Vés al contingut
Catalunya Religió

(CR) Francesc Mateu interpreta cada any on hauria pogut néixer Jesús en el context actual. Mateu reflexa aquesta actualització en un pessebre fet de playmobils. Aquest 2019 el naixement de Jesús és a la intempèrie, en una família sense sostre, que viu el part coincidint amb la nit del cens de les persones sense llar. La notícia és coberta en directa per una periodista, ajudant a una major sensibilització de la problemàtica.

Jesús neix fill d’una parella sense sostre #PlaymobilSenseSostre

I ara connectem amb la unitat mòbil. Endavant Laia Bonet des de Betlem!

Es van conèixer al carrer. Ja fa temps. I allí viuen, junts, en una cantonada del parc. Ningú els pregunta com van acabar vivint en aquest racó. Hi ha tantes persones sense sostre dormint sobre bancs, en caixers o racons, com històries diferents.
Viuen de recollir ferralla durant el dia. A la tarda, quan ja l'han venut, sopen junts al costat del seu matalàs. Després van a dormir perquè estan esgotats.
Fa dies que ella està molt cansada i la ferralla és més feixuga del compte. Està embarassada i ja falta poc pel part.

La gent passa pel seu costat i els ignora, ni els parla, ni els mira. Sort que excepcionalment, algú s’atura i els pregunta com estan. Acostumen a ser voluntaris d'entitats que els coneixen bé i que els ofereixen anar al local per dutxar-se i rentar o canviar la roba. Però la logística no és senzilla i vigilar el seu lloc i les seves pertinences i marxar no es compatible. Per això, les dutxes acaben sent espaiades, molt espaiades. I estan preocupats. I no precisament per l'embaràs. Fa unes setmanes un grup de joves per divertir-se els varen tirar pedres mentre dormien, i algunes eren ben grosses. I si l'embaràs i les pedres fossin poc, també els amoïna que el servei de neteja renti els carrers al capvespre. Queda tot mullat per l'hora de sopar i dormir. Quan s'acosta l'estiu, passa més sovint perquè això és zona turística i no volen que estiguin aquí. Quan plou encara és pitjor i significa no poder descansar i haver de moure-ho tot. Viure al carrer escurça la vida 20 anys.

Però avui és un dia especial. Hi ha més gent de la normal aquesta nit. Persones voluntàries fan el cens de persones que dormen al carrer. Són moltes, es paren, parlen amb ells i els pregunten coses.

La Maria ha despertat al Josep. Té dolors de part. Una de les voluntàries, s'acosta a preguntar que passa i avisa ràpidament al 112. Però el naixement és imminent i unes voluntàries del recompte, que són metgesses i infermeres, atenen el part allí mateix. Envoltat de persones, la Maria infanta el seu primer fill. La notícia corre pel raval i s'acosten més voluntaris, altres persones sense sostre i veïns del barri que els coneixen. Tothom ha portat alguna cosa i han fet una festa al mateix carrer, tot i que ja era entrada la nit. I molta gent els ha ofert regals i coses per la parella i el nen.

La notícia és a tots els diaris i als informatius, i persones i entitats s'han sensibilitzat més amb aquest problema.

El 6 de gener compareixeran tres col·lectius per fer anuncis importants. El primer, l'ajuntament, que anunciarà un reforç a l'habitatge i al programa de Housing First. El segon, els cossos de seguretat i neteja, que han incorporat protocols per ser més humans a l'hora de fer la seva feina. El tercer, les entitats que treballen amb els "sense sostre" que comunicaran que han incrementat molt el nombre de persones voluntàries per poder atendre’ls millor.

Les persones sense sostre diuen i expliquen a tothom, que Jesús, el fill de Maria i Josep, ha estat el seu salvador.

Des de Betlem, Laia Bonet per TVBetlem

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.