Informe FOESSA: “No fallen les persones, falla el sistema”

Càritas Catalunya ha presentat avui el nou Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, elaborat per la Fundación FOESSA, que ofereix una radiografia detallada de l’estat de les fractures socials al país. L’estudi mostra un panorama preocupant: 1.351.000 persones —un 17% de la població— viuen en situació d’exclusió social, mentre que una de cada tres es troba en integració precària i, per tant, en risc elevat de caure en exclusió en un hipotètic canvi de cicle econòmic.

Segons els responsables de l’informe, aquests resultats confirmen que la societat catalana pateix una segmentació creixent i que els mecanismes tradicionals d’inclusió, com ara el treball o la participació comunitària, ja no garanteixen la protecció que oferien en anys anteriors.

L’habitatge, epicentre de la fractura social

L’informe assenyala que l’habitatge és avui “el principal factor de desigualtat i exclusió social”. En total, 568.000 llars, on viuen gairebé 2 milions de persones, pateixen algun tipus de precarietat residencial. L’estudi destaca que “el 13,3% de la població cau en la pobresa severa després de pagar les despeses d’habitatge”, que “el 12,6% viu en amuntegament greu”, i que “el 6,3% pateix tinença en precari”.

Treballar ja no garanteix la inclusió

La precarietat laboral afecta actualment “1,4 milions de persones a Catalunya”. Raúl Flores, coordinador del IX Informe FOESSA, ha estat contundent: “treballar ja no et salva de l’exclusió”. Segons les dades, “el 55,4% de les persones en exclusió social viuen en llars on la persona sustentadora principal treballa”, i s’hi afegeix “un 12,4%” en llars amb atur de llarga durada. Flores remarca que aquesta situació “té conseqüències en tots els àmbits de la vida, especialment en la seva salut mental”.

“allà on hi ha vincles, l’exclusió és reversible; allà on es trenquen, la dependència s’accelera”

La ruptura dels vincles i el deteriorament de la salut

L’aïllament social en situacions d’exclusió severa “s’ha quadruplicat, passant del 4% al 16%”. Flores subratlla que “allà on hi ha vincles, l’exclusió és reversible; allà on es trenquen, la dependència s’accelera”. Participar en xarxes de suport “redueix fins a un 30% el risc de malaltia”. Paral·lelament, la població amb malalties greus sense atenció mèdica ha passat “del 3% el 2018 al 5% el 2024”.

Dones, migrants i infants: els col·lectius més vulnerables

“1 de cada 5 llars encapçalades per dones viu en exclusió”, i entre la població d’origen immigrant la taxa és del “43%”, que assoleix el “75%” en casos d’irregularitat administrativa. Els infants i adolescents són el grup més afectat: “1 de cada 3 viuen en exclusió social”, en un creixement constant del 18% (2018) al 33% (2024). Els joves, per la seva banda, continuen atrapats en la precarietat i en la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne.

 “1 de cada 3 infants viuen en exclusió social”

Davant aquesta situació, Flores assenyala que “no fallen les persones, falla el sistema”, destacant que “3 de cada 4 persones tenen activades estratègies d’inclusió”.

Càritas reclama un canvi profund en les polítiques socials

Salvador Busquets, president de Càritas Catalunya, reclama “polítiques integrals i coherents”, començant per “un pacte d’Estat per l’habitatge” que ampliï el parc públic de lloguer. També defensa que “cal protegir els infants i promocionar els joves”, i que eines com “la prestació universal per criança” són essencials per combatre la pobresa infantil. Busquets insisteix que “no n’hi ha prou amb pedaços: cal un nou model de polítiques que previnguin, protegeixin i transformin”.

 “no n’hi ha prou amb pedaços: cal un nou model de polítiques que previnguin, protegeixin i transformin”

La cloenda ha anat a càrrec de Javier Vilanova, delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya, que ha animat a abordar les causes profundes de la pobresa. “El sofriment dels altres ens ha d’interpel·lar i ens ha de fer moure per millorar la societat i cuidar el planeta”, ha afirmat. “No podem mirar cap a un altra banda, és una responsabilitat que tots tenim com a habitants d’aquest món”.