Aquest dijous s'ha publicat l’informe que el cardenal Giuseppe Petrocchi ha redactat, per mandat del papa Francesc, sobre possibilitat de procedir en l’admissió de les dones al diaconat. L'informe, que nega de moment la possibilitat de les dones a accedir al diaconat, sí que valora la institució de nous ministres per "afavorir la sinergia entre homes i dones".
“L’estat de la qüestió sobre la recerca històrica i la investigació teològica, considerades en les seves mútuament implicacions, exclou la possibilitat de procedir en la direcció de l’admissió de les dones al diaconat entès com a grau del sagrament de l’ordre. A la llum de l’Escriptura Sagrada, de la Tradició i del Magisteri eclesiàstic, aquesta valoració és forta, encara que avui no permet formular un judici definitiu, com en el cas de l’ordenació sacerdotal”. Aquest és el resultat al qual ha arribat la segona Comissió presidida pel cardenal arquebisbe emèrit de L’Aquila, Giuseppe Petrocchi, que per mandat del papa Francesc havia pres en consideració la possibilitat de procedir amb l’ordenació de dones diaques i que va concloure els seus treballs el passat febrer. Això es llegeix en la relació de set pàgines que el purpurat va enviar a Lleó XIV el passat 18 de setembre i que ara es fa pública per voluntat del Papa.
Petrocchi, per mandat del papa Francesc, havia pres en consideració la possibilitat de procedir amb l’ordenació de dones diaques
La Comissió, en la primera sessió de treballs (2021), havia arribat a establir que “l’Església ha reconegut en diversos moments, en diferents llocs i en diverses formes, el títol de diaca/diaconessa referit a les dones, atribuint-hi, però, un significat no unívoc”. El 2021, per unanimitat, el debat teològic va portar a afirmar que “l’aprofundiment sistemàtic sobre el diaconat, en el marc de la teologia del sagrament de l’ordre, suscita interrogants sobre la compatibilitat de l’ordenació diaconal de les dones amb la doctrina catòlica del ministeri ordenat”. Sempre per unanimitat, la comissió es va expressar a favor de la institució de nous ministeris que “podrien contribuir a la sinergia entre homes i dones”. És a dir, un ministeri diferenciat del que avui reben en la seva ordenació els diaques, els preveres i els bisbes.
En la segona sessió de treballs (juliol 2022), la comissió va aprovar (amb 7 vots a favor i un en contra) la formulació esmentada íntegrament a l’inici d’aquest article, que exclou la possibilitat de procedir cap a l’admissió de dones al diaconat com a grau del sagrament de l’ordre, però sense formular avui “un judici definitiu”.
L'informe sí que valora la institució de nous ministres per “afavorir la sinergia entre homes i dones”
Finalment, en l’última sessió de treballs (febrer 2025), després que per indicació del Sínode es permetés a qui volgués fer-ho d’enviar la seva aportació, la comissió va examinar tot el material rebut. “Encara que les intervencions rebudes eren nombroses, les persones o els grups que havien enviat els seus documents eren només vint-i-dos i representaven pocs països. Per tant, encara que el material és abundant i en alguns casos hàbilment argumentat, no es pot considerar com la veu del Sínode i molt menys del poble de Déu en el seu conjunt”.
En l'informe es resumeixen els pros i els contres en relació amb l'ordenació de dones. Els favorables sostenen que la tradició catòlica i ortodoxa de reservar als homes únicament l’ordenació diaconal (però també la presbiteral i episcopal) sembla contradir “la condició paritària del mascle i de la femella com a imatge de Déu”, “la igual dignitat de tots dos sexes, basada en aquest fet bíblic”; la declaració de fe que: “ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home i dona, perquè tots vosaltres sou ‘un’ en Crist Jesús” (Gàlates 3,28); el desenvolupament social “que preveu un accés paritari, per als dos sexes, a totes les funcions institucionals i operatives”.
“La masculinitat de Crist, i per tant la masculinitat dels qui reben l’ordre, no és accidental”
En l’altra banda es va avançar aquesta tesi: “La masculinitat de Crist, i per tant la masculinitat dels qui reben l’ordre, no és accidental, sinó que és part integrant de la identitat sacramental, preservant l’ordre diví de la salvació en Crist. Alterar aquesta realitat no seria un simple ajustament del ministeri, sinó una ruptura del significat nupcial de la salvació”. Aquest paràgraf va ser sotmès a votació i va obtenir 5 vots a favor de confirmar-lo amb aquesta formulació, mentre els altres 5 membres van votar per eliminar-lo.
Amb 9 vots a favor i un en contra es va formular l’esperança que s’ampliï “l’accés de les dones als ministeris instituts per al servei de la comunitat (…) assegurant així també un adequat reconeixement eclesial a la diaconia dels batejats, en particular de les dones. Aquest reconeixement resultarà un signe profètic especialment allà on les dones pateixen encara situacions de discriminació de gènere”.
Petrocchi subratlla que existeix “una intensa dialèctica” entre dos orientaments teològics
En les seves conclusions, el cardenal Petrocchi subratlla que existeix “una intensa dialèctica” entre dos orientaments teològics. El primer afirma que l’ordenació del diaca és pel ministeri i no pel sacerdoci: “aquest factor obriria la via a l’ordenació de diaconesses”. El segon, en canvi, insisteix “en la unitat del sagrament de l’ordre sagrat [diaques, preveres i bisbes], juntament amb el significat esponsal dels tres graus que el constitueixen, i rebutja la hipòtesi del diaconat femení: assenyala, a més, que si s’aprovés l’admissió de les dones al primer grau de l’ordre [diaconat] resultaria inexplicable l’exclusió dels altres”. Per això, segons el purpurat, és indispensable, per procedir en l’estudi, “un rigorós i ampli examen crític realitzat sobre el vessant del diaconat en si mateix, és a dir, sobre la seva identitat sacramental i la seva missió eclesial, aclarint alguns aspectes estructurals i pastorals que actualment no resulten completament definits”. Hi ha, de fet, continents sencers on el ministeri diaconal és “gairebé inexistent” i altres on és operatiu amb activitats sovint “coincidents amb rols propis dels ministeris laics o dels acòlits en la litúrgia”.