“A Itàlia els primers ministres poden dir que són catòlics i no passa res”

(Valentina Laferrara –CR) La religió catòlica i la política italiana han protagonitzat aquest divendres un cafè virtual amb Darío Menor, periodista i corresponsal murcià radicat a la ciutat italiana de Roma. La trobada forma part del cicle de seminaris sobre Comunicació i Religió organitzats periòdicament per la Fundació Joan Maragall, Catalunya Religió i l'Observatori Blanquerna en Comunicació, Religió i Cultura.

El corresponsal de Vida Nueva, Telecinco i altres mitjans Darío Menor va incidir en el vincle entre la religió catòlica i tres actors polítics italians. “Matteo Salvini –senador– és l'exemple més brutal de la relació entre la religió i la política”, va assegurar Menor i va argumentar que en els seus discursos el polític acostuma a mostrar-se amb símbols religiosos o a esmentar a Jesús. No obstant això –va continuar– l'ús que Salvini fa de la religió “és partidista” perquè “no fa cas quan el papa Francesc parla d'immigració” i es presenta “com el defensor dels ideals cristians en la mateixa línia que poden fer altres líders europeus, com Jean Marie Le Pen, a França”.

Per Menor, un altre actor polític interessant en termes religiosos és Giuseppe Conte, president del Consell de Ministres d'Itàlia, que va considerar estretament lligat a la figura del pare Pius. “Conte va anar a San Giovanni i Rotondo, on hi ha el Santuari del Pare Pius, i va passar allà més d’un dia fent entrevistes; i quan va estudiar a Roma, ho va fer en una residència als afores dirigida pel cardenal Silvestrini”, va explicar el periodista després de subratllar la “devoció” d'Itàlia pel pare Pius, que es troba a tot arreu, des dels bars a les botigues passant pels cotxes o pòsters a locals públics.

Finalment, el periodista va parlar de l’economista i recentment nomenat primer ministre italià, Mario Draghi, a qui va considerar en sintonia amb el papa Francesc perquè a més d’haver tingut un ensenyament basat en l’espiritualitat i haver mantingut la fe, “Draghi ha mostrat importància per l'impacte de les polítiques en els sectors més pobres”.

Després d'aquesta reflexió, els assistents van intervenir amb preguntes, entre elles, la de director de la Fundació Catalunya Religió, Jordi Llisterri, sobre com es veu des del Vaticà la situació política catalana. “Les crides que ha fet el Papa Francesc en aquest sentit han estat sempre a favor de la unió”, ha indicat Menor i ha afegit que la posició del Summe Pontífex és no involucrar-se en aquest tema.

També va intervenir el capellà Antoni Matabosh, president del GTER i president emèrit de la Fundació Joan Maragall. Matabosch, després de destacar l’obertura dels ministres italians en declarar-se catòlics, va qüestionar el suposat descens de la població catòlica a Itàlia. “A Itàlia, els primers ministres poden dir que són catòlics i no passa res –no els treu ni se’ls suma vots– perquè l'Església està present a la societat”, va sostenir Menor. I, en aquest sentit, hi ha afegit que hi ha capacitat per escoltar tot i tenir pensaments o creences diferents. També va indicar que, si bé el nombre de catòlics practicants disminueix al país, això es contraresta amb la forta influència de l'Església en la societat.

La directora de l'Observatori Blanquerna en Comunicació, Religió i Cultura, Míriam Díez, va apreciar que les congregacions religioses se sentin reconegudes pel papa Francesc. Menor hi va coincidir i va afegir que això passa perquè agraeixen que se les hagi deixat de veure amb aquesta mirada tan crítica que, en una època i amb el cardenal Rodé al capdavant de la congregació per la vida religiosa hi havia hagut a Roma.

L'última –i esperada– pregunta de la trobada va ser sobre les possibilitats que el papa Francesc visiti Espanya. “Tant l'Església com el poder polític i la població d'Espanya volen que el Papa faci aquesta visita”, va assegurar Menor, i després va recordar que l'últim a parlar d'això va ser el bisbe d’Àvila José María Gil Tamayo. “Va dir que el Papa prefereix anar a països petits, empobrits o amb esglésies minoritàries, i Espanya no sembla encaixar amb aquesta agenda”, ha assenyalat el corresponsal al Vaticà, encara que va assegurar que això no vol dir que no vagi a fer una petita visita. De moment, Francesc ha decidit viatjar a l’Iraq a principis de març, quedant la seva agenda condicionada al que permeti la situació sanitària actual.

Menor va explicar també el seu periple com a corresponsal per Egipte abans d’anar a Roma, on ja fa més d’una dècada que resideix. I va destacar que gràcies a la Fundació La Caixa va poder fer un Màster en Islam al Canadà: “Tinc especial agraïment a Catalunya també per aquest motiu”, va afegir-hi.