Ratzinger i les nostres contradiccions sobre Jesús

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

El llibre recomanat d’Enrique Benavent

(Ramon Bassas - CR) Aquest valencià de 57 anys en fa quatre que és bisbe de Tortosa i ell mateix ha publicat ja alguns llibres. Però ens en recomana un de molt concret, Jesús de Natzaret, un títol de referència de Joseph Ratzinger, el papa emèrit, publicat fa deu anys. Monsenyor Enrique Benavent creu que l’aparició d’aquesta obra “va ser sens dubte un esdeveniment teològic de gran abast”. Per què? li preguntem. “Per diverses raons; en primer lloc perquè l’autor d’aquesta obra, que és únicament teològica i no un document magisterial, era en aquell moment el Papa. El suprem pastor de l’Església va tenir l’audàcia d’oferir-nos una obra de teologia”.

“No hem d’establir una contradicció entre l’ofici de pastor i la possibilitat d’escriure un llibre de teologia”, ens diu el bisbe, “perquè la teologia pot ser un mitjà perquè un pastor de l’Església alimenti la fe dels cristians. Aquesta obra”, continua, “té com a rerefons tots els debats que s’han viscut en la teologia al voltant de la figura de Jesús, té el mèrit de mostrar que és possible conciliar quelcom que en la modernitat semblava irreconciliable: exegesi crítica i lectura creient de l’Escriptura”.

Això, al titular de la seu tortosina li preocupa especialment. Com és? “Aquesta dissociació va conduir en la teologia contemporània a una ruptura entre el Jesús històric i el Crist de la fe. Qui buscava a l’autèntic Jesús de la història sospitava del Crist de la fe. Qui volia defensar la fe per sobre de tot, mirava amb sospita els resultats de l’exegesi crítica”. I quina és la resposta de l’autor, doncs? “Ratzinger ens va mostrar que és possible conciliar exegesi crítica i lectura creient dels testimoniatges bíblics. Això el va portar a voler presentar el Jesús real, superant d’aquesta manera la dissociació entre el Jesús històric i el Crist de la fe, convençut que els textos bíblics no han desfigurat la imatge autèntica de la persona de Jesús, sinó que constitueixen el camí que ens condueix a ella”.

¿Com veu Jesús, doncs, aquest llibre al qual dona el nom? “Per a Joseph Ratzinger”, respon Benavent, “el centre des del qual Jesús vivia i s’entenia a si mateix, era la seva relació amb el Pare i, per tant, aquesta ha de ser la clau de tota cristologia. Ell no va pretendre ser un moralista o un revolucionari polític, sinó que tenia consciència de ser Fill de Déu. I aquesta consciència es manifestava en totes les seves accions i paraules”.

Arribats a aquí, només temem una cosa… ¿Pot llegir aquesta obra un cristià que no sigui especialista en teologia? El bisbe s’ho pensa una mica. “La lectura de qualsevol llibre com aquest requereix una certa formació cultural i un cert hàbit de lectura”, adverteix, “però estic convençut que qualsevol que s’introdueixi en aquest text trobarà un gran profit per a la seva vida cristiana, perquè estem davant d’una obra de cristologia sistemàtica impregnada d’espiritualitat”.

Per acabar, ens interessa la seva opinió sobre què significa en el pensament del propi papa emèrit la publicació d’aquest llibre. “Joseph Ratzinger es va mantenir fidel a una orientació que havia anat aflorant en els seus escrits dels últims anys: el desig que la reflexió teològica serveixi d’aliment per a la fe viva dels cristians. Els capítols sobre el Sermó de la Muntanya, l’oració del Senyor o les paràboles, són magistrals en la manera de conciliar espiritualitat i teologia sistemàtica. Per això, estic convençut que qualsevol cristià que s’acosti al llibre trobarà en ell valuosos elements per alimentar la seva vida cristiana”. Doncs provem-ho.

Fitxa del llibre