Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) El II Premi de Cinema Espiritual de Catalunya, atorgat per la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat, en el marc de la XVI Mostra de Cinema Espiritual, l'ha rebut aquest dijous al vespre a la Sagrada Família el cineasta, guionista i publicista madrileny Javier Fesser, per la seva contribució humanística a través del cinema.

El guardó, anomenat L’Estel del Cinema Espiritual, reconeix el treball i la trajectòria d’un cineasta que s’hagi significat per la seva implicació amb la societat a través de les seves pel·lícules. L'escultura del premi reprodueix l’estrella de Betlem de la Façana del Naixement de la Sagrada Família, ideada per Antoni Gaudí.

Javier Fesser, madrileny de cinquanta-cinc anys, és un cineasta, guionista i publicista que pertany a una família vinculada al món de la cultura. El seu primer llargmetratge, El miracle del pare Tinto (1998), guanya el premi Sant Jordi que atorga la crítica cinematogràfica. Més tard, de la mà de Mortadelo i Filemón, els famosos personatges de Francisco Ibáñez, aconsegueix l’èxit de públic transformant el cinisme en humanisme desbaratat. L’any 2008, amb la pel·lícula Camino, presenta la història sobre una petita que mor de càncer, i arrasa als premis Goya amb sis estatuetes.

L’any 2018 Campeones torna a guanyar el premi Goya a la millor pel·lícula. El Premi de Cinema Espiritual reconeix, en el cas de Fesser, una trajectòria que a través del cinema afirma el valor de la dignitat de l’ésser humà i, sobretot, dels més dèbils. Una trajectòria que ha expressat la religiosa teresiana Victòria Molins durant l'acte de lliurament. "Vaig conèixer en Javier en un moment fortíssim de la meva vida", ha reconegut Molins. El Premi que Fesser ha rebut aquest dijous és, segons Molins, "un reconeixement que va més enllà del seu cinema, perquè en Javier mostra sempre la gran alçada humana d'aquells més febles".

Un Premi que Fesser ha rebut amb agraïment i sorpresa perquè ha afirmat "que no sé sincerament què és el cinema espiritual". Fesser ha expressat que intueix que és una cinema "fet des de l'amor", ja que, per ell, "l'Esperit rau on hi ha amor". Al cinema Fesser ha trobat una manera de dedicar la seva vida, "he crescut com mai, m'ha permès empatitzar amb moltes persones al món". Un món que per al cineasta "és una única família". "Faig un cinema des de l'amor perquè he rebut molt", ha conclòs.

Un cinema, el de Fesser, guardonat amb el II Premi de Cinema Espiritual de Catalunya i atorgat de mans de la Consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella. Un cinema "que és un aparador per mostrar el valor de la dignitat humana", ha expressat Capella, "que supera estigmes i dificultats". Un cinema, ha demanat, que "com a societat ens interpel·li i ens faci reflexionar".

Durant l'acte s'ha projectat l'últim curt de Javier Fesser, amb Acción contra el Hambre, "El Monstruo Invisible". Un exemple de com "fent cinema lleuger, amb tocs d'humor, es poden abordar temes profunds com la fam, per exexemple", ha explicat Fesser als periodistes.

A l'acte de lliurament del II Premi de Cinema Espiritual han assistit el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó i Monfort, el director general d'Afers Religiosos, Marcel·lí Joan, el director general de la Sagrada Família, Xavier Martínez, el diputat Lluís Font i Espinós, així com representants de diferents confessions religioses.

La XVI edició de la Mostra, coordinada i impulsada pel sacerdot Peio Sánchez, es va iniciar el dia 15 de novembre i finalitza el 30 de novembre, amb un cartell de 24 pel·lícules. En total, es faran setanta-quatre projeccions en unes 45 sales repartides en 19 ciutats d’arreu de Catalunya. El certamen també arriba, per tercer any consecutiu, a les nou presons catalanes, i per primera vegada a centres tutelats de justícia.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.