“A infantil no entenen el concepte de Déu, però n'hem de parlar”

(Laura Mor –CR) Quines són les etapes evolutives de la vida religiosa d'infants i joves? Quan se'ls desvetlla la dimensió transcendent? Què són capaços d'entendre a cada moment? Aquests són alguns dels interrogants que abordarà la primera ponència de la Jornada de pastoral educativa d'enguany.

La proposta s'adreça especialment a mestres i professors, i tindrà lloc al Seminari Conciliar de Barcelona els propers divendres 2 i dissabte 3 de febrer. Des de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya ja han obert les inscripcions d'aquesta onzena edició.

La dimensió religiosa dels 3 als 18 anys

La professora Yolanda Otal obrirà la jornada amb la ponència 'Déu. Déu? Déu! L’experiència religiosa dels infants, nens i joves'. Fa 28 anys que és de professora al Col·legi Lestonnac de Barcelona. I també imparteix Pedagogia i didàctica de la religió a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, l'ISCREB, i a l'ISCR Don Bosco, dels salesians.

La seva intervenció presentarà com coneixen i perceben els alumnes la presència de Déu. Una revisió de les etapes del cicle evolutiu dels infants i joves en edat escolar. Dels 3 anys, fins als 18. Amb quina intenció? Passar d'una imatge de Déu desconeguda, al Déu que desperta interrogants i fins a “l'esclat de la descoberta”, explica.

“Com és que no m'estan entenent?”

Dins de la programació establerta, quan mestres i professors de religió plantegen a classe determinats temes, molts es pregunten: “Com és que no m'estan entenent?”. La resposta no es fa esperar: “És que no poden!”, apunta Yolanda Otal.

Li demanem un exemple. “A educació infantil no entenen el concepte de Déu, però sí que n'hem de parlar”. Considera que encara que no l'entenguin en aquell moment, quan puguin entendre-ho millor, a educació primària, el concepte no els vindrà de nou. “A poc a poc aniran estimant aquesta presència de Déu que està per sobre nostre, que ens acompanya, que ens protegeix”.

La resurrecció, un efecte màgic

Un altre tema estrella, pel que fa a la dificultat de comprensió, és la resurrecció. “A primària la resurrecció l'entenen com un efecte de màgia”. A partir de quan podran captar i valorar què vol dir aquesta imatge? “Fins que no arribem a l'adolescència, no és possible entendre el sentit de la resurrecció”, apunta Otal. Insisteix que “no per això n'hem de deixar de parlar”. Sí que recomana “evitar de parlar amb efectes màgics” perquè “entraríem en el seu vocabulari i no seria profund”.

Si fem una ullada al calendari recent, topem amb Nadal. Molts nens li pregunten “com és que Jesús torna a néixer, si ja va néixer l'any passat”. A infantil i primària els nens viuen el naixement de germans al seu voltant, i molts ho relacionen. “El Jesús històric és un concepte difícil de treballar; en canvi, des d'una fe adulta, resulta més fàcil”. Tampoc hi ajuda gaire l'entorn: “El Nadal que perceben socialment no té res a veure amb el Nadal cristià. Quan arribi Pasqua passarà exactament el mateix. Per a ells Pasqua és la mona”, apunta.

Més enllà dels valors cristians

Malgrat la dificultat de comprensió, Otal defensa que l'escola cristiana ha de parlar de les figures clau de l'evangeli a les primeres etapes educatives, i no només de “valors cristians”. “Sóc de l'opinió que no hem d'ometre qui és Maria, ni hem de deixar de parlar de Jesús, encara que ells no ho puguin entendre”. I insisteix: “No hem d'esperar que l'entenguin, però sí que hem de parlar de Déu”.

“Els mestres i professors de religió estem fent una nova evangelització: els nanos reben la primera notícia de nosaltres”. A casa seva no es dona i tampoc trien l'escola per motiu religiós. “És molt diferent quan un nano té una vivència a casa, que t'explica un Déu de cor; al que no n'ha sentit a parlar mai, que et descriu el Déu del llibre, amb barba”.

Per què és tan important treballar des de petits tot el tema de la transcendència? “Perquè realment puguin donar sentit i omplir la seva vida”, conclou.

Una recepta? L'acompanyament

Otal reconeix que “no hi ha un moment concret en què el nano estigui predisposat a que li parlis de Déu”. “A diferència d'altres assignatures, aquí hi ha una part en què la vivència és molt important!” “Més enllà de continguts, el nano necessita tenir una vivència”, defensa. I això, sovint, “no ho proporcionen ni les famílies ni el context”.

“El que ha de tenir molt clar el professor de religió en el seu currículum és la paraula 'acompanyament'”. Quan l'adult detecta “un despertar i que les preguntes van molt més encaminades, és un bon moment per proposar-li més coses”.

Com a professora, Yolanda Otal té clar perquè convé estirar del fil: “Possiblement moltes inquietuds no se li han despertat abans perquè ningú no li ha fet l'oferta”.