Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) Sintetitzar una vida de 100 anys és sempre difícil, però encara ho és més retre-li homenatge en un acte de dues hores. La figura de Mn. Batlles i Alerm és d'una magnitud que espanta. Ha deixat empremta en moltes persones que el van conèixer i la seva marca i el seu tarannà impregnen moltes de les institucions i moviments de l'Església a Catalunya. Aquest dijous al vespre l'auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL ha acollit un homenatge a la seva persona. Una desena de persones han glossat aspectes de la seva vida, una vida lligada a l'Església i al país que han posat de manifest que dues hores d'homenatge quedaven curtes.

Des de la seva infantesa, passant per la seva vocació sacerdotal i el seu compromís en nombrosos moviments eclesials, diferents persones vinculades d'alguna manera a la figura de Mn. Batlles han posat de relleu una afirmació que molts dels qui el van conèixer repetien i subscrivien, Mn. Batlles "era un bisbe sense mitra, que va voltar per tot el país, fill del poble i que sabia què necessitava el poble".

Ho ha afirmat Jaume Terribas, membre de l'organització de l'homenatge, però també el prior de Solius, Josep Peñarroya, a través d'una carta llegida en l'acte. Peñarroya ha expressat que "Mn. Batlles hauria estat un bon bisbe". Altres adhesions han estat la de l'arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, la de l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, la de l'abat de Poblet, Octavi Vilà, la del pare Manel Pousa, la del notari Josep M. Gasch, o la de l'abat emèrit de Montserrat, Sebastià Bardolet.

Renovador de l'Església catalana

Josep M. Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL, ha iniciat els parlament afirmant que Mn. Batlles "emanava aquella llum de la fe". Batlles, crític infatigable, com l'han qualificat molts dels assistents, "era un patriota inqüestionable", ha recordat Carbonell, "creia de veritat en el compromís dels laics en el món".

Sacerdot exemplar, senzill, servidor dels humils, "un home disciplinat i combatiu en els conflictes socials". Un gran renovador de l'Església, i sobretot de l'Església catalana, va ser l'encarregat d'escriure una carta de part dels catòlics de Barcelona als pares del Concili Vaticà II. Terribas ha volgut posar en valor la figura de Mn. Batlles en el compromís social afirmant que "Batlles sempre va demanar la separació entre Església i Estat, i va ajudar als cristians que van crear el Sindicat Solidaritat d'Obrers de Catalunya", un fet que encara avui molta gent ignora.

Miquel Mas glossava l'època d'infantesa i vocació de Mn. Batlles i posava en relleu que era el fill dels propietaris de la fonda del poble i que Mn. Gabriel va ser qui el va esperonar a ser sacerdot. "Si no ha arribat a bisbe és pels seus sentiments de país i per la seva estatura", afirmava Mas.

Entusiasta de la pastoral de conjunt

El capellà Lluís Saumell ha estat l'encarregat d'explicar la importància de la figura de Batlles dins l'Església de Barcelona. Figura que va compartir trajectòria amb els bisbes Modrego i Jubany, en el seminari coincideix amb el beat Pere Tarrés i amb Vidal i Barraquer que és a l'exili. L'any 1943 s'ordena com a capellà a Roma.

L'any 1959 Joan XXIII anuncia la celebració del  Concili Vaticà II. A través de la seva amistat amb Manel Bonet, Batlles va poder viure de prop el que va suposar. Saumell ha recordat que Mn. Batlles "sempre va ser un entusiasta de la Pastoral de conjunt".

De mirada penetrant, era amic de tothom. "Un home de pau, disposat sempre a escoltar". Saumell ha reconegut que a molts com ell els ha marcat com estimar l'Església, "amb els ulls de les Benaurances". Els va fer entendre "la importància que l'Església bategui al costat del Poble".

En aquesta mateixa direcció s'han expressat Josep Mas, Conxita Roig o Jaume Dantí, des dels moviments com l'ACO i altres moviments de joves. Mn Batlles els va inculcar "el valor d'actuar amb criteri propi, el valor de la dignitat, del compromís social i cristià, i conèixer i estimar el nostre país".

Un home de pau

La part més personal i familiar l'ha donat el seu nebot, que ha reconegut una frase que el seu oncle va dir un cop rebuda la Medalla de Sant Jordi, "ja tinc l'esquela assegurada". El nebot ha assegurat que el seu oncle avui portaria un llaç groc a la solapa, "era un home de pau".

L'homenatge ha comptat també amb una interpretació musical a càrrec del clarinetista Abel Batlles, i d'un power point amb fotografies de Mn. Batlles. L'acte ha comptat amb l'assistència del director general d'Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell, del cardenal emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, del bisbe auxiliar de Barcelona, Sergi Gordo, i d'altres personalitats del món eclesial català.