L’islam i l’ànima de la cultura catalana

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

El llibre recomanat de Halil Bárcena

(Ramon Bassas - CR) L’islamòleg Halil Bárcena, director de l'Institut d'Estudis Sufís de Barcelona i doctorat recentment en filologia àrab, i autor de diversos llibres, ens recomana l’últim títol de la seva directora de tesi, Dolors Bramon, doctora en filologia semítica i en història medieval i professora emèrita d'estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. Es tracta de Moros i catalans, el qual, segons Bárcena cita de l’autora,”no és un llibre d'història, sinó d'històries que van passar temps enrere, en aquest petit racó de món avui anomenat Catalunya, molt abans que els catalans fossin catalans”.

“De forma amena però al mateix temps rigorosa” afegeix Halil Bárcena, “Bramon, experta en el passat islàmic de les terres de parla catalana, ens presenta un instant del que podríem anomenar la pre-Catalunya islàmica que va durar més de quatre-cents anys -els musulmans van arribar a principis del segmento VIII- i que va contribuir a bastament a cisellar l'ànima de la cultura catalana”.

L’islam a l’ànima de la cultura catalana?, preguntem una mica de reüll. Bárcena respon que, certament, “més enllà de l'indubtable interès històric del llibre, que aborda temes con ara la convivència no sempre fàcil de les distintes comunitats religioses o la dramàtica expulsió de la població morisca, el més rellevant de Moros i catalans, al meu parer, és que ajuda a aclarir creences i desfer mites erronis sobre el passat andalusí de l'actual Catalunya, quelcom d'un enorme valor avui en dia, en la nostra atribolada i atemorida contemporaneïtat pel que fa a l'islam” diu, prudent, pocs dies després del doble atemptat que ha tornat a posar sobre la taula del debat, o de la discussió, les controvèrsies de l’islam.

Aquest expert en mística sufí parla amb passió de la lectura d’aquest llibre. “A més a més”, per exemple, “ofereix un munt d'anècdotes i curiositats poc sabudes de la presència islàmica al Principat, com ara que les paraules tan catalanes 'romesco' i 'enxaneta' són d'origen àrab o que el darrer califa cordovès podria estar enterrat a Balaguer”. Tant de bo, doncs, aquest passat i les petjades amb les quals encara vivim ens ajudin en les nostres actuals perplexitats. I sí, toca llegir-lo.

Fitxa del llibre