Horts religiosos amb visió social

(Montse Punsoda –CR) Des dels seus inicis, són moltes les comunitats religioses que han tingut en els seus dominis un espai de terreny dedicat al conreu. De fet, antigament, era un espai imprescindible en l’estructura dels monestirs, permetent-los l’autosuficiència, sobretot per aquells més allunyats. Així es pot veure al Monestir de Pedralbes que recentment ha recuperat l’hort com es coneixia a l’època medieval. Amb el pas del temps, molts d’aquests horts continuen existint, tot i que en alguns casos el seu sentit ha fet un gir, jugant un rol diferent, però igualment essencial. És el cas dels horts socials destinats a la formació i recuperació de persones en situació vulnerable.

Avui dia, alguns convents i monestirs que encara mantenen aquests horts o bé l’espai on es treballava, han obert les portes i s’han aliat amb entitats socials per donar una nova utilitat a aquestes terres. És el cas de les benedictines de Sant Pere de les Puel·les o les Carmelites de Mataró, que col·laboren amb aquest espai amb la inserció o formació d’aquells que ho necessiten.

El conreu, una via cap al benestar

“L’hort és com un oasi enmig de Mataró i ens convida a compartir-lo. No podíem tenir un espai tan ric i gaudir-lo només nosaltres”. Ho explica Maria Alves, monja de la comunitat de les Carmelites Descalces del Monestir de la Immaculada de Mataró i responsable de l’hort. Des de fa uns cinc anys cedeixen una part de l’hort del convent a la Cooperativa Tarpuna.

L’entitat està creada per un equip dedicat a la gestió de projectes d’Horts Socials amb finalitats terapèutiques, comunitàries, d’integració o producció. Els encarregats de sembrar i conrear són un grup de persones que per diferents circumstàncies es troben en situació vulnerable, i el fet de treballar en els horts els ajuda en la seva recuperació.

Tal com explica l’educadora social de Tarpuna i encarregada de dinamitzar l’hort de les carmelites, Meritxell Peña, “s’ha comprovat que l’horticultura crea benestar físic i mental”. Cada dimecres, Peña acudeix amb uns tretze participants a l’hort i els acompanya durant el procés. Els membres del grup arriben derivats de diverses entitats socials com Creu Roja, Serveis Socials de l’Ajuntament, Projecte Guaita dels Salesians o Càritas, les quals saben dels beneficis que aporta l’horticultura.

Maria Carol, treballadora de Càritas Mataró, destaca que quan consideren que un usuari de Càritas li pot servir d’ajuda es posen en contacte amb Tarpuna perquè entri al grup. “Sovint són persones que necessiten un espai per desconnectar del seu context o, fins i tot, d’una crisi”, explica Carol. “Quan es troben en un espai allunyat sense sorolls i treballant d’una altra manera, els ajuda anímicament i s’obren a ells i al grup”, hi afegeix.

En aquest sentit, Meritxell Peña insisteix com “els horts socials promouen la socialització. No és només una qüestió de conreu, sinó la relació que es propicia entre l’entorn i el grup”, assegura. “D’una banda, la relació amb la terra, que fem de manera ecològica, crea tranquil·litat, i alhora, al llarg del procés es fa xarxa entre els membres de l’equip i les entitats col·laboradores”.

Vincle entre la comunitat i l’equip

“En l’equip de l’hort les carmelites són un integrant més, sempre disponibles per tot allò que necessitem”, continua Meritxell. “Comptar amb aquestes terres és una sort i una oportunitat”, hi afegeix. Entre les germanes carmelites, l’educadora social destaca especialment el paper de Maria Alves, l’hortelana que actua de nexe amb la comunitat. “És una més. Cada dimecres s’uneix amb nosaltres i, quan no hi som, ens facilita el rec i la supervisió, i quan hi som, dina i treballa amb nosaltres”, explica.

A més a més d’ajudar, Maria organitza també tallers d’elaboració d’ungüents i confitures a partir de productes naturals. “Per a mi representa una aportació a la gent que ho necessita i això m’emociona”, assegura Maria Alves. La germana carmelita diu que, tot i que la congregació és contemplativa, “Déu els ha posat la iniciativa enmig del camí i aquesta sensibilitat creix dintre seu, tal com Santa Teresa ho va voler”. A més a més, Maria explica que per a elles, monges contemplatives, és seguir la crida del papa Francesc “d’anar a les perifèries”. “Una vida contemplativa, si no està inserida al món i és solidària amb aquest, és una vida contemplativa que està enlaire”, exposa.

La carmelita transmet l’afecte per la “Meri” o pels diferents integrants del grup i assegura que la relació amb ells l’ajuda també a “sortir d’ella mateixa i aprendre a escoltar”. “A poc a poc, vas coneixent cada un d’ells i l’estima creix i l’amistat també”, explica.

