(Glòria Barrete –CR) “Veieu el meu braç? Veieu la xeringa? Veieu la vacuna? Jo tampoc, ni ningú aquí a Etiòpia ni en molts països d’Àfrica”. Aquesta és la denúncia que el pediatra català, Iñaki Alegria, que dirigeix l’Hospital Rural de Gambo, a Etiòpia, fa setmanes que publica a les seves xarxes socials. Aquest proper dilluns Catalunya rebrà trenta-dues mil dosis de la vacuna d’AstraZeneca, que se sumen a les dosis que fa setmanes que ja circulen per Europa. Quan arribarà la vacuna a l’Àfrica? Quina realitat sanitària viuen a Etiòpia?
“A l'Hospital Rural de Gambo estic vivint una emergència contínua”, explica Iñaki Alegria. La por, afirma, “s'ha convertit també en pandèmia matant d'oblit les epidèmies que són ara més letals que mai”. Aquest barceloní que fa anys que treballa a Etiòpia no és la primera vegada que viu un estat d’alarma. Dirigeix l'hospital, gestionat pels Missioners de La Consolata, i en què Mans Unides ha sufragat projectes. Tampoc és la primera vegada que treballa en un hospital de campanya ni la primera vegada que afronta un sistema sanitari col·lapsat, ni la primera vegada que la mort se li apareix davant els ulls. Malgrat l’experiència, reconeix, no vol acostumar-se a la injustícia, ni vol ser còmplice. “No vull callar”, explica.
"Quan l'emergència és contínua, deixa de ser notícia"
Iñaki Alegria treballa en un hospital que es reinventa diàriament. Fa tan sols un parell de mesos que una epidèmia de xarampió amb més de cent ingressos diaris els va obligar a triplicar la capacitat de treball. “Cada any ens assoten epidèmies de bronquiolitis i pneumònies en l'època de pluges deixant en l'estació seca pas a les més mortíferes com el xarampió i la desnutrició que s'acarnissen amb la infància més vulnerable”.
“Estic a primera línia”, reconeix, lluitant contra la pandèmia de coronavirus entre epidèmies de xarampió, meningitis, còlera, tuberculosi i fam. Tot això, denuncia, afegit al més perillós silenci que assota la banya d'Àfrica, al sud d’Etiòpia, “el de la indiferència humana”. Quan l'emergència és contínua, recorda, “deixa de ser notícia”. La normalitat per a ells és que no hi ha normalitat. Cada dia és diferent, una sorpresa. “Estem atenent més de tres-centes urgències de sol a sol fins que el cel s'esfondra. I fins i tot sense llum l'activitat segueix”.
El més devastador, però, està sent la crisi econòmica i l'augment del preu dels aliments més bàsics que està creant una gran fam entre la població més vulnerable en zones rurals com la de Gambo en la qual es troba Alegria. “Us ho exemplifico amb un cas que hem viscut”, afirma.
“No tinc por a morir demà de coronavirus, de fam ja estic començant a morir avui mateix. Tinc més por de morir de fam que de coronavirus” clama al cel Messi, Messeret, Messi, com l'anomenem de manera afectuosa. Tinc familiars que no tenen prou per menjar. Jo mateixa començo a notar aquesta cremor en l'estómac, aquest inconfusible sentiment de fam que si mai has conegut no pots arribar a saber el que és. Aquest dolor que es calma amb una engruna de pa. És la inconfusible marca de la fam. Per descomptat que tinc por al coronavirus. Però haig de continuar aixecant-me cada dia per treballar per aconseguir una mica de diners per al pa de la meva família. La por a la possibilitat de morir de coronavirus em pot portar a la certesa de la mort segura per fam. I això no pot ser. Reso, inspiro profundament i matino més que el sol per guanyar hores al treball, i segons a la mort”.
I és que malgrat fer setmanes que a Europa els mitjans de comunicació parlen d’immunitat de la població, de plans de vacunació i de diferents tipus de vacunes, al continent africà el tema és radicalment diferent. “Aquí a Etiòpia no tenim elecció, no podem triar, ja ho fan per nosaltres. Les úniques vacunes contra la Covid-19 que veiem és per la televisió i l'única decisió que podem prendre és la d'encendre o apagar les imatges que aquest dispositiu emet, mentre ens preguntem els uns als altres quantes altres persones han de ser vacunades abans que arribi a Etiòpia la primera dosi?”. Quantes vacunes han d'acumular els magatzems europeus i nord americans, es pregunta Alegria, abans que el continent africà pugui rebre-la?
Programes de vacunació paralitzats
I no sols la població d’Etiòpia s’ha d'empassar com la televisió els empatxa d'imatges amb les vacunes davant la Covid-19 sinó que a més els programes de vacunació allà s'estan paralitzant. “Des de l'inici de la pandèmia està baixant la cobertura vacunal de Xarampió, Hepatitis B, Pneumococ, Pòlio, Tètanus. Temo un augment de casos i morts per aquestes malalties prevenibles en els pròxims mesos si no prenem mesures de manera immediata”.
Alegria recorda que la vacuna contra el pneumococ protegeix de desenvolupar la pneumònia causada per aquest bacteri, que és la primera causa de mortalitat en el món en els menors de cinc anys. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, afirma el pediatra, la pneumònia és el major assassí infecciós de nens, cobrant-se 800.000 vides a l'any, la qual cosa equival a una vida cada 39 segons. “Etiòpia es troba dins de la llista dels cinc països del món amb una mortalitat per pneumònia més elevada en menors de cinc anys”. Tampoc oblida l'esgarrifosa xifra d'Unicef que diu que cada cinc segons mor un nen per desnutrició en el món.
Pel que fa al Xarampió, explica, segons dades de la CDC –Centers for Disease Control and Prevention– 41 països han paralitzat o disminuït els programes de vacunació de xarampió degut a la pandèmia per Covid-19. “El xarampió encara es cobra unes 568 vides, en la seva majoria nens, a tot el món cada dia, i tampoc podem oblidar la rubèola que és una de les principals causes de defectes de naixement prevenibles també amb la vacunació”.
Segons les previsions, a Àfrica no s'aconseguirà la immunitat de grup contra el coronavirus fins al 2023. “Que no ens enganyin, no falten vacunes”, denuncia Alegria. Si s'alliberen les patents, demana, “es podrà augmentar la producció de vacunes i es facilitarà l'accés equitatiu i no al millor postor com succeeix ara”.
Reconeix que evidentment els ha escandalitzat la mort inevitable a Europa de persones per Covid-19, però creu que més ens hauria d'escandalitzar el que pot succeir els següents mesos si no actuem. “La mort evitable i consentida a Àfrica de persones per Covid-19 per manca d'accés a la vacuna”.
I quan li preguntem per un tema recurrent com és el del pensament occidental que es desinteressa i oblida sovint l’Àfrica ens respon: “No és que Àfrica no interessi, és que no interessa ni el veí de la cantonada que dorm i mor al carrer”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.