Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Miquel Bausset -Monjo de Montserrat) Acabo de saber que ha mort el monjo Isaac Totorika, abat del monestir cistercenc de La Oliva, a Navarra. Vaig conèixer l’abat Isaac el 2015, quan vaig anar a La Oliva a fer els exercicis espirituals als monjos d’aquest monestir. Va ser del 22 al 28 de febrer de 2015, quan vaig tindre el goig de passar aquells dies amb els monjos de La Oliva, homes de pregària contemplativa i de treball. L’abat Isaac era un monjo que havia fet de la seva vida una oblació i una donació a Déu i que vivia, amb senzillesa, l’amor fratern i el servei abnegat a l’Evangeli, als germans i als hostes. L’abat Totorika, sempre amb un somriure al rostre, era un sentinella d’esperança i que en el seu servei abacial vivia el goig de construir una comunitat basada en la comunió i per això mateix, en la reconciliació i en l’esperança.

L’abat Isaac va ser un home que s’esforçava per fer realitat unes relacions fraternes sanes, acollidores i sinceres. Era un home que treballava per allunyar les tensions i les exclusions i per això mateix, era testimoni d’una vida més humana i més senzilla, en harmonia amb la natura. L’abat Isaac mostrava en el seu rostre la serenor, la dolcesa i l’amabilitat d’aquells que viuen estimant. I alhora, la sobrietat i la frugalitat de vida, compartint amb els altres el que tenia i el que era, en comunió amb el dolor i les esperances del nostre món.

Els dies que vaig passar a La Oliva vaig descobrir en l’abat Isaac, un home apassionat de Déu, un monjo que ens ensenyava a valorar i a estimar la bellesa de l’Evangeli, un home de pregària, que ajudava els seus germans de comunitat a ser una família, uns deixebles de Jesús de Nazaret. L’abat Isaac sabia acollir amb afecte i senzillesa tots els qui s’apropaven a aquell monestir en la recerca de silenci i de pau. L’abat Isaac era com una icona de la comprensió, ja que enmig d’un món ple de recels, ensenyava als germans a comprendre l’altre sense jutjar-lo, sense condemnar-lo, acceptant-lo tal com era. Per això l’abat Isaac sabia descobrir Crist en cada persona que s’apropava a La Oliva, sobretot en els més pobres i humils.

L’abat Isaac, home de pregària i de silenci, des de les Vigílies, a 2/4 de 5 del matí, enmig de la nit fosca, fins a les Completes, amb la preciosa Salve Cistercenca, ens ensenya la primacia de la Paraula de Déu en la seva vida, una Paraula llegida i meditada, rumiada, acollida i pregada, que d’aquesta manera germina i és fecunda en la vida de l’Església.

L’abat Isaac, amb discreció i amablement, ensenyava la seva comunitat a ser comprensius i a valorar el celibat pel Regne com un abandonament radical, des de la gratuïtat i la confiança en el Déu que omple per complet el cor de l’home.

L’abat Isaac era un home que sabia estimar sense condicions, sense posseir res ni ningú, ja que Déu era el seu únic tresor. En l’abat Isaac vaig descobrir un home que feia de la seva vida un camí de profecia i que ens ensenyava que, des de la confiança en Déu, allò que sembla impossible pot ser possible. La seva esperança lliure de pors, era una esperança confiada i plena de sentit. Ell ajudava la seva comunitat, com diu Sant Bernat, a “caminar en l’Esperit i a viure de la fe”, en un silenci fecund, obert a Déu i als altres. L’abat Isaac Totorika ens ensenyava, més amb les obres que amb les paraules, a deixar de banda aquell individualisme i aquella mesquinesa que ens aïlla i ens fa estèrils. I també a viure atents a las necessitats del germà, i sobretot al germà que sofreix.

Ell mateix no passava mai de llarg davant les fragilitats i el dolor dels més febles, a no deixar mai de guarir les ferides dels qui estan al marge del camí, a eixugar les llàgrimes dels qui ploren i a acollir aquells que tenen el cor esquinçat per tantes pors com hi ha al nostre món.

Provinent del monestir basc de Zenarruza, d’on va ser superior d’aquella petita comunitat, i nascut a Ermua, Isaac Totorika va ser escollit abat de La Oliva el desembre de 2009. El seu estil de vida, que transmetia als monjos d’aquesta comunitat, era senzill i frugal, alegre i seré. Isaac Totorika, amb un cor net i confiat, va saber viure en actitud de vigília i de pregària. Home d’una gran sensibilitat, sempre era atent a les necessitats dels altres i amb la seva vida ens ensenyava que és possible viure l’Evangeli amb radicalitat, ja que allunyat de tota superficialitat, vivia arrelat a la Paraula de Déu i al servei als germans.

El seu exemple de fidelitat feia d’aquest monjo un camí que no passava per la intransigència ni pel rigorisme, sinó que fidel a la pròpia vocació, i amb la “humanitas” característica de la Regla de Sant Benet, l’abat Totorika va ser testimoni de misericòrdia per als qui sofreixen, mestre de compassió per als qui viuen esquinçats pel dolor, artesà de consol per als desconsolats i sentinella d’alegria i d’esperança per als tristos.

Conèixer l’abat Isaac, que ha mort als 58 anys aquest dimarts 28 de juliol, va ser per a mi una experiència de fraternitat, de comunió i d’esperança, ja que com em digué, “en aquest monestir tractem de fer realitat, l’escola de caritat”.