Israel Flores: "Em sembla molt sa que la teologia surti de l'àmbit eclesial"

(Lucía Montobbio –CR) Israel Flores Olmos és Doctor en Filosofia contemporània i Màster en Filosofia (Universitat de Granada, Espanya), Llicenciat en Filosofia (UAM-Iztapalapa, Mèxic) i Teologia (STPM). Va ser pastor a l'Església Nacional Presbiteriana de Mèxic i professor del STPM i la Comunitat Teològica de Mèxic. Actualment és pastor de l'Església Protestant de Sant Pau a Granada, i degà del Seminari Evangèlic Unit de Teologia (SEUT). Israel ens explica quina activitat duen a terme al SEUT, i com la situació en la qual ens trobem ha pogut transformar la societat. D'altra banda, també ens convida a conèixer millor l'església evangèlica i les teologies de l'alliberament.

Com s'ha vist afectada l'activitat del Seminari Evangèlic Unit de Teologia (SEUT) durant el confinament?

Al SEUT, des de fa diversos anys, treballem l'ensenyament on-line de manera total, així que per sort el nostre calendari oficial no s'ha vist afectat. Ara bé, en el pla administratiu clar que hem sofert canvis, i en els cursos i conferències… em refereixo a les activitats extracurriculars, de gestió, difusió, i altres trobades presencials que teníem programades de manera presencial.

Com ha afectat als estudiants?

Encara que hi ha hagut un petit increment en els nostres, aquest no ha estat notable perquè són cursos que tenen un cost econòmic. I és que, si bé és cert que hi ha hagut més temps per a estar a casa, i per tant per a posar-se a estudiar en línia, també ho és que han empitjorat els ingressos econòmics. Així que hem tingut com mai sol·licituds de beca, i això és així per la situació problemàtica que estem travessant. Això no impedeix que, tant a l’Estat Espanyol com a Llatinoamèrica estiguin mostrant molt interès per la nostra oferta formativa. La situació econòmica per la COVID ha portat fins i tot a alguns dels nostres estudiants a donar-se de baixa per desocupació laboral, en concret hem notat aquesta realitat en els alumnes que resideixen a les Illes Balears.

Què és el més positiu que podem extreure d’aquesta situació?

El confinament també s’ha vist com una oportunitat de reflexió personal, i un moment per a augmentar el vincle amb amics i familiars... les xarxes socials han ajudat bastant a fer-ho possible. Som molts els que ens hem qüestionat sobre el ritme vital vertiginós, el nivell de consum que vivim en la societat occidental… Crec que ens hem obert en aquest sentit, volem ser més solidaris, volem tenir un altre model de vida, una “nova anormalitat”.

També s'ha despertat una consciència comunitària en veure com podem treballar junts pel tema de l'ecologia, de la salut, de la inversió pública, de l'educació. I s'ha constatat la preocupació per la gent vulnerable (persones immigrants, persones desocupades, persones grans). És clar que com a societat no podem viure d'aquesta manera salvatge i individualista, hem de canviar cap a la cooperació. Això és molt positiu, però és una pena que hàgim d'aprendre-ho així.

Què hem après?

Crec que hem après que és important passar d'aquesta societat de privilegiats a una societat que valori més la proximitat, la solidaritat, l'acompanyament, el compartir espais públics, recursos. En moltes ocasions, durant el confinament, s'han donat gestos, testimoniatges, històries que demostren que podem ser una societat que creï vincles més estrets.

Per què es diu que SEUT és seminari i facultat alhora?

Perquè d'una banda és un Seminari ja que no perd de vista el vincle eclesial; seminari que ve de “llavor”, un lloc on se sembren els ministeris, les vocacions, el compromís estret entre la vocació teològica amb el servei en l'àmbit eclesial i social. I Facultat perquè hem obtingut el reconeixement oficial de l'Estat, així que demanem un alt grau de rigor acadèmic. No és una formació que se circumscrigui com es fa dins de l'àmbit de l'Església, amb trobades bíbliques o grups de reflexió; sinó que estem parlant d'una educació formal que exigeix la recerca, i complir amb estàndards acadèmics, i rigor universitari.

Com equilibreu educació i espiritualitat?

Treballem per educar, investigar; però també per transformar i acompanyar relacions humanes des de l'Església. Reflexionem, i l'estudi ens interpel·la. Existeix un compromís social per transformar socialment, amb un desig humanista però amb el principi de la fe cristiana basada en el Regne que l'evangeli de Jesús ens ensenya. Col·laborem amb el creixement i la transformació humana, de la societat i de l'individu.

Què opina de la recepció que les esglésies evangèliques, i les seves institucions, tenen aquí?

La societat espanyola ha estat complexa històricament, en termes d'acolliment a esglésies o institucions evangèliques. S'ha anat obrint a poc a poc. No obstant això encara hi ha molt de perjudici. M'impressiona, per exemple, el desconeixement que hi ha sobre les comunitats evangèliques i protestants, haig d'explicar moltes coses perquè s'entengui que no sóc testimoni de Jehovà o mormó i situar l'arrel cristiana de les esglésies protestants. Aquí ja portem gairebé dos segles, així que és tan interessant com curiós aquest fenomen d’“ocultació” d'aquests grups. En general també hi ha un rebuig generalitzat cap a tot el que pertany al fet religiós o a l'Església. Existeix la tendència de no creure en res, de combinar religions, o es posen de moda algunes tradicions religioses concretes. Queda molt per fer.

