seva proposta d’afegir una nova pregunta a les tres qüestions kantianes: “què cal transmetre?”.

Des d’una òptica diferent, però complementària, Jaume Flaquer, jesuïta i director de la Càtedra Andalusa per al Diàleg de Religions de la Universitat Loyola, va oferir una lectura sociològica i teològica del fenomen de la secularització i dels nous fluxos de fe, deserció i conversió. “La secularització: m’interessa estudiar les condicions de possibilitat de la fe i veure el per què de la secularització”.

Flaquer va citar dades recents de l’informe "La religiositat de la joventut catalana" de la Direcció General d’Afers Religiosos per il·lustrar la transformació del mapa religiós: “Els ateus, entre els joves, són el grup majoritari, seguits pels agnòstics, els evangèlics i els musulmans, per acabar amb els catòlics. Però de 100 joves que preguen cada setmana, solament un 16% són catòlics”.

Amb una metàfora suggeridora, Flaquer va descriure el paper de la cultura com un riu que arrossega o sosté les creences individuals: “Imagino la cultura com una mena de riu: si la cultura és tradicionalment catòlica, la cultura se secularitza i un jove catòlic entra en aquesta cultura i segueix el riu de la secularització. En canvi, una minoria religiosa que arriba a aquesta cultura i pertany a una tradició diferent, com que no pertany a aquest riu, no entra dins les aigües i veu els altres arrossegats mentre ell es queda a la riba”. Tot i aquest diagnòstic crític, el teòleg manté una mirada esperançada: “a la Gran Bretanya, tot i la forta secularització, hi ha moltes persones que es converteixen a la pràctica religiosa catòlica, i això em fa ser optimista”.

El diàleg entre Mèlich i Flaquer, conduït per Rosàs, va mostrar que la transmissió de la fe no és una qüestió que es pugui reduir a l’ensenyament o a la catequesi, sinó que implica una experiència viva, travessada per l’ètica, la cultura i el context històric. En paraules de Mèlich, la transmissió “no és una simple transferència de continguts, sinó una trobada amb l’altre que sempre deixa un espai buit, una absència que ens obliga a repensar què vol dir creure, educar o transmetre”. I, com apuntava Flaquer, aquesta absència pot ser també una oportunitat: una invitació a repensar les formes de fe i espiritualitat en societats on el riu de la cultura ja no porta, necessàriament, cap a Déu.