Autories
El responsable de l'acció pastoral del monestir reclama preservar el culte i l'acompanyament espiritual que s'hi ofereixen, arran de la possible expropiació del cenobi per part de l'Ajuntament de Badalona
Arran de la notícia sobre el possible canvi de propietat de Sant Jeroni de la Murtra per part de l'Ajuntament de Badalona, Jaume Aymar Ragolta, responsable de l'acció pastoral del monestir per nomenament del cardenal Joan Josep Omella i president de la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra, defensa la continuïtat de l'activitat religiosa que s'hi desenvolupa: "Si es perdés aquest culte, si es perdés aquest servei pastoral, a l'hora de la veritat també estaria perdent una part de la seva essència".
En un comunicat, els responsables de Sant Jeroni de la Murtra fan diverses peticions i puntualitzacions sobre el futur del cenobi. Dins d'aquestes peticions cal destacar la preservació de l'acció pastoral, el respecte als drets de les persones que hi viuen i treballen i la contextualització del terme "expropiació" i del seu abast territorial.
Actualment, segons el comunicat, al monestir hi resideixen una vintena de persones de set nacionalitats: Camerun, Catalunya, Colòmbia, Gàmbia, Mauritània, Senegal i Xile. En aquest context, el text manifesta respecte per l'autoritat legítimament constituïda, però demana alhora que aquesta autoritat respecti els drets dels ciutadans del barri de Canyet i de les persones que viuen i treballen al recinte de Sant Jeroni de la Murtra.
La clau: preservar el culte i l'acció pastoral
En una conversa amb Catalunya Religió, Aymar ha posat l'accent especialment en la continuïtat del culte i de l'activitat pastoral. "Aquí hi ha culte des de temps immemorial i nosaltres voldríem que això es mantingués, perquè creiem que fem el servei de l'Església, que fa camí a Badalona", explica.
Actualment, al monestir s'hi celebren eucaristies dominicals i diversos sagraments, entre els quals baptismes i matrimonis, sempre en coordinació amb la parròquia de Sant Crist de Canyet. "Hi ha tots els diumenges eucaristies, hi ha també alguns sagraments que celebrem, baptismes i matrimonis, sempre d'acord amb la parròquia de Sant Crist de Canyet", concreta.
“El monestir va ser pensat per dedicar-lo a Déu, i sí, és un lloc de pregària i de fe”
El comunicat defensa que aquesta activitat pastoral, que inclou també misses, baptismes, confessions i l'atenció als pelegrins i romeus, "ve de temps immemorial" i considera que ha de ser preservada. Aymar ho vincula directament amb la naturalesa del conjunt: "El monestir va ser pensat per dedicar-lo a Déu, i sí, és un lloc de pregària i de fe".
Per això, davant la possibilitat que el futur del recinte comporti modificacions en els usos actuals, el responsable pastoral considera que preservar aquesta dimensió és essencial. "Si es perdés aquest culte, si es perdés aquest servei pastoral, a l'hora de la veritat també estaria perdent una part de la seva essència", afirma.
Un espai de silenci i diàleg interreligiós
L'activitat de Sant Jeroni de la Murtra no es limita, però, a les celebracions litúrgiques. El comunicat reivindica també la funció del monestir com a espai de silenci, soledat i repòs. En aquest sentit, defensa que ciutadans de Badalona i d'altres municipis de l'entorn, com Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Alella o Tiana, puguin continuar trobant-hi un espai per al silenci i la soledat.
El text posa una atenció especial en els intel·lectuals i artistes i recorda la voluntat ecumènica que, segons el comunicat, es desenvolupa al monestir des de 1972 i la dimensió interreligiosa que hi ha pres des de 1986. En aquest marc, Sant Jeroni de la Murtra disposa de vuit cel·les per a estades de repòs i d'una capella dedicada al diàleg interreligiós.
Aymar explica que també s'hi fan trobades específiques de silenci i pregàries interreligioses. "Durant l'any es fan pregàries interreligioses", assenyala. Una activitat que, segons explica, es complementa amb l'acompanyament pastoral de les persones que busquen fer una estada de silenci.
"Les persones que vénen a fer silenci, vénen a fer silenci, no vénen a parlar", explica. Però, si necessiten suport espiritual, "si necessiten l'acompanyament d'un sacerdot, o rebre el sagrament de la penitència, naturalment estem oberts i ho fem".
Un monestir que no ha quedat mai buit
Aymar reivindica també la continuïtat de la presència humana com un dels elements que han permès conservar Sant Jeroni de la Murtra després de la desaparició de la comunitat jerònima. "La gran sort de Sant Jeroni, el gran avantatge, és que no ha quedat mai abandonat, sempre hi ha hagut presència humana, des que van marxar els monjos", explica.
El monestir ha acollit successivament masovers, una colònia d'estiuejants i treballadors vinculats a les Aigües del Llobregat. Aquesta ocupació continuada, segons Aymar, ha contribuït a evitar que el conjunt quedés abandonat. "Sempre hi ha hagut presència humana, i això ha fet que es mantingués", afirma.
