La inspiració de Sant Salvador d’Horta de Sant Joan

(Ramon Bassas –CR) En Josep Otón té unes ganes enormes d'anar-se’n a estiuejar a Horta de Sant Joan després d’aquests mesos bojos. "El confinament ha coincidit amb una capsulitis de l’espatlla que, en aquesta situació excepcional, ha empitjorat», diu. Necessita descansar i no para de pensar-hi. «És que és un poble preciós, amb molta història, espais naturals increïbles i, sobretot, un lloc tranquil. Val molt la pena". Seguim amb el Monogràfic 'Estiu a casa'.

―Com va ser que hi estiuegis? pregunto encuriosit

―"Hi vaig arribar l’any 1993 amb els meus alumnes per aproximar-nos a l’obra de Picasso i fer excursions. Des d’aleshores ençà, s’ha convertit en el meu espai de quietud i de creativitat"

En Josep és catedràtic d’ensenyament secundari i, des de fa anys, autor d'uns quants llibres d’espiritualitat i d’interioritat. Col·labora, per exemple, en els comentaris i les pregàries de La Missa de cada dia, de l’editorial Claret i diu que aquests dies aprofitarà er enllestir el seu proper llibre, Tabor, el Déu amagat en l’experiència. Certament, Horta de Sant Joan li apassiona. "Sí, precisament aquests dies hem estat gravant un vídeo sobre una cançó d’adoració, 'Majestat', que ha composat una amiga meva, la Lluïsa Zaidín. En Fredy Sandoval i la seva dona, l’Andrea Díaz, s’han encarregat de la part tècnica. Les imatges són impressionants". I ens l’ensenya.

En Josep Otón ens proposa el convent de Sant Salvador d’Horta, també conegut com a Nostra Senyora dels Àngels, precisament a Horta de Sant Joan, al peu de la muntanya de Sant Salvador. "Es tracta", explica, "d’un conjunt arquitectònic construït entre els segles XIII i el XVIII. De l’edifici es conserva prou bé l’església, d’una sola nau sostinguda amb arcs diafragma, i el claustre renaixentista".

―Per què creus que val la pena?

―"Perquè és un dels edificis templers millors conservats a Catalunya. Després va passar a mans dels hospitalers i, finalment, va ser un convent franciscà. Allà hi va viure Sant Salvador d’Horta, un frare llec nascut a Santa Coloma de Farners. En aquella època va ser una mena de sant Antoni de Pàdua català. Enguany celebrem els 500 anys del seu naixement".

Li dic que ho haurem de celebrar. Sí. "Però la visita no acaba aquí", avisa. "També es pot pujar al cim de la muntanya on es troben les restes de l’ermita de Santa Bàrbara. És un lloc especial. És el meu Tabor, on pujo per trobar inspiració per als meus llibres". Haver conegut el lloc d’inspiració de tot un premi Joan Maragall (2011), i uns quants més, també s’ha de celebrar.

De cara a una visita, Josep Otón ens recorda que Picasso va estar en dues ocasions a Horta de Sant Joan, els anys 1898-99 i deu anys més tard, i "es va enamorar d’aquesta muntanya". Ens recomana passar pel poble, al Centre Picasso, on estan exposades reproduccions de quadres d’aquest artista pintats a Horta o inspirats en els paisatges d’aquest indret. Un altre que també va trobar inspiració, penso, tot i que deia que la inspiració sempre el trobava treballant.

Sant Salvador d’Horta curava nenes mudes, li dic. A veure si pot fer alguna cosa per la capsulitis, faig broma. Més en sèrio, Josep Otón reconeix que aquest període de confinament li ha fet prendre consciència de la seva fragilitat "i de la necessitat de l’esforç i del treball constant per recuperar quelcom que ja tenia, la mobilitat del braç, i que no apreciava prou. Aquest petita incomoditat m’ha ajudat a valorar tantes coses que tenim i que no sabem valorar". Sens dubte. Una d’elles, el monestir de Sant Salvador d’Horta.