(Laura Mor –CR) Han d’estar “disposats a exercir el ministeri on sigui necessari”, participar activament a la comunitat cristiana, tenir formació bíblica, teològica, pastoral i pedagògica, i disposar d’experiència prèvia en el servei de la catequesi. És el perfil per optar al ministeri de catequista. Aquest dimarts ha entrat en vigor un nou ministeri específic per a homes i dones laics amb la publicació de la carta apostòlica Antiquum ministerium.
“Cal reconèixer la presència de laics i laiques que, en virtut del seu baptisme, se senten cridats a col·laborar en el servei de la catequesi”, apunta el papa Francesc en la carta en forma de motu proprio. Així posa en valor la constància i la capacitat d’irradiació de la fe per part de milions de catequistes d’arreu del món. I reconeix que aquest servei d’Església “ha afavorit enormement l’exercici de la seva missió evangelitzadora”.
La institució d’aquest ministeri no serà, però, un requisit per a exercir el servei de la catequesi. “Ningú pot atorgar una llicència per fer catequesi”, ha assegurat el president del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, el bisbe Rino Fisichella, en roda de premsa aquest dimarts a la Sala Stampa del Vaticà.
Fisichella ha insistit en què el pontífex no vol clericalitzar els laics, sinó potenciar la vocació dels qui se senten cridats a transmetre la fe, des del món seglar, i dotar-los d’estabilitat. Ha subratllat la responsabilitat del catequista, “que parla en nom de l’Església i transmet la fe de l’Església”. I ha dit que es tracta d’una “autèntica vocació laïcal”. De fet, el motu proprio tampoc fa referència a la vida religiosa.
El bisbe Franz-Peter Tebartz-van Elst, delegat per la Catequesi del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, ha insistit amb què el papa demana defensar-se del “risc de la clericalització”. I ha recordat que en el sisè punt del motu proprio diu que “el catequista no ha d’assumir principalment les tasques litúrgiques o pastorals ni les responsabilitats d’altres ministeris”. Una idea que ha aclarit també Fisichella quan ha assegurat que “no és competència del catequista” exercir un rol litúrgic.
Descobrir talent
El bisbe alemany ha descrit el testimoni d’aquest nou ministeri en la seva capacitat d’exercir de “mestre i mistagog”, i per tant, de posar en pràctica una pedagogia i un acompanyament per introduir d’altres persones en el misteri de la fe. En el seu parlament també ha subratllat que l’acció del ministeri del catequista “té lloc en una espiritualitat comunitària i en una espiritualitat de pregària”.
El nou motu proprio, segons Tebartz-van Elst, “és una crida a trobar aquest talent i carisma a la parròquia”. I en el mateix sentit ha parlat Fisichella, quan ha dit que l’objectiu és “que els milions de catequistes que cada dia dediquen la seva vida aquest ministeri tan antic i sempre nou, puguin redescobrir la seva vocació”.
“La conclusió del papa és cristal·lina”, ha dit Fisichella. I ha recuperat unes paraules de Francesc a l’Evangelii gaudium per dir que vol “un nombrós laïcat amb un arrelat sentit de comunitat”. El bisbe ha recordat que ja hi ha catequistes en moltes localitats a l’Amèrica Llatina i a l’Àfrica que són caps de comunitat.
El paper de les Conferències Episcopals
La recepció del ministeri es fa mitjançant un ritual que imparteix el bisbe de cada diòcesi. Sense concretar terminis, el motu proprio del papa anuncia que la congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments publicarà “en breu” el ritual d’institució d’aquest ministeri laïcal.
Com passa també per als ministeris laïcals del lectorat i l’acolitat, recentment actualitzats, i és responsabilitat de les Conferències Episcopals la seva promoció i aplicació efectiva. Sobre la formació, Fisichella ha dit que “els catequistes no s’improvisen”. Cada conferència decidirà, tenint en compte les peculiaritats de cada territori, quin ha de ser l’itinerari formatiu, els criteris d’accés i les derivades concretes per a les persones que sentin aquesta crida.
Una mirada a les primeres comunitats
En el text el papa fa “una mirada a la vida de les primeres comunitats cristianes que es van comprometre en la difusió i el desenvolupament de l’Evangeli”. I demana a l’Església “comprendre quines poden ser les noves expressions amb què continuï sent fidel a la Paraula del Senyor per fer arribar el seu Evangeli a tota criatura”.
Francesc recupera el desig de Pau VI quan va publicar el 1975 l’exhortació apostòlica Evangelii nuntiandi, sobre els ministeris laïcals. Pau VI els valorava assegurant que havien “permès a l’Església consolidar-se, créixer i expandir-se”.
El text està disponible en italià, anglès, francès, castellà, alemany, portuguès, polonès i, per primera vegada en un document oficial del Vaticà, també s’ha adaptat a la llengua dels signes. Fisichella ha criticat que abans de l’anunci oficial hagin circulat textos que no responen amb fidelitat a l’original i ha demanat acudir a “les veritables i autèntiques traduccions”.
El papa va signar el text dilluns, en la memòria litúrgica de sant Joan d’Àvila, doctor de l’Església, a qui s’ha recordat “un gran catequista” que va saber proposar el missatge de Jesús amb “un llenguatge accessible a tothom”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.