Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Tarragona) Amb motiu dels cinquanta anys de la mort de Joan Serra i Vilaró (1879-1969), el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració d’altres institucions com l’Arxiu Arxidiocesà de Tarragona, el Museu Bíblic Tarraconense o l’Associació Cultural Sant Fructuós, vol recordar la seva figura i la seva tasca cabdal per a l’arqueologia catalana. El pas per Cardona, Solsona i Tarragona de l’eclesiàstic i historiador va deixar una empremta encara avui vigent, tant en els estudis històrics i la recerca arqueològica com en la divulgació i preservació del patrimoni.

El programa commemoratiu va arrencar aquest dimecres 27 de novembre, amb la presentació de les actes del IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tàrraco Biennal. Exposicions, publicacions, conferències i rutes culturals conformaran el programa d’actes commemoratius —fins la primavera de 2020— per a donar a conèixer la figura de Serra i Vilaró, un dels personatges més importants de l’arqueologia catalana d’inicis del segle XX.

La presentació del programa, que ha tingut lloc aquest dimecres dia 26 de novembre a Tarragona, ha comptat amb la presència de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs, així com la directora tècnica del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Lídia Fàbregas.

Un referent de l’arqueologia catalana

Joan Serra i Vilaró va néixer a Cardona l’any 1879. Va estudiar teologia, filosofia i llatí als seminaris de Vic i Solsona. Ordenat l’any 1902, el 1906 es va fer càrrec de l’Arxiu Diocesà de Solsona i el 1909, de l’ordenació i conservació del Museu Diocesà de Solsona. Amb el suport del bisbe Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, va dedicar-se activament —entre 1915 i 1925— a la recerca de restes prehistòriques, protohistòriques i d’època romana de la diòcesi de Solsona. L’any 1925 va ser cridat a Tarragona on va iniciar una sèrie d’excavacions, entre les que destaquen les de la Necròpolis Paleocristiana i del Fòrum de la Colònia. Durant la Guerra Civil es va refugiar a Itàlia on va col·laborar amb l’Institut Pontifici d’Arqueologia Cristiana de Roma.

Les aportacions de Serra i Vilaró també van ser claus en la datació de la muralla de Tarragona. Fins al 1936 va intervenir en diversos espais de la construcció aprofitant que s’hi feien obres o reformes. No sense polèmica, els seus estudis arqueològics van confirmar la datació de la muralla en l’època romana, i van descartar altres teories, que la dataven més tard.

Acabada la guerra va esmerçar molts esforços en recuperar el tresor artístic sostret durant el conflicte, tant de la diòcesi de Solsona com de Tarragona.

El 1940 va ser nomenat canonge de la Catedral de Tarragona. Durant els anys següents va continuar amb la publicació de les seves recerques i va rebre diferents distincions cíviques i acadèmiques. El 27 d’octubre de 1969 moria a Tarragona i era enterrat a la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona.