Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Obra social “la Caixa”) L'Observatori Ciudades que Cuidan, impulsat per Fundació Mémora i en col·laboració amb la Fundació "la Caixa", ha destacat en un informe la necessitat de crear un registre unificat i oficial del nombre de persones que viuen situacions de vulnerabilitat originades per l'aïllament social i la soledat no desitjada que afecta, en major mesura, a la gent gran. Es tracta d'una de les diverses conclusions que llança aquest estudi i que posa de manifest el paper clau dels mitjans de comunicació en la sensibilització social de la soledat no desitjada.

Sota el títol "Impacte de la soledat en els mitjans de comunicació", l'informe fa una anàlisi de la repercussió de la soledat no desitjada a partir de l'opinió publicada en els mitjans de comunicació amb l'objectiu de descriure l'impacte de la soledat en l'envelliment i el final de vida. L'estudi s'ha dut a terme a partir de la revisió d'un total de 187 articles i notícies publicats en premsa digital i en paper del període setembre de 2019 - octubre de 2020, centrant el focus en la soledat en les persones grans.

Així doncs, l'informe situa la soledat no desitjada com un problema social a què s'ha d'atendre des d'una mirada multidisciplinària i apunta que, tot i que la comunitat científica ha realitzat estudis sobre la magnitud del fenomen i les seves implicacions per a la salut de les persones, és molt recent encara el seu impacte en les polítiques públiques.

"Aquest primer informe ens ofereix una revisió documental d'enfocament qualitatiu amb conclusions preliminars que ens permet traçar un primer camí per avaluar, analitzar i conscienciar sobre un fenomen de gran magnitud que és poc visible encara en les esferes de les polítiques públiques i a ulls de la societat: la soledat no desitjada, amb major incidència en el col·lectiu de gent gran. El nostre compromís des de la Fundació Mémora és seguir estudiant aquest fenomen en profunditat i per això ja estem treballant, en col·laboració amb Fundació “la Caixa”, en un segon estudi que ens permeti ampliar la mostra", apunta Joan Berenguer, director general de Fundació Mémora i co-autor de l'informe.

L'Observatori Ciudades que Cuidan es desplega a través del conveni de col·laboració amb la Fundació "la Caixa", a través del seu Programa de Gent Gran, que té com a missió acompanyar persones maximitzant les seves possibilitats de desenvolupament personal, facilitant la construcció de relacions de suport que generin oportunitats per al desenvolupament d'una vida plena i compromesa amb la seva comunitat. "Encara que l'aïllament i la soledat han augmentat en aquest temps de pandèmia per a tots, hem constatat la importància dels recursos personals per afrontar aquestes situacions. Empoderar les persones i construir arquitectura comunitària que doni suport a l'individu són, al costat d'una major sensibilització de la ciutadania sobre l'aïllament i la soledat, elements clau d'una intervenció rigorosa. No es tracta de guanyar cap batalla a la soledat; es tracta d'aprendre a gestionar-la cadascú de nosaltres a través d'una millora dels nostres recursos personals, juntament amb implicació i compromís en el comú i compartit", explica Cristina Segura, sociòloga i directora del programa de Gent Gran de Fundació "la Caixa".

Manca de dades oficials sobre la soledat no desitjada en persones grans

De les 187 publicacions analitzades, el 52,4% són articles dedicats a parlar sobre la soledat, les seves causes, conseqüències i percentatges de persones grans que viuen soles, tant en el global d'Espanya com a les diferents comunitats autònomes i municipis, segons l'àmbit del mitjà de comunicació. D'altra banda, els que ofereixen notícies sobre la troballa de persones grans mortes soles al seu domicili representen el 9,6% dels articles analitzats. Finalment, el 38% refereixen plans i intervencions, o propostes d'actuació que s'implementen en diferents punts del país.

L'informe ha conclòs que, si bé hi ha estudis que ofereixen dades sobre els grans que viuen en soledat, aquests es refereixen, sobretot, a percentatges de llars unipersonals habitades per majors de 65 anys, com l'Enquesta Contínua de Llars de l'INE.

No obstant això, hi ha poques dades oficials que ofereixin una imatge de les persones grans que viuen en situacions de soledat no desitjada i de les que moren en aquesta situació. Per exemple, l'informe posa en relleu que, en l'àmbit judicial, els registres de morts no indiquen si el cadàver ha estat trobat mort en soledat, sinó que es limiten a recollir les causes de la defunció. D'altra banda, els registres dels serveis de seguretat, com a policia i bombers, tenen dades de les intervencions realitzades en domicilis i dels cadàvers trobats, però cap detall sobre la situació de la persona morta.

En aquest sentit, l'informe apunta a la importància de la resposta de les institucions per oferir suport a aquestes situacions de soledat cada vegada més visible en les agendes polítiques de diversos països com, per exemple, Regne Unit a partir de la creació en 2018 del Ministeri de la Soledat. A Espanya, hi ha projectes de diferents tipus: els que actuen com radars comunitaris, plans i programes de l'administració pública, intervencions d'entitats socials i de voluntariat i projectes tecnològics.

Problemàtica social i sanitària: l'impacte de la soledat no desitjada en la salut física i mental de la gent gran agreujada per la COVID-19

L'informe subratlla que la soledat no desitjada s'ha d'abordar com un problema social i de salut pública, des d'una mirada interdisciplinària i amb l'objectiu de donar poder a la ciutadania per impulsar un canvi estructural. Especialment en un context en què la crisi sanitària de la COVID-19 està endurint aquesta problemàtica, arran de mesures contra la pandèmia com el distanciament social i l'aïllament.

En aquest sentit, diversos experts han assenyalat que, precisament, per mantenir fora de perill a la gent gran, se'ls està privant d'elements per pal·liar la solitud: companyia, contacte amb altres persones i socialització. A més, com a grup de població vulnerable i en risc, la gent gran no han comptat amb suficient suport psicològic per afrontar situacions de dol o per gestionar la por i preocupació davant la possibilitat d'emmalaltir.

L'estudi també recorda que la soledat no desitjada té un impacte negatiu en la salut de les persones grans. S'associa a una pitjor qualitat de vida, pitjor salut física i mental, i major risc de mortalitat. A més, la soledat en la vellesa s'agreuja per les dificultats de mobilitat.