L’hort de Sant Pere de les Puel·les

Aquest vincle entre comunitat religiosa i hort social també el trobem a Barcelona, al monestir de les benetes de Sant Pere de les Puel·les, que cedeix 125m² al Assís Centre d’Acollida, que assisteix persones sense llar. Fa uns set anys i mig que la congregació va oferir al Centre Acollida Assís la possibilitat d’utilitzar aquest espai de l’hort.

Entre les benedictines i l’entitat social el nexe és Catalina Terrats, germana de l’orde i una de les fundadores d’Assís Centre Acollida, sempre molt arrelada a l’entitat. “Aquesta col·laboració i el vincle creat m’ha enriquit la vocació”, explica Terrats, que va ser la capdavantera de la proposta. “Es tracta de viure la vocació des del nostre temps, per això hi hem de ser”, hi afegeix. En la mateixa línia l’abadessa del monestir, Esperança Atarés, assegura que “per a la congregació val la pena formar part d’aquest projecte, perquè permet que aquells que més ho necessiten puguin tenir aquest lloc on desconnectar”.

Per la seva banda, el responsable d’educació, formació i salut de l’Àrea Social d’Assís, Kike Fontan, assegura que “és una relació molt positiva”. “Ens ho fan molt fàcil: són dones obertes a proposar amb energia i ganes d’ajudar i és una sort que ens donin aquesta oportunitat”. “Sens dubte formen part del projecte i són unes més. I la Catalina ha mantingut molt el vincle. Ella és l’essència que hagi sorgit”.

Formació i preparació laboral

En el cas d’Assís Centre Acollida, l’hort s’utilitza per a l’Assís Verd, un curs de tècnic en manteniment d’horts urbans, compostatge i jardineria que fan amb la Universitat de Barcelona. “És un curs prelaboral que dona una titulació d’extensió universitària als que ho estudien”, assegura Kike. Explica que molts dels que cursen la titulació són de Centre d’Acollida o, fins i tot, provinents d’una altra entitat, per trobar una sortida a la seva situació. Hi van al voltant d’uns 20 alumnes cada dijous, i després alguns amplien amb les pràctiques gràcies a un conveni signat amb Terrats.

Kike Fontan afirma que suposa una via per preparar-los i aconseguir feina en el sector de l’horticultura, així com per treballar la puntualitat o la higiene i donar-los una empenta per la reinserció en el món laboral. “Utilitzant l’hort com excusa potenciem que puguin entrar també en d’altres sectors”, diu.

Igual que Tarpuna, Al Centre Acollida Assís també usen els horts com a teràpia per cultivar diferents hàbits i millorar l’autoestima. “Ajuda molt, posen en pràctica aspectes personals i els porta a superar habilitats socials, malalties mentals, vincles socials amb persones, treball en equip”, explica Fontan. Una vegada finalitzat el curs, assegura que hi ha “un creixement personal molt gran”. “Treballen l’hort però, alhora ,aspectes socials que t’ajuden en el dia a dia”, hi afegeix.

Estenent la xarxa

Les carmelites i les benedictines no són les úniques comunitats religioses que col·laboren amb els horts socials. Aquests beneficis que pot portar l’horticultura també els treballa la Fundació Benallar en diversos horts, un dels quals s’ubica a la comunitat de la congregació de les Germanetes de l’Assumpció, a Barcelona. També, a Vilanova i la Geltrú, la Fundació d’Empara de les Filles de la Caritat cedeix unes terres a Càritas Sant Feliu que duen a terme un Hort Social amb usuaris de l’ONG. Subratllant i reafirmant les declaracions d’Assís o de Tarpuna, Francesc Arnáez de Càritas Sant Feliu, insisteix amb què “la relació i la desconnexió que es crea en aquests horts propicia un nucli bo pel benestar d’aquells que es troben en dificultats”.

En els diferents casos es repeteix vincle entre congregació, hort i entitat social. Un cercle que es retroalimenta per tal de donar una sortida aquells que ho necessiten. En el cas de Tarpuna, conviden també tots aquells que ho vulguin a entrar en aquest projecte amb la proposta d’apadrinar l’hort social de les carmelites: “L’objectiu és que s’impliqui la comunitat i que això ens permeti continuar”, explica Meritxell.

Amb aquesta iniciativa, a part de col·laborar en el desenvolupament de l’hort social fent una aportació econòmica anual, s’ofereix als padrins participar en alguns dels tallers d’hort ecològic, conduits per la germana Maria Alves, una cistella amb productes de l’hort o participar en una jornada de treball a l’hort.

Com diu aquesta monja carmelita, “tot el suport compta a l’hora de fer funcionar l’hort social”. Un hort que si ens uns inicis suposava una via d’autosuficiència ara és un camí a la reinserció, on tothom pot sumar i aportar. Així, d’aquesta llavor sembrada en equip, s’obté la millor collita.