Illa reivindica a Poblet el llegat de Jaume I com a exemple de pacte, bon govern i construcció de país

L'església del monestir de Poblet ha acollit l'acte de commemoració del 750è aniversari de la mort de Jaume I, amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa

L'església del monestir de Poblet ha acollit aquest divendres l'acte institucional de commemoració del 750è aniversari de la mort de Jaume I, una celebració presidida pel president de la Generalitat, Salvador Illa, al lloc on reposen les restes del monarca. L'acte ha reunit també la consellera de Cultura, Sònia Hernández; l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas; l'abat de Poblet, Rafael Barruè; i l'historiador Stefano Maria Cingolani, encarregat de la conferència central.

Durant la seva intervenció, Salvador Illa ha reivindicat la figura de Jaume I com "un rei que va entendre que la força d'un país no es mesura per la capacitat d'imposar-se, sinó per la capacitat de construir consensos amplis i duradors". El president ha afirmat que recordar el llegat del monarca "és un acte d'autèntica responsabilitat política", especialment en un context marcat per la polarització i els discursos simplificadors. "Vivim temps de polarització, de discursos que busquen simplificar allò que és complex, de temptacions de respostes fàcils i demagògiques que es presenten com a solucions eficaces, sovint per la via de la imposició", ha advertit Illa.

Segons el president, el llegat de Jaume I continua oferint lliçons plenament vigents. Entre aquestes, ha destacat el pactisme, la importància dels municipis, la vocació mediterrània, l'europeisme, el bon govern i la defensa de la llengua catalana. També ha assenyalat que Catalunya afronta grans transformacions geopolítiques, ambientals, tecnològiques i socials, que cal convertir "en oportunitats".

En el tram final del seu discurs, Illa ha assegurat que Catalunya "ha recuperat la confiança i creu en ella mateixa" i ha expressat el desig que la memòria de Jaume I serveixi "de brúixola serena" per construir "la Catalunya dels pròxims 750 anys". A banda, El president ha refermat aquest migdia el “compromís del Govern per posar en valor Poblet i tot el que representa”.I ha assenyalat que és “un dels conjunts monàstics més importants d'Europa”, on “hi trobem un llegat històric, cultural i espiritual de primera magnitud que hem de reconèixer més encara i, sobretot, apropar al conjunt de la ciutadania”.

Abat Barruè: "Poblet continua sent un espai de pregària"

L'abat Rafael Barruè ha inaugurat l'acte recordant que Jaume I va escollir Poblet com a lloc de sepultura, mantenint així el vincle de la dinastia amb l'orde del Cister. En el seu parlament també ha evocat la història del panteó reial, des de la dispersió de les restes durant el saqueig del monestir fins al seu retorn després de la restauració del cenobi.

Barrué ha subratllat que el valor de Poblet va molt més enllà del seu patrimoni històric. Ha definit el monestir com un lloc de trobada entre els pobles vinculats a la figura del Conqueridor, però sobretot com una comunitat viva que manté la pregària al centre de la seva missió.

En aquest context, l'abat ha aprofitat la commemoració per llançar un missatge d'esperança davant els conflictes que viu el món. "Estimar és el que necessitem. Si ens estimem, podem aconseguir la pau en aquests moments de necessitat", ha afirmat, reivindicant la fraternitat com a camí per superar les divisions.

Una lectura històrica allunyada dels mites

La conferència de Stefano Maria Cingolani ha proposat una aproximació crítica a Jaume I, tot situant la seva trajectòria dins la realitat política, social i religiosa del segle XIII. L'historiador ha defensat que la seva figura no es pot reduir únicament a la del conqueridor, sinó que també cal valorar el seu paper en la construcció política de la Corona d'Aragó.

Sense amagar les conseqüències de les conquestes de Mallorca i València sobre les poblacions musulmanes, Cingolani ha advertit dels riscos tant de la idealització com dels judicis anacrònics. Segons ha explicat, comprendre el passat exigeix contextualitzar-lo i distingir la recerca històrica de les interpretacions polítiques que se n'han fet al llarg dels segles.

L'historiador també ha destacat la importància del Llibre dels fets, una obra que permet entendre com el mateix Jaume I va voler transmetre la seva experiència vital i el sentit de la seva acció política, tot construint alhora la seva pròpia memòria.

Ofrena floral davant la tomba reial

Després dels parlaments, Salvador Illa, Sònia Hernández, Joan Planellas i Rafael Barruè han fet una ofrena floral als peus de la tomba de Jaume I, situada a l'església monàstica de Poblet, posant el punt final a l'acte institucional que ha commemorat els 750 anys de la mort d'una de les figures més influents de la història de la Corona d'Aragó.