La IA, tema central de la primera encíclica de Lleó XIV

La primera encíclica del pontificat de Lleó XIV encara no ha estat publicada, però tot indica que la seva aparició és imminent. Aquest primer gran text magisterial reflexionarà sobre la intel·ligència artificial i el seu impacte sobre la dignitat humana, que en seran l’eix central. El títol, àmpliament anticipat per la premsa italiana i per mitjans com Aleteia —tot i no haver estat confirmat oficialment pel Vaticà—, seria Magnifica Humanitas (“Magnífica humanitat”), una expressió que ja suggereix el marc conceptual del document.

Des de l’estiu del 2025, fonts vaticanes han confirmat que el pontífex treballa en aquest text fundacional. El novembre passat, el cardenal Víctor Manuel Fernández, prefecte del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, va avançar que l’encíclica abordaria tant la intel·ligència artificial com “la situació general de la societat”.

El títol triat situa la dignitat humana al centre del debat. En un context marcat per l’acceleració tecnològica, l’exclusió econòmica i la fragmentació cultural, Magnifica Humanitas reivindicaria que la humanitat continua essent “magnífica”, fins i tot sota pressió. La referència no és casual: el nom papal de Lleó XIV remet explícitament a Lleó XIII i a la seva encíclica històrica Rerum Novarum, que va establir les bases de la doctrina social de l’Església moderna.

Seguint aquesta tradició, no seria estrany que el nou document veiés la llum un 15 de maig, data simbòlica en què s’han publicat diverses encícliques socials al llarg del segle XX i XXI. El 2026, any amb un fort valor commemoratiu respecte a la Rerum Novarum, apareix com una finestra temporal plausible, cosa que reforça la percepció que la publicació és qüestió de setmanes.

Un tema central ja des dels inicis del pontificat

L’atenció de Lleó XIV a la intel·ligència artificial no és nova. Ja des de la seva primera homilia com a Papa —pronunciada durant la missa amb els cardenals a la Capella Sixtina, l’endemà de la seva elecció— va advertir, de manera incipient però clara, dels riscos d’un ús deshumanitzat de la tecnologia. Aquella intervenció inicial ja deixava entreveure una preocupació que, amb el pas dels mesos, s’ha anat consolidant com un dels eixos del seu magisteri pontifici.

Quan l'encíclica Rerum Novarum va ser publicada el 1891, va sacsejar el món. Lleó XIII afrontava els desequilibris de la revolució industrial: desigualtats extremes, explotació laboral i concentració de la riquesa. El text defensava principis com el dret a la propietat privada, el salari just i la protecció dels treballadors més vulnerables.

Més d’un segle després, el conflicte ha canviat de forma. Avui, la tensió ja no es limita a capital i treball, sinó que s’estén a la relació entre agència humana i intel·ligència artificial, sovint dins del mateix entorn laboral i educatiu.

Lleó XIV ha insistit reiteradament en aquesta idea. En una intervenció el juny del 2025, en la Conferència sobre Intel·ligència Artificial, Ètica i Governança Corporativa, va advertir dels riscos que aquestes tecnologies poden comportar per al desenvolupament intel·lectual i emocional dels joves. Tot i reconèixer-ne el “potencial extraordinari”, va subratllar la necessitat d’acompanyar les noves generacions en el seu procés de maduració humana i moral.

“L’exclusió és la nova injustícia”

El missatge del Papa va més enllà de la tecnologia. L’octubre del 2025, davant de moviments populars reunits al Vaticà, va afirmar que “l’exclusió és la nova cara de la injustícia social”. Una expressió que molts han interpretat com un eco contemporani de Rerum Novarum.

Segons el pontífex, malgrat l’expansió global de les eines digitals, l’accés a béns fonamentals com la terra, l’habitatge o el treball digne continua essent profundament desigual. En aquest context, alerta d’una pèrdua progressiva del sentit de l’humà en els sistemes econòmics i tecnològics actuals.

La intel·ligència artificial, insisteix, és una eina i no un subjecte moral. Sense un marc ètic sòlid, pot amplificar desigualtats, deshumanitzar processos i reduir les persones a simples conjunts de dades. El criteri fonamental, repeteix el Papa, ha de ser sempre la preservació de la dignitat inviolable de cada persona.

Si Magnifica Humanitas segueix aquesta línia, podria esdevenir el text programàtic del pontificat de Lleó XIV: una crida a la consciència en una època dominada per sistemes tecnològics cada vegada més opacs, recordant que el progrés, si no és responsable i humà, perd el seu sentit més profund.