Quin interès té la societat per la religió avui dia?

La societat camina més cap a la secularització, la qual cosa també per a nosaltres és bo. És un principi de la fe protestant, la separació entre Església i Estat. Crec que narrativament es diu que hem avançat cap a una societat postreligiosa, postcristiana, és una reflexió intel·lectual interessant. No obstant això, de facto, no ho veiem tant, més aviat veiem que les persones desitgen parar, perquè estan assedegades d'espiritualitat, volen qüestionar-se el món i el sentit de la vida. Just el que hem vist durant el confinament.

Fa un temps es va declarar “Déu ha mort”, i no obstant això cada vegada es posa més en dubte aquesta mort. La gent necessita treballar la seva espiritualitat de manera profunda. Aplicar com a clixé que la religió té mala premsa o no té importància em sembla poc adequat. No estem vivint de forma tan radical la postreligió, potser podríem dir que les persones estan cercant alternatives per a conrear la seva espiritualitat. A més, les religions estan sent rellevants en temes d'agenda política i social.

Nosaltres creiem que la proposta de l'evangeli té vigència en el nostre temps. Clar que pots trobar-te amb persones que et miren de manera estranya i et pregunten “tu encara creus en això” i és perquè hi ha una confusió entre la història de l'Església amb Déu i el cristianisme.

Què és el que busquen els vostres estudiants quan s'acosten al SEUT?

Els nostres estudiants no són tots persones que volen dedicar-se a l'Església, diria que aquests són la minoria. La majoria són curiosos que volen aprofundir per ells mateixos en la seva fe, en l’espiritualitat, en les seves reflexions… Em sembla molt sa que la teologia surti de l'àmbit eclesial i arribi al pla social. La teologia així no està en mans exclusivament dels professionals de l'Església, llavors resulta més lliure, creativa, troba un racó que a vegades no percebem. La majoria ja té alguna altra formació professional, llicenciatura o postgrau, i estudien per inquietuds personals, busquen visions renovades de la vida i de la fe, volen comprendre la relació entre la vida i l'espiritualitat.

Això ha suposat un canvi de perfil des que vau començar?

Sí, aquest perfil ha vingut des que hem apostat per la formació virtual. Abans, comptàvem amb un públic que ho deixava tot per a venir a estudiar entre quatre parets. Persones amb un fort compromís amb l'Església. Ara, la majoria no pertany necessàriament a cap cos eclesial, i igualment es matriculen amb nosaltres, i cursen amb els mateixos ànims i perseverança els seus estudis. Per descomptat, també hi ha molts estudiants que tenen un fort compromís amb les seves comunitats de fe, i estudien per a servir millor en elles.

Com creieu que es considera la teologia de l'alliberament?

A Espanya es va acollir molt bé en temps passats, ara mateix la teologia es veu molt reduïda a àmbits molt sacramentals, i la reflexió bíblica teològica no és tan oberta com abans, o bé es creu que no hi ha res nou. I l'aportació de d’Àfrica, Àsia, i Llatinoamèrica, de les diferents teologies de l'alliberament i de religions tradicionals sonen molt exòtiques per a les societats europees. Aquí, en concret, es coneixen els clàssics de la teologia de l'alliberament, però ja dels noranta cap aquí es coneix poc. Jon Sobrino sí, per descomptat, Boff, Gutiérrez, etc. Però més enllà sí que crec que hi ha una llacuna important i que podria ser una aportació important per a Europa.

Les teologies de l'alliberament s'han obert des de fa molts anys més enllà dels pobres i han ampliat les seves categories de reflexió cap a les víctimes, que tenen a veure amb els pobres, els indígenes, amb les víctimes, amb les dones, amb els negres, amb la sexualitat, etc. amb altres elements que van més enllà de l'economia. I em sembla que són aportacions i visions teològiques riques que cal considerar amb serietat i rigor si la teologia vol dir alguna cosa avui a la societat. Per aquestes raons considero que s'hauria de fomentar més aquí. Perquè la reflexió teològica que no té en compte l'aportació de les teologies de l'alliberament queda esbiaixada, coixa i pobra. Realitzar teologia sense considerar el que aporten les teologies del sud global (no sols de Llatinoamèrica, sinó d'Àfrica i Àsia) em sembla un error de rigor teològic, perquè aquestes teologies plantegen preguntes vitals amb relació a la fe.

Quins horitzons teniu?

Ens agradaria créixer com a facultat, estem amb diversos projectes. Volem crear una sèrie de cursos que formin en noves temàtiques emergents, i així puguem arribar més enllà de l'àmbit eclesial, em refereixo a tots aquells que sentin que volen reflexionar sobre la vida i les seves problemàtiques, i el seu sentit teològic.