“no ha quedat mai abandonat, sempre hi ha hagut presència humana, des que van marxar els monjos”
Aymar recorda en aquest punt l'antic monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, desaparegut després de quedar buit. "L'altre era la Vall d'Hebron, que va desaparèixer precisament quan va quedar buit", explica. En canvi, Sant Jeroni de la Murtra ha mantingut una presència continuada, encara que l'edifici necessiti actuacions de conservació. "Amb deficiències, evidentment, perquè cal molt a fer, però no cau", apunta.
Acollida de persones vulnerables
El comunicat també reivindica la dimensió social del monestir. Segons el text, Sant Jeroni de la Murtra acull des de fa més de cinquanta anys persones vulnerables i en risc d'exclusió social, que habitualment hi arriben derivades per particulars i, en alguns casos, també per administracions.
En aquest àmbit, el comunicat agraeix explícitament el suport de l'Ajuntament de Badalona, especialment en els processos de regularització, mitjançant personal de l'edifici municipal d'El Viver. Aquesta tasca d'acollida forma part, segons els responsables del monestir, de la tradició d'hospitalitat que ha caracteritzat l'espai.
El text posa així sobre la taula una realitat actual del cenobi que va més enllà de la seva dimensió patrimonial: les persones que hi resideixen, les persones vulnerables que hi han estat acollides i els diferents usos pastorals, espirituals, socials i culturals que s'hi desenvolupen.
Conservació del patrimoni i recerca
El comunicat recorda igualment que els residents a Sant Jeroni de la Murtra tenen cura de la preservació de l'edifici des de 1972. En aquest sentit, afirma que des dels primers anys es conserva documentació sobre les gestions realitzades perquè el monestir fos declarat Monument Històric i Artístic, figura que actualment correspon als Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN).
Aquesta tasca de conservació es complementa amb la feina de la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra, constituïda l'any 1989 com a fundació privada sotmesa al règim de fundacions de la Generalitat de Catalunya. El comunicat explica que la Fundació disposa d'espais dedicats a la recerca i divulgació de les relacions entre Catalunya i Amèrica.
Entre els àmbits que s'hi expliquen hi ha la recepció dels Reis Catòlics a Cristòfor Colom l'any 1493, la figura de Ramon Paner i l'evolució de les relacions entre Catalunya i Amèrica des d'aquell moment fins a l'actualitat. El text valora positivament que l'Ajuntament de Badalona vulgui continuar apostant per aquesta línia de recerca i divulgació.
La cura de l'entorn
La defensa del conjunt inclou també el seu entorn immediat. El comunicat destaca que a Sant Jeroni de la Murtra es té cura de les vinyes mitjançant la cooperativa La Sargantana i dels horts a través de Conreu Sereny. Segons el text, aquestes iniciatives han contribuït a frenar la degradació de l'entorn del monestir.
Així, el comunicat presenta Sant Jeroni de la Murtra com un espai on conflueixen actualment diferents activitats: culte i acció pastoral, acollida de persones vulnerables, estades de silenci, diàleg ecumènic i interreligiós, recerca històrica, conservació patrimonial i manteniment de l'entorn agrícola.
Un lloc de memòria i enterrament
El text també recorda la dimensió funerària del monestir. Sant Jeroni de la Murtra és, segons el comunicat, un lloc de repòs etern des de temps immemorial. Hi ha tombes antigues al claustre, a l'església conventual, a la capella de la Claraesperança i a la capella de Sant Sebastià.
El conjunt disposa també de dos columbaris per a les cendres i hi ha persones enterrades o amb les seves cendres dipositades al peu de la murtra del claustre i al pati d'honor. El comunicat reivindica així la continuïtat d'aquesta dimensió funerària vinculada a la història religiosa del monestir.
“L'únic monestir jerònim que queda a Catalunya”
Per Aymar, la suma d'aquestes dimensions explica el caràcter singular de Sant Jeroni de la Murtra. "És l'únic monestir jerònim que queda a Catalunya", recorda. La seva situació actual és, al seu parer, també conseqüència del fet que el conjunt no ha quedat mai completament buit.
El comunicat reclama, en aquest context, que qualsevol decisió sobre el futur de Sant Jeroni de la Murtra tingui en compte aquesta pluralitat d'usos i les persones que actualment hi viuen i hi treballen. Alhora, demana que el debat sobre la possible expropiació concreti quin és el seu abast territorial i què implicaria per al conjunt.
Per als responsables del monestir, preservar Sant Jeroni de la Murtra passa, per tant, no només per conservar-ne l'arquitectura, sinó també per garantir la continuïtat de les activitats que li han donat vida durant les darreres dècades. Entre aquestes, Aymar situa en un lloc central l'acció pastoral: "És un lloc de pregària i de fe".
Temàtica
Territori
Persones
