El jesuïta espanyol Juan Antonio Guerrero ha estat nomenat Prefecte de la Secretaria per a l’Economia de la Santa Seu

(Jesuïtes) El Vaticà ha comunicat aquest matí el nomenament del jesuïta espanyol Juan Antonio Guerrero com a Prefecte de la Secretaria per a l’Economia de la Santa Seu. Començarà a exercir aquest servei a partir del proper mes de gener. Guerrero va ser Superior Provincial de la Companyia de Jesús a Castella entre els anys 2008 i 2014, i actualment, des de 2017 és el delegat del General de la Companyia de Jesús per a les cases i obres interprovincials a Roma. També és conseller del General.

Juan Antonio Guerrero va néixer el 1959 a Mèrida, va estudiar al Col·legi San José de Villafranca de los Barros i va entrar a la Companyia de Jesús amb 20 anys, quan estava fent estudis d’economia. La seva formació inclou la llicenciatura en Economia, a la Universitat Autònoma de Madrid, així com en Filosofia i Teologia a Madrid i Brasil. A més, va fer estudis de Filosofia Política a Boston. Va ser ordenat sacerdot el 30 de març de 1992. La seva primera missió va ser la de professor de Filosofia i Política a la Universitat Pontifícia Comillas, on preparava el seu doctorat, que va interrompre al ser destinat, el 2003, a desenvolupar el càrrec de mestre de novicis.

Després d’això va ser nomenat superior de la província jesuítica de Castella –seria el darrer provincial de Castella, i durant aquesta etapa va ser un dels artífexs del procés d’integració i reorganització de les províncies jesuítiques espanyoles-. Després d’aquest període com a provincial va ser destinat a Moçambic on va exercir com a ecònom i coordinador de projectes. D’allà va ser cridat a Roma per a convertir-se en Superior Major de les cases internacionals que la Companyia de Jesús té a Roma, incloent, entre elles, la Pontifícia Universitat Gregoriana, el Pontifici Institut Bíblic, l’Institut Oriental i les cases de formació. A més va ser nomenat conseller del pare General, Arturo Sosa. Aquesta etapa romana li ha permès començar a conèixer la cúria vaticana, cosa que l’ajudarà sens dubte en l’etapa que ara comença. És també ben conegut pels bisbes espanyols, ja que va dirigir els exercicis espirituals de la Conferència Episcopal el passat mes de gener.

En aquestes diverses ocupacions sempre ha tingut present la crida dels pobres. Llocs com Brasil, Moçambic o El Pozo del Tío Raimundo a Madrid han deixat la seva empremta en la seva sensibilitat i caràcter. Així ho plasma al llibre Vidas que sobran: los excluidos de un mundo en quiebra (Sal Terrae, 2003) del que és coautor.

Davant la notícia del seu nomenament, el Superior General de la Companyia de Jesús, Arturo Sosa SJ ha manifestat l’alegria de la Companyia de Jesús i la seva disponibilitat per al servei al Sant Pare i a la Santa Seu. El General ha demanat que permeti a Guerrero desenvolupar la tasca de prefecte sense ser ordenat bisbe, de manera que, quan acabi el temps d’aquest servei pugui reincorporar-se a la seva vida ordinària com a jesuïta. Encara que el Motu Proprio

“Fidelis Dispensator” estableix que el prefecte per a la secretaria d’afers econòmics sigui un cardenal, aquest requisit és flexible. Això ja passa, per exemple, en el cas de la secretaria de comunicació, on sobre el paper també es parla que sigui un cardenal qui l’ocupi, però el primer responsable en va ser un sacerdot i, en aquests moments, ho és un laic.

Per la seva banda, l’actual Superior Provincial dels Jesuïtes a España, el Antonio España, ha manifestat l’alegria per aquesta prova de confiança i el seu reconeixement a la vàlua de Guerrero. També ha volgut destacar alguns trets del seu caràcter que l’ajudaran en el complex món en el que li toca ara exercir la seva tasca.

“La seva espontaneïtat apareix quan converses amb ell. Resulta destacable la seva capacitat per detectar problemes i definir-los de la millor manera possible. Té una gran disposició al diàleg i a l’escolta. També sap com articular i exposar les seves idees de forma clara i ferma. Per això, precisament, la Companyia de Jesús ha comptat amb ell per al govern intern. Manté i cultiva l’amistat de forma intensa amb els més propers.

“És una persona preocupada pels problemes del món actual, sobretot per la pobresa, l’allunyament de la fe a la societat occidental, el desgast econòmic de l’individu i el sofriment injust de tants pobles en el món. Això li ha format un caràcter que es deixa sorprendre per les cultures que visita, sempre disposat a aprendre’n i a buscar respostes des de l’Evangeli.

És un home prudent, discret i assossegat en prendre decisions. A més, en moments delicats ha afrontat amb pau situacions d’incomprensió i dissensió amb l’objectiu de buscar la unitat i la millor solució al problema.

Si hi ha un tret que unifica tot el que podem dir de Juan Antonio és la lleialtat i la fidelitat a la paraula donada. No dubto que en aquest nou càrrec sabrà analitzar la situació, dialogar amb els equips i posar en pràctica les línies estratègiques que determini el Papa”.

Junt a aquests trets personals també destaca el provincial d’Espanya alguns aspectes de la seva inquietud intel·lectual:

“És capaç de reflexionar sobre la cultura, sempre pendent de no contemporitzar massa amb el context que deixi la fe descafeïnada. Des de la filosofia, l’economia o la teologia ha tractat d’aprofundir i expressar el seu pensament, encara que la seva carrera intel·lectual va quedar parada pels destins que la Companyia li ha anat demanant. Dins dels seus estudis destaca el valor de la corrent del comunitarisme, especialment en Robert Bellah, Alasdair MacIntyre, Richard Sennet i Charles Taylor que mostren la importància de la cura dels valors que s’engendren i es protegeixen dins de la comunitat. D’aquí que el seu pensament tracti de conciliar el pol de la comunitat amb l’individu, la tradició sana amb la modernitat i la postmodernitat.

Dins de les seves lectures preferides trobem a Hannah Arendt, una pensadora que va treballar i analitzar el totalitarisme i les conseqüències morals per a la humanitat. Sobretot, en el seu projecte de doctorat va tractar de mirar la “banalitat del mal”: ‘La trista realitat és que la majoria del mal està causat per la gent que mai es decideix a ser bona o dolenta’. Junt amb això, el buidament de la persona de la nostra societat erosiona el valor de la llibertat. ‘El desenvolupament econòmic sota cap condició pot conduir a la llibertat o constituir una prova per a la seva existència’.”