(Justícia i Pau) Aquest dilluns es compleixen 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per les Nacions Unides a París el 10 de desembre de 1948. Aquella Declaració va significar una veritable fita històrica en la comprensió del valor de la dignitat humana, fruit d'un notable procés de maduració de la consciència moral de la humanitat. Des d'aleshores s'han multiplicat els tractats, les institucions i els mecanismes internacionals i regionals de protecció dels drets de la persona. Es pot afirmar que, avui dia,
No obstant això, la dignitat i els drets de les persones són encara avui violats de forma greu en gairebé tots els països del món. Fins i tot es pot constatar un cert retrocés en el respecte dels drets humans allà on semblaven més consolidats, com en el cas dels països europeus. Encara hem de lamentar la violència, la guerra, la pena de mort, les execucions extrajudicials i els empresonaments arbitraris. La persecució i exclusió per raons religioses, polítiques o ètniques. La manca d'accés a aliments, aigua, atenció mèdica, treball o habitatge digne per a centenars de milions de persones. El maltractament i l'exclusió de les persones migrants i la denegació de l'asil a milions de persones que fugen de la guerra i la inseguretat. El tràfic de persones i l'abús i explotació dels infants. L'espoli de la terra, la destrucció del planeta i l'anorreament de l'hàbitat ancestral de pobles sencers per part de grans poders econòmics dedicats a l'extracció massiva de recursos naturals adreçats a la societat consumista. La negació de la identitat cultural i l'opressió de nombrosos pobles i cultures minoritàries.
També al nostre país, els drets humans són vulnerats greument: la persistència d'un atur estructural de grans proporcions -que afecta especialment a les persones joves i majors de 45 anys-, les dificultats per gaudir d'un habitatge digne o les creixents violacions dels drets civils (llibertat ideològica, d'expressió, de reunió, de participació política...), que inclouen l'empresonament arbitrari i sense judici de líders socials i dirigents polítics electes. Justícia i Pau de Catalunya ja ha manifestat en una carta adreçada a les autoritats espanyoles que a parer seu es tracta d'una greu i inacceptable violació dels drets humans d'aquestes persones, i demana el sobreseïment de les causes.
Les causes d'aquestes situacions són múltiples, profundes i complexes. Però el que és clar és que la humanitat no té futur ni esperança si no avança decididament, d'una vegada, cap al respecte als drets humans de les persones i dels pobles. No ens podem resignar. Els drets humans han de continuar essent el punt de referència per l'organització de la vida social. Els poders polítics els han de tenir com a criteri i horitzó de tota la seva actuació i tota la ciutadania ha de sentir-se responsable de la seva protecció. Això demana l'extensió d'una veritable cultura dels drets humans, sobre la base de la generalització d'una consciència de la igual dignitat i valor absolut de cada persona, així com de la fraternitat entre tots els éssers humans, cridats a formar una veritable família.
Des de Justícia i Pau refermem el nostre compromís per estendre i enfortir aquesta cultura per tal de sensibilitzar la ciutadania, tot sumant-nos als esforços que realitzen cada dia milers de col·lectius i institucions arreu del món per tal que el respecte i protecció dels drets humans sigui una prioritat en totes les accions socials i polítiques.
Compartim així mateix Declaración de Justicia y Paz de Europa con motivo del 70º Aniversario de la Declaración Universal de los Derechos Humanos.
Justícia i Pau de Catalunya
10 de desembre de 2018